2.4 Ara toca replantejar i readaptar l’economia

Més de quatre anys

de capgirar els serveis públics

han sigut essencials

per fer front a la COVID19

Els Acords pel Canvi i els Acords de Bellver han marcat la ruta dels Governs del canvi des del primer dia per a revertir progressivament els drets econòmics i socials dels illencs i illenques. Veníem de quatre anys de retallades marcats per una política absolutista, antisocial i especuladora derivada de la majoria absoluta del PP i aplicada a tots els àmbits, llengua, cultura, educació, medi ambient, territori, serveis socials i sanitat amb l’excusa de la crisi econòmica que va ser utilitzada per a prendre mesures per a retallar els serveis públics en general.
Davant la crisi de la COVID19 s’evidencia la política feta en recuperació de professionals de la salut i professors d’educació, mesures urgents per a frenar la implantació de grans establiments comercials i defensar el petit comerç, les lleis de Micro-cooperatives, d’acords laborals dels treballadors del turisme, de Drets LGTBI, d’Igualtat, de Famílies, de Protecció de la maternitat, de Serveis Socials, de l’Atenció i els drets de la infància i l’adolescència, de Concertació del Tercer Sector, de Voluntariat i de la pionera Renda Social Garantida, a més moltes altres.
Totes aquestes mesures han sigut bàsiques per encarar la crisi de la pandèmia de la COVID19 que fa menys de dos mesos ens va capgirar de dalt a baix la vida i ens té confinats en l’estat d’Alarma. Cert que serà necessari i aconsellable analitzar les errades i els encerts, avaluar i reavaluar mesures per fer de la salut pública un eix fonamental per encarar futures pandèmies i crisis. Però també cal dir que ens ha trobat preparats, les institucions de les illes han reaccionat amb coordinació, competència i eficàcia i, el més important, el compromís de la gent ha fet possible el necessari distanciament social per no col·lapsar el sistema sanitari.
En poc temps hem après que són serveis essencials o no, a no sortir de casa, a veure carrers buits i botigues tancades, a fer coa als supermercats, a fer mascaretes, a estar pendents de gràfics i dades sanitàries, a utilitzar com si res paraules com aplanar la corba, casos actius, pics de pandèmia, repunt, rebrots, desescalada, desconfinament i, sobretot,a acceptar que res no tornarà a ser igual. Som molt vulnerables i seria un error que quan hagin passat uns anys res no hagués canviat i haguéssim oblidat el que hem après.
Aconseguir el tancament de ports i aeroports i el primer va ser la primera passa de moltes més per fer front a una crisi sanitària, social i econòmica dura, dolorosa, llarga i incerta. Difícil recollir totes les mesures posades en marxa en tan poc temps per les nostres institucions, tot i que val la pena que com a societat seguem conscients del nostre potencial perquè ens farà falta a la fase de post crisi.
Gràcies a un bon sistema sanitari ha sigut possible la seva transformació amb un sistema d’emergència sanitària amb 660 nous sanitaris, noves línies d’atenció telefònica d’emergència i cita prèvia, circuits sanitaris diferenciats per pacients amb símptomes respiratoris i sense, unitats volants d’atenció al coronavirus, un miler de llits per a casos de COVID19, renovació automàtica de tractaments farmacològics, punts de COVID19-exprés per fer proves, línia 24 h d’atenció psicològica i 87 tones de material sanitari.
No menys contundents han sigut el paquet de mesures socials addicionals a les dictades per l’Estat per no deixar ningú enrere amb 3.000 terminals de teleassistència que permetrà donar suport a més de 10.500 persones en situació de dependència, 90 tècnics realitzant 26.000 cridades a més de 14.500 a persones dependents que viuen soles, ampliació dels destinataris de la renda social garantida a majors de 18 anys, que esperam que es vegi complementada per l’Estat amb l’anomenat ingrés mínim vital, incrementant en 2.000 els 12.600 perceptors actuals, assumint el copagament de les places dels dependents en Centres de dia durant el confinament, destinant 430.640 € a targetes beneficiàries de beques-menjador i 23 milions per al finançament dels serveis socials comunitaris bàsics dels Ajuntaments i renovant d’ofici totes les valoracions de discapacitat revisables per un any.

