T1 El bé comú

en temps de crisi

Ara fa unes setmanes llegíem a la premsa com l’extrema dreta acusava el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma d’embutxacar-se 400.000 euros de l’erari públic. Vàrem quedar esfereïts.

Però quan llegírem la lletra petita de l’article, ho vàrem veure clar. Resulta que la suposada malversació era, en realitat, l’abonament de les subvencions destinades a sufragar les activitats que varen realitzar les associacions i els Casals de Barri durant els mesos passats, abans del confinament… ai las!

Aquest acte de difamació, a càrrec de regidors de la dreta més radical, com són Julio Martínez i Sergio Rodríguez, frega el delicte d’injúries. I ho fa perquè aquestes dues persones saben perfectament (o ho haurien de saber) quin és l’origen d’aquesta subvenció, que per optar-hi s’ha de presentar una justificació exhaustiva de factures tot acreditant el seu pagament, i que en cap cas és un regal a una persona concreta per suposats favors conspiranoics.

El teixit associatiu de la nostra ciutat no ha restat immòbil davant aquest atac, i prop de 25 entitats han contestat amb un comunicat explicant que, en cap cas, els doblers passen pel president de la Federació d’Associacions de Veïns, sinó que Cort els ingressa en el compte de cadascuna de les 38 associacions veïnals que, a la vegada, abonen els salaris de les 20 persones contractades com a dinamitzadores i els més de cent monitors, una part dels quals segueixen treballant a través de plataformes digitals, dinamitzant la vida dels barris amb iniciatives solidàries.

El tema és molt greu. Les associacions de veïns de Palma compleixen una clara funció social. Dinamitzen casals de barri, organitzen festes comunitàries i planifiquen activitats culturals, formatives, d’oci i lleure per a totes i tots. Són, també, elements essencials en el necessari diàleg entre l’administració i la ciutadania. Així, exerceixen moltes vegades, sempre vigilants de qui ostenta el poder, de nexe d’unió entre les demandes i queixes veïnals i l’Ajuntament.

Les entitats veïnals són tot un exemple de compromís. Estan formades per dones i homes amb vocació de servei, que destinen part del seu temps lliure als altres. Persones que entenen que una ciutadania activa i un teixit veïnal vius són la millor garantia per viure en una societat cohesionada, democràtica, justa i lliure. Cal recordar que aquestes setmanes difícils de confinament, moltes de les associacions de veïns no han aturat la seva feina, tot intentant donar un cop de mà als més exposats al virus, com són les persones grans. No ho oblidem, en temps de crisi treballar pel bé comú és més importat que mai.

Potser això és el que ha molestat tant a PP i VOX, que les associacions de veïns treballin per a la gent, per a tota la gent d’aquesta ciutat, independentment del seu sexe, origen, ideologia i orientació sexual. Perquè davant la Crisi del COVID-19 a alguns se’ls veu massa el llautó. I és que la ultradreta no desaprofita cap oportunitat de fomentar l’odi, la intolerància i el menyspreu cap a aquells que no combreguen amb ells. Perquè davant la tragèdia humana que suposa aquesta pandèmia, alguns només pensen en clau electoral. Tot això diu molt poc de la categoria moral d’alguns dels personatges que militen als partits de Pablo Casado i Santiago Abascal.

Tenguem-ho clar. Ara venen temps difícils, i gent sense escrúpols utilitzarà tots els seus recursos per treure’n rèdit a costa dels de sempre. No ho permetrem.