Com poden afectar les crisis provocades per la pandèmia del Covid-19 als moviments amb vocació de transformació social, i més en concret a les iniciatives d’economia social i solidària? Aquesta és una de les moltes preguntes que ens hem pogut fer en aquests dies de confinament des de l’àmbit de les empreses i organitzacions compromeses amb la construcció des de l’activitat econòmica local d’una societat basada en valors democràtics, ecològics i solidaris i en el benestar col·lectiu. Mentre valoram els estralls produïts i tractam de minimitzar-los, no tenim una resposta clara a aquesta pregunta, més enllà de la constatació que segurament res no serà igual després d’aquesta pandèmia.
En el món empresarial ja fa temps que es parla d’un escenari VUCA, acrònim en anglès per definir un entorn volàtil, incert (uncertainty), complex i ambivalent, per definir el món globalitzat actual sorgit del final de la guerra freda; un món no predictible i inestable, sotmès a constants canvis i a nous desafiaments en el qual s’han acabat les grans certeses i seguretats. Vos sona?
En aquest escenari de canvis accelerats, confús i caòtic, què ens pot proporcionar el futur a les economies transformadores? Un futur sotmès a crisis pandèmiques, a l’emergència climàtica, a migracions massives provocades per la pobresa i la destrucció ambiental, a les envestides de l’especulació financera, a la creixent desregulació i pèrdua de protagonisme dels poders públics, a la crisi del model de democràcia representativa, a l’auge dels populismes feixistes…
El catedràtic de Ciències polítiques Vicenç Navarro ens suggereix una resposta: el futur serà diferent, i el que ens espera és la barbàrie o el bé comú… Res no està escrit, es podria afegir. El que si es pot albirar, és que en un escenari VUCA aquestes seran les dues grans tendències que condicionaran el nostre futur: la solidaritat basada en el bé comú o la barbàrie del salvi’s qui pugui.
L’ètica del bot salvavides d’una coneguda escena de la pel·lícula Titànic, en la qual només els passatgers de primera classe, els més privilegiats, tenen possibilitats de salvar-se del naufragi, il·lustra perfectament la visió del salvi’s qui pugui. Aquesta seria l’opció de les respostes egoistes i totalitàries basades en la globalització de la por i les fake news. El psicòleg social Erich Fromm ja va teoritzar fa moltes dècades en el seu llibre “La por a la llibertat” com l’autoritarisme s’alimenta de la por i de la inseguretat de la societat, circumstàncies que varen afavorir l’auge del nazisme a Europa.
En aquesta concepció els pobres no importen, siguin individus, grups socials o països, i del que es tracta és de mantenir els interessos d’una minoria posant per damunt els interessos particulars als col·lectius. El fonamentalisme neoliberal i el populisme feixista responen a aquest plantejament: desregulació, retallades, redistribució negativa de la renda, socialització dels costos i privatització dels beneficis, cap obstacle social o ambiental a la dictadura dels diners… i bunquerització de la riquesa, racisme i autoritarisme a dojo.
L’altra cara de la moneda són les respostes solidàries a les crisis que patim. En l’àmbit econòmic, davant d’un model esgotat que no té miraments ni amb les persones ni amb el medi ambient, és urgent actuar i la responsabilitat no és exclusiva dels governs. Per això l’economia solidària apel·la a la responsabilitat individual i col·lectiva que totes podem exercir apostant per opcions de consum de productes i serveis que tenguin cura de les persones i del planeta.
Les economies transformadores, amb vocació de transformació social, inclouen empreses d’economia social i solidària com les cooperatives de treball i les empreses d’inserció, iniciatives de comerç just, consum responsable i mercat social, agroecologia, nous cooperativismes de consum, d’habitatge i de serveis, energia i mobilitat sostenible, banca ètica, productes de proximitat… Iniciatives plurals i diverses però que tenen en comú el fet posar en el centre del model econòmic la sostenibilitat de la vida, les cures i el bé comú.
En aquests moments difícils de pandèmia, des de l’àmbit de les economies transformadores s’ha tingut capacitat d’articular respostes solidàries a la crisi, com el pla de xoc social o la guia col·laborativa d’iniciatives d’economia solidària per fer front al Covid-19.
El pla de xoc social1 ha estat una iniciativa de desenes d’organitzacions socials, a la qual s’han sumat els moviments d’economia solidària, adreçada a pressionar al Govern de l’Estat perquè adopti amb caràcter urgent mesures per protegir la majoria de la societat, estructurat en tres grans eixos: habitatge, treball i sanitat.
La guia d’iniciatives d’economia solidària per fer front al Covid-192 és un projecte col·laboratiu de construcció oberta i col·lectiva de propostes i iniciatives articulades per denunciar, resistir i oferir respostes alternatives a la crisi del Covid-19 en àmbits com el consum, les cures, la cultura i la producció.
Veiem per tant que les alternatives d’economia solidària també han estat presents en aquest temps de crisi. Ara el repte és saber si s’aprofitarà l’oportunitat que es té ara en la situació actual d’incertesa per mostrar-se com a un model de futur alternatiu a la deriva del salvi’s qui pugui, capaç de fer front a l’escenari VUCA amb respostes econòmiques basades en el bé comú i la solidaritat.