                                                              Foto: Menorca.info

No podem oblidar la tasca dels docents que malgrat les dificultats reprogramant i posant en marxa tots els recursos possibles per mantenir els alumnes connectats i amb seguiment dels treballs. La bretxa digital ha posat en evidència la precarietat de moltes famílies i s’ha promogut el repartiment de recursos per aquestes. Prop de 90 agents policia-tutor assisteixen a centres educatius i serveis socials.
Un sector important que ha mostrat la seva essencialitat que no ha aturat, i amb el qual s’ha de treballar braç a braç, és els pagesos, pescadors i la indústria agroalimentària. Un pla de xoc de prop de 2M€ al qual se suma la compra d’excedent del sector primari, productors, cooperatives, societats agràries de transformació i indústries alimentàries, per destinar-lo a fins socials afavoreix la comercialització del producte local i, a la vegada, ajuda a les famílies més vulnerables.
A les nostres illes, a causa de la nostra elevada dependència amb el sector serveis i especialment el turisme les dades de caiguda del PIB i de l’atur seran molt elevades. És important el gran acord social que ha permès que s’hagin inclòs en els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que els fixos discontinus que encara no havien començat la temporada o que els ERTO s’allarguin més enllà del final de l’Estat d’Alarma per protegir els llocs de feina de 200.000 treballadors i evitar el tancament de milers d’empreses.
Imprescindibles les mesures per a donar liquiditat a milers de PIME i autònoms que són l’eix principal de la nostra economia amb quasi 200M € crèdits d’ISBA que se sumen a les línies d’ICO de 100.000M€ i el 13M€ de prestació extraordinària per cessament d’activitat de 19.600 autònoms a les illes.
En l’àmbit local és imprescindible que el govern de l’Estat permeti l’ús de superàvits i romanents perquè puguin ser instruments de dinamització del comerç i la indústria local i de suport a residents. En habitatge als 18M € d’ajudes al lloguer s’han sumat a les mesures de l’Estat la pròrroga dels contractes de lloguer de l’IBAVI i Ajuntament de Palma amb l’exempció de pagament d’abril i maig. En Cultura l’Ajuntament i el Consell Insular donen suport als productors locals. En Igualtat s’han posat mesures i recursos perquè la crisi de la COVID19 no impliqui cap passa enrere en els avanços fets en el camí cal a la igualtat de les dones ni la lluita contra la violència de gènere.
Per sortir de la crisi del 2008 el turisme va ser un factor positiu, però no podem tornar a caure amb la nefasta gestió pública que va deixar enrere tanta gent i que ha augmentat l’índex de pobresa i desigualtat. En aquesta pandèmia la nostra dependència del turisme és factor negatiu i ens ha fet conscients de la nostra vulnerabilitat econòmica estructural. No es pot ajornar el trànsit cap a un model econòmic més diversificat i sostenible per a les generacions futures des del punt de vista local i també global com és l’economia social i circular, l’agenda verda, el coneixement i el producte i la indústria local. Ens hem d’organitzar i cooperar per fer-ho possible.
La reconstrucció o reactivació econòmica no es pot basar només en plans pel turisme, és el moment de plantejar plans i estratègies paral·leles al mateix nivell, coordinades i compatibles però amb no supeditades una a l’altra, de diversificació econòmica sobre la base de la recerca, la innovació, la formació, el sistema de cures, la transició energètica i el desenvolupament tecnològic i digital.
I enmig d’aquesta crisi seguim sent considerats com a territori de drets segona classe, ens trobam amb organismes com el de CNMC, Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que, en lloc de constatar la mala praxi de les aerolínies en la pujada de preus aprofitant el 75% de descompte de resident proposant mesures per evitar-ho, el qüestiona o declaracions del ministre Abalos que dóna preferència a suposats drets d’estrangers amb propietats a les nostres illes per davant dels residents.
Des de MÉS per Mallorca és inevitable que d’aquesta crisi se’n derivi una verdadera diversificació del model econòmic. Fins ara hem fet petites passes. Ara també caldran recursos i passes decidides en minvar la dependència dels sectors tractors de l’economia fins ara com són el turisme i l’hoteleria que són els sectors econòmics més damnificats en aquesta crisi.
No deixarem de ser una potència ni una comunitat turística, però aquesta dependència i especialització s’haurà de replantejar i readaptar. Més de quatre anys de capgirar els serveis públics han sigut essencials per fer front a la COVID19.