Articles

Les previsions econòmiques que diferents organismes estan fent sobre els efectes econòmics de la crisi del coronavirus són veritablement catastròfiques. Ja siguin les xifres que a escala internacional està donant el FMI o en l'àmbit local el CES i el mateix Govern de les Illes Balears, són dades molt preocupants. I recordem que darrere aquestes… Continueu llegint 2.1 La llarga travessia després del coronavirus

Per l’establishment, el vicepresident Iglesias continua sent la torre a enderrocar. El capital segueix en el mateix redol quan la sacsejada a la societat és universal. Abans d’entrar en qualsevol altra consideració, vull dir que encara sort de l’actual govern i la presència d’Unidas Podemos, que ha ajudat a estirar la cosa cap a una… Continueu llegint 2.2 Normalitat versus normalitat

La Covid-19 s’ha anat desplaçant des d’Àsia cap a Europa, on aquest darrer mes sembla haver-hi instal·lat l’epicentre dels seus estralls. La primera víctima d’aquest infortuni ha estat, malauradament, la salut pública. Els danys col·laterals ja es comencen a sentir, també, en les economies. La pandèmia, però, podria deixar encara una altra víctima: el lideratge… Continueu llegint 2.3 La Unió Europea davant la crisi: la solidaritat sotmesa a examen

Més de quatre anys de capgirar els serveis públics han sigut essencials per fer front a la COVID19 Els Acords pel Canvi i els Acords de Bellver han marcat la ruta dels Governs del canvi des del primer dia per a revertir progressivament els drets econòmics i socials dels illencs i illenques. Veníem de quatre… Continueu llegint 2.4 Ara toca replantejar i readaptar l’economia

Si abans de la declaració de la pandèmia sanitària dèiem que el mercat laboral de les Illes estava greument malalt, el diagnòstic d'aquest moment el situa a l'UCI i a punt de rebre l’extremunció. Des de fa temps es parla de la precarietat del nostre mercat laboral, un mercat temporal, estacional, amb un número molt… Continueu llegint 3.1 Quin mercat laboral volem després de la crisi?

Els qui defensam des de fa bastant d’anys una renda bàsica universal i incondicional (a partir d’ara RBUI), ho feim des del punt de vista d’exigència d’un dret de ciutadania. Una persona per a poder exercir plenament el seu dret a la llibertat, necessita fer-ho sense tenir una submissió econòmica. Una persona que ha de… Continueu llegint 4.1 A qui pot molestar la Renda Bàsica Universal i Incondicional?

La tan parlada i comentada crisi sanitària, social i econòmica provocada per la Covid-19 ens està posant al nostre lloc. És a dir, està evidenciant quin és realment el paper de tots i cadascun de nosaltres però alhora està deixant palès el paper de les Administracions públiques, les empreses i les entitats bancàries. A hores… Continueu llegint 4.2 I la Banca… Què farà?

Aprofitant aquests dies de clausura estic llegint ‘La doctrina del xoc’ de Naomi Klein, un assaig en el qual l'escriptora canadenca desenvolupa la seva teoria del ‘capitalisme del desastre’, aquest sistema que sempre aconsegueix trobar la manera de sobreviure i créixer, com va fer després de l'huracà Katrina a Nova Orleans, o el tsunami a… Continueu llegint 4.3 Eivissa post la COVID19 El xoc

Podríem definir com a economia local aquella activitat econòmica circumscrita en un territori concret delimitat per característiques físiques, socioculturals i econòmiques particulars. Es tracta de la relació, actuació i iniciativa dels actors locals d’aquest territori que de forma decidida impulsen programes i projectes econòmics amb l’objectiu de desenvolupar aquell territori amb tres pilars que són… Continueu llegint 4.4 La COVID19 Una oportunitat per a l’economia local

Com poden afectar les crisis provocades per la pandèmia del Covid-19 als moviments amb vocació de transformació social, i més en concret a les iniciatives d’economia social i solidària? Aquesta és una de les moltes preguntes que ens hem pogut fer en aquests dies de confinament des de l’àmbit de les empreses i organitzacions compromeses… Continueu llegint 5.1 Escenari VUCA Solidaritat o salvi’s qui pugui?

Un grup divers de persones que vivim en el Pla de Mallorca decidirem constituir una entitat associativa sense afany de lucre, independent, oberta i plural entesa com a un observatori de referència que reflexioni i proposi idees pel futur del Pla i que col·labori amb les institucions públiques i entitats privades. Amb el suport de… Continueu llegint 5.2 Una nova iniciativa ES PLA XXI

Mentre contemplam, molt preocupats, com es mesclen les informacions i les desinformacions sobre el Covid 19 i les seves conseqüències a través de més mitjans que no havíem tingut mai a l’abast, dins cada un de nosaltres es produeix un tremolí que remou el més profund dels nostres sentiments; per a bé i per mal.… Continueu llegint 6.1 Cataclisme

Escriure sobre la pandèmia que estam vivint es fa des d’angles molt distints. En què consisteix, com ens arriba, per què ens hem preparat com ho hem fet, quines conseqüències està tenint i tendrà, quines són les persones de més risc, la realitat a cada Comunitat Autònoma, al país, a Europa, a altres continents; o… Continueu llegint 6.2 I avui, què?

El dia que vaig escriure aquesta reflexió feia 15 dies que no havia sortit de ca meva. Només sortia al balcó a les 8 de la tarda per aplaudir juntament amb quasi tots els nostres veïns. Un aplaudiment per agrair tot el que fan els treballadors de la salut atenent les persones que pateixen les… Continueu llegint 6.3 Bona sort, o mala sort?

