El punt de partida
Si feim una classificació del percentatge de reciclatge a cada municipi podrem observar com Manacor ocupa els darrers llocs de Mallorca i es troba molt lluny d’aquell 50% de reciclatge que ens requereix el marc normatiu. L’any 2018 just es reciclà el 13%; la resta, poc menys de 24.000 tones, anaren a incinerar com a rebuig. 
Un 87% dels fems no se separaren i la seva incineració costà als manacorins 3,34 milions d’euros, un 9% del pressupost municipal. Un drama ambiental, evidentment, però també econòmic. Els resultats de 2019 indiquen una tímida millora d’aquestes dates, es separa correctament un 15,5% del total, sobretot per la posada en marxa de nous sistemes de recollida i per la separació de la fracció orgànica. És cert que l’objectiu és la reducció de residus però, inicialment i simultània, cal afrontar la correcta selecció del que ja es produeix.
La recepta
En aquest sentit la teoria és clara: optimització del servei de recollida apostant per sistemes com el porta a porta, separació de la fracció orgànica i pagament per generació. Pel que fa al porta a porta, un sistema estès a molts pobles de Mallorca però inèdit a Manacor fins fa uns mesos, és necessari adaptar-lo al context i entendre que és impossible implementar-lo de cop a tots els habitatges de Manacor.
Es tracta d’un municipi amb més de 43.000 habitants format per pobles petits, zona costanera i amb un nucli urbà gran amb alguns barris amb una alta densitat de població. A zones on no arriba la recollida selectiva domiciliaria, s’han de posar en marxa mesures per separar i recollir la fracció orgànica i incloure-hi també els grans productors: hotels, restauració o bars, superfícies comercials…
De la teoria a la pràctica
Es va començar l’octubre de 2019 amb la implementació del porta a porta a Son Macià i a la barriada de sa Torre de Portocristo. Es tracta de dues zones amb poc més de 1400 habitatges format sobretot per unifamiliars i edificis de poca alçada. La campanya informativa es va centrar únicament en aquests dos llocs i inclogué contacte amb associacions i agents clau durant tot el procés i, sobretot, moltes reunions amb els veïnats. Es feren convocatòries per zones i a les reunions es va 
fer especial incís, a part de la mecànica de recollida, en les motivacions ambientals i econòmiques i s’apel·là a allò de fer entre tots un poble més net, més habitable i més ecològic. També es manifestà la voluntat de fer reduccions en la taxa de fems a aquelles persones que es comprometessin a reciclar bé i, tot el contrari, que aquells que no ho fessin correctament fossin els que més pagassin.
A partir de l’èxit obtingut en aquesta primera fase es va decidir ampliar la recollida porta a porta al centre de Portocristo, un poble costaner amb prop de 7500 habitants, a partir de del febrer de 2020. Aquest tipus de recollida inclou 400 habitatges del centre on trobam, una altra vegada i llevat d’algunes excepcions, cases unifamiliars i edificis de màxim tres plantes. Es va recórrer al mateix sistema de reunions amb els veïnats.
Paral·lelament, ja des del desembre de 2019, s’inicià la posada en marxa de la recollida selectiva d’orgànica a s’Illot, un nucli costaner amb 2000 habitants, i a les zones de Portocristo que quedaven fora de la recollida porta a porta, mitjançant contenidors marrons amb obertura intel·ligent, mitjançant targetes personalitzades.
El 1r d’abril era la data assenyalada per a l’arribada de la recollida porta a porta al centre de Manacor, donant servei a 2600 habitatges. S’havien realitzat una dotzena de reunions el mes de febrer amb grups de veïnats distribuïts per zones i gairebé tot el material estava repartit. Amb l’inici de l’estat d’alarma per la situació actual pel Covid-19 a mitjans mes de març es va decidir seguir amb el canvi de sistema de recollida, ja que era l’òptim per a facilitar el reciclatge als veïnats i evitar desplaçaments. Inicialment també dubtàrem de si seria un bon moment per fer el seguiment d’incidències a peu de carrer, tan necessari en el primer estadi de la implementació; la pràctica ens ha dut a comprendre que és un moment òptim ja que amb el confinament gairebé tothom és a ca seva i és més fàcil fer el tractament d’incidències cada matí.
Primers resultats
Les primeres dades dels llocs on hi ha hagut el canvi de sistema conviden a esser molt optimistes quan a l’eficàcia de les mesures preses: Son Macià i sa Torre de Portocristo assoleixen percentatges de prop del 82% de correcta separació els primers tres mesos i el centre de Manacor en tan sols quinze dies d’implementació s’apropa al 73%. Són valors que s’acosten a allò que la teoria considera com a reciclatge òptim.
Durant els darrers mesos també ha funcionat molt bé la campanya d’adhesió a la tarifa reduïda ja que hi ha hagut fins a 4500 habitatges, comerços, restaurants, bars i hotels que s’han acollit a aquesta tarifa amb el compromís de reciclar correctament, autoritzant l’Ajuntament per fer inspeccions i seguiment i la contrapartida d’una taxa un 21% més baixa en el cas de les cases, per exemple.
I algunes conclusions
Per a implementar aquestes millores, i les que vendran, podem determinar un parell de factors clau: voluntat política, implicació tècnica i motivació i feina de tot l’equip; informació contextualitzada i reunions, moltes, fins a una trentena en el nostre cas, amb prop de 3000 veïnats. En aquest punt és important tractar cada barri, cada nucli, cada poble com a llocs diferents amb les seves particularitats, defugir de generalitats, i fer veure que els mateixos veïnats són, al cap i a la fi, l’element essencial que determina l’èxit de qualsevol mesura, així com els majors beneficiats. És allò de fer poble, també amb els fems.
