2.5 Nova normalitat o nou model?

La situació derivada de l’emergència sanitària arran de la COVID-19 ha fet palesa, d’una manera prou clarivident, el que científics i ecologistes ens van advertint des de fa dècades: que el model de societat que hem construït és insostenible des d’un punt de vista socioambiental. Tot i que el daltabaix econòmic que haurem d’afrontar els pròxims mesos serà catastròfic i que revertir-lo, sens dubte, ha de ser la preocupació prioritària de totes les Administracions amb l’objectiu indiscutible de garantir la protecció de tota la ciutadania, no hauríem d’oblidar l’obligació d’analitzar amb cura què ens ha duit fins aquí i que podem fer per garantir a les generacions futures que no tornarà a passar.

La propagació planetària del coronavirus conegut com a la COVID-19 no és un fet anecdòtic i s’emmarca en la irrupció, els darrers 20 anys, de diverses noves malalties infeccioses, traspassades d’animals a humans en un procés conegut com a zoonosi. Abans de la COVID19, van venir les SARS, el MERS o l’Ebola. Tots elles, amb les seves particularitats, responen a un mateix esquema: la destrucció creixent d’hàbitats naturals i la pèrdua conseqüent de biodiversitat exposen cada vegada més l’espècie humana a entrar en contacte amb aquestes malalties infeccioses.

Hem de tenir clar, idò, dues coses: quan acabi aquesta emergència sanitària seguirem en emergència climàtica i que la millor vacuna contra futures COVIDS és un planeta sa. La sobtada i inèdita incertesa econòmica que afronten milers de persones a les Illes Balears és d’una magnitud tan extrema que potser només pot ser rememorada per les generacions dels nostres padrins. El repte és, per tan majúscul, i, per tant, cal resoldre amb celeritat una qüestió essencial: ha de ser la “nova normalitat” que proclama el Govern de l’Estat un sinònim de “nou model de societat”? La meva resposta és: Indubtablement, sí.

Les Illes Balears ja fa anys que són un referent en polítiques valentes i pioneres com la Llei de Residus o de Canvi Climàtic que, tot i discutides pels sectors més immobilistes, ara ja estan emmarcades dins els paraigües normatius de la Unió Europea. Cal passar, però, del paper als fets.

La diversificació del nostre model i teixit econòmic s’enlluerna, de cada vegada més, com la peça clau que hem d’impulsar. L’impuls d’una agenda verda balear, forjada de mesures centrades en l’economia verda, blava i circular, ha de ser un camí paral·lel que, sense més demora, hem de plantejar com a full de ruta a seguir. Potenciar inversions lligades a infraestructures dins el cicle de l’aigua, l’economia circular, la conservació dels nostres boscos i espais naturals protegits, o la protecció honesta del nostre territori no sols tenen també la capacitat de generar economia i establir llocs de feina abocats dins el mercat laboral del país, sinó que alhora també, s’estableixen com a peça cabdal per tal de lluitar i revertir una altra emergència que persistirà per molt més temps; l’ecològica.

Davant de l’actual situació serà transcendent que les polítiques públiques i les seves inversions lligades, no sols en l’àmbit autonòmic, sinó i més que mai també, a escala estatal i europea, se centrin a estructurar un model econòmic i social que ens faci més resistents i resilients, tot generant més immunitat a la interferència de factors externs i sobrevinguts. Primer les polítiques de protecció social i laboral, amb efecte directe sobre aquells més vulnerables, i en segona instància les d’incentiu cap a una major diversificació del teixit econòmic, ens nodriran d’un futur més optimista, solidari i ecològicament sobirà. El gran repte que ens espera, sens dubte, haurà de ser superat amb serenor i responsabilitat.