Des de la nostra fundació l’any 1998, hem arribat a organitzar-ho tot, o gairebé tot en favor dels més necessitats. Hem passat moments d’incertesa que s’han anat superant i quan pensàvem que tornàvem a tenir el control, sempre precari, l’estat d’alarma ens ve a dir que és necessari reinventar-nos. La junta de Zaqueo, el menjador… Continueu llegint 6.4 ZAQUEO i el coronavirus

Sentit del voluntariat per Càritas La raó última de l’existència de Càritas és ser expressió de l’amor preferencial de Déu envers les persones més vulnerables, empobrides i/o excloses. Des d’aquesta raó, Càritas desenvolupa una acció organitzada i comunitària a favor de la justícia, de la defensa dels Drets Humans, i de denúncia de les causes… Continueu llegint 6.5 El voluntariat a Càritas en temps de confinament

L’esquerra occidental està en retrocés des de l’any 1989, any en què un dels seus dos models -el socialisme- es va enfonsar, i en què l’altre -la socialdemocràcia- començà el seu viratge definitiu cap al liberalisme. Els motius d’aquesta evolució són diversos i ja han estat explicats, però n’exposaré dos: la desindustrialització i pèrdua de… Continueu llegint 6.6 La crisi actual Una oportunitat per a l’esquerra?

El llibre Poesia, llengua i país ha estat editat per l’Obra Cultural Balear i per Lleonard Muntaner Editor, dins una col·lecció que es titula “Terra d’Argensa”. Aquest nom està inspirat en el títol del segon llibre de poemes que va publicar Josep M. Llompart (l’any 1972). La terra d’Argensa de Llompart és una mostra magnífica… Continueu llegint 7.1 ISIDOR MARÍ: UNA MIRADA DES D’EIVISSA

“O bé hem de viure una vida digna de ser escrita o bé hem d’escriure coses dignes de ser llegides”, diu un paper de Joan Mascaró que rescata Kathleen, la seva vídua, quan s’ha apagat per sempre la trajectòria de l’intel·lectual margalidà. Viure i escriure amb dignitat era la divisa de Joan Mascaró Fornés. Viure… Continueu llegint 7.2 Reis del món Sebastià Alzamora

I No hi ha nins -ho ha dit l’al·lota de l’estanc- no hi ha nins, i és veritat, els nins han desaparegut de la ciutat, ni tan sols als balcons se’ls pot veure, el càstig de la vella rondalla s’ha tornat realitat. Els nins són els herois silenciosos d’aquesta història. No sé si algun dia… Continueu llegint 7.3 Notes marginals d’un enclaustrat

Na Fina va néixer el 1961 a Palma. És diplomada en Treball Social i Llicenciada en Psicologia. És funcionària del Consell de Mallorca. Tota la seva trajectòria professional està lligada als Serveis Socials, bàsicament, família, infància i persones majors. També la seva trajectòria política amb responsabilitats de gestió està lligada a aquest àmbit. És l’actual… Continueu llegint E Fina Santiago Rodríguez

Ara fa unes setmanes llegíem a la premsa com l'extrema dreta acusava el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma d'embutxacar-se 400.000 euros de l’erari públic. Vàrem quedar esfereïts. Però quan llegírem la lletra petita de l’article, ho vàrem veure clar. Resulta que la suposada malversació era, en realitat, l'abonament de les subvencions… Continueu llegint T1 El bé comú en temps de crisi

El punt de partida Si feim una classificació del percentatge de reciclatge a cada municipi podrem observar com Manacor ocupa els darrers llocs de Mallorca i es troba molt lluny d’aquell 50% de reciclatge que ens requereix el marc normatiu. L’any 2018 just es reciclà el 13%; la resta, poc menys de 24.000 tones, anaren… Continueu llegint T2 Manacor, un poble que capgira el reciclatge

Un cop superats els 40 dies de confinament i, pel que tot sembla indicar, els moments més crítics de la pandèmia, deixeu-me comentar, encara que de manera prudent i provisional, algunes de les idees i els discursos que s’han anat socialitzant al voltant d’aquesta crisi. “Aquest virus l’aturarem entre tots” o la versió controvertida “...… Continueu llegint T3 Consell de Mallorca: reeixir sense deixar ningú enrere

La situació derivada de l’emergència sanitària arran de la COVID-19 ha fet palesa, d'una manera prou clarivident, el que científics i ecologistes ens van advertint des de fa dècades: que el model de societat que hem construït és insostenible des d'un punt de vista socioambiental. Tot i que el daltabaix econòmic que haurem d'afrontar els… Continueu llegint 2.5 Nova normalitat o nou model?

Començam a veure la llum al final del túnel amb l’inici del desconfinament, però és obvi que la «nova normalitat» postcoronavirus anunciada per Sánchez no és més que un eufemisme per suavitzar que les coses no tornaran a ser com eren. Encetar el mes de maig amb més de 25.000 persones mortes per la pandèmia… Continueu llegint EDITORIAL

Interessant, intensa i plena d’incerteses és la presència de la COVID-19 a les nostres vides. Començant el desconfinament, potser un bon moment per revisar el que ha estat, el que hem viscut en aquesta situació ens hem deixat la vida coneguda per viure a casa la major part del temps: ha estat una descoberta positiva… Continueu llegint 4.5 COVID-19, una mirada des de la perspectiva psicosocial

Sempre hem de ser optimistes tot i que costa molt ser-ho. Per a superar les crisis, per anar endavant, per a millorar, cal creure en el futur i pensar que les coses es poden fer millor; tot i que l'experiència dels darrers vint anys ens empeny a ser escèptics i a pensar que no aprendrem… Continueu llegint 5.3 La gran oportunitat