E Fina Santiago Rodríguez

Na Fina va néixer el 1961 a Palma. És diplomada en Treball Social i Llicenciada en Psicologia. És funcionària del Consell de Mallorca. Tota la seva trajectòria professional està lligada als Serveis Socials, bàsicament, família, infància i persones majors. També la seva trajectòria política amb responsabilitats de gestió està lligada a aquest àmbit. És l’actual Consellera d’Afers Socials i Esports del Govern i també ho va ser la legislatura 2015-2019 i 2007-2011.

Quan tenia 16 anys va començar la seva activitat política. Primer, com activista a grups com Talaiot Corcat, Dragonera pels dragons, l’Assemblea de Dones, que ens reunien a l’Associació de veïns de Sant Pere, i del moviment Anti-OTAN, molt abans del referèndum. L’any 1986 es va afiliar a Esquerra Unida i va militar en aquesta organització durant 23 anys. Amb molta de gent varen formar l’any 2009 Iniciativa-Verds i l’any 2013 es va constituir MÉS, on va ser una de les persones impulsores i una de les persones fundadores.

La Llei de Renda Social Garantida, la reactivació de la Dependència i la posada en marxa i funcionament de nous centres, la creació d’una xarxa estructural, permanent i garantida d’atenció social a les persones amb diagnòstic de salut mental, la posada en marxa del servei públic de tutela, la renda per a joves extutelats, la recuperació de la cooperació internacional, l’acollida de persones refugiades, la llei de Suport a les Famílies, la llei d’Acció concertada i la Concertació dels serveis socials, la llei d’Infància i Adolescència… són algunes de les fites aconseguides durant la darrera legislatura i que fan de la seva gestió un referent per l’esquerra.

Ara, la crisi sanitària de la Covid19 posarà a prova la resistència dels Serveis socials públics que han anat creixent a mesura dels diferents governs progressistes i de la seva empremta.

Com et veus pilotant una nau que veu venir el tsunami social que s’acosta.

És una responsabilitat i un repte que tenim per demostrar el paper cabdal que juguen i han de jugar els serveis socials en la nostra societat davant una crisi, el rescat de les persones i la cohesió social.

Des dels serveis públics hem de donar una resposta contundent amb mesures que amb tota seguretat arriben i arribaran per quedar-se. En aquest sentit, és una oportunitat per omplir, des de les diferents Administracions que tenen competència en Serveis socials, el matalàs dels serveis socials públics i la cartera de recursos per la lluita contra la pobresa.

Quines dades immediates tenim sobre l’emergència social produïda a les Illes per la COVID19?

Està clar que aquesta és una crisi sanitària que ha obligat a la paralització de bona part de l’economia a causa del confinament, aquest fet té i tindrà conseqüències socials i econòmiques importants. Les més immediates són l’augment de l’atur i la reducció dels ingressos familiars i la baixada de la renda per capità. Per exemple, a les Illes Balears, en un mes, s’han fet ja 19 mil Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació -ERTOs- que afecten a més de 160.000 persones.

Quines dades s’albiren fins a finals d’any?

Es calcula que la crisi sanitària de la Covid19 tindrà un impacte en l’economia balear d’un 31,6% del PIB. L’escenari que treballa el Govern inclou una caiguda del PIB de l’1,9% per la baixada en el consum, una reducció de la inversió del 50% (amb un impacte sobre l’ocupació del 7,1%) i un descens del 19,6% del PIB com a efecte de la caiguda en la demanda turística (amb una reducció de l’ocupació del 16,3%). En xifres absolutes estam parlant d’un impacte de 9.273 milions d’euros (un 31,6% del PIB) i 147.732 llocs de feina (un 29,2% de caiguda de l’ocupació). Tot dependrà del manteniment de l’estat d’alarma i la recuperació de la mobilitat i de l’activitat econòmica, especialment del turisme donat la nostra dependència.

Aquesta crisi ha destapat els negocis privats ocults en les gestions de les residències de persones majors?

No hi ha negocis ocults en relació a les residències, totes estan legalitzades i autoritzades per part de l’autoritat competent, els Consells insulars. Crec que el que ha passat ens ha de fer reflexionar. Les residències no poden ser un negoci empresarial que legítimament vol tenir beneficis i que per tant el cost benefici sempre el té present a l’hora de prendre decisions. Aquest tipus de serveis, igual que altres, han de ser públics o concertats amb el Tercer Sector.

La Llei de Dependència ha apaivagat la crisi? En què s’ha d’ampliar?

No crec que en aquesta fase de crisis sanitària la llei de Dependència hagi apaivagat la crisi. Sí que pot succeir, que l’ingrés econòmic de dependència dirigit a les famílies pugui suposar un alleujament econòmic per a moltes d’elles, i com va succeir a la crisi del 2008 tinguem manco demandes de residències i de Centres de dia perquè les famílies podran tenir cura de la seva persona dependent.

Què hem de fer? No reduir el ritme de valoracions ni d’elaboració de programes individuals (PIAS), créixer en serveis, places de residència i de centre de dia, i, sí també, en serveis a domicili: acompanyament, rehabilitació, neteja i teleassistència.

La Renda Garantida ha d’arribar a altres sectors: famílies monoparentals, persones grans totes soles…?

La Renda Social Garantida ja arriba a tots tipus de famílies, i a les persones majors de 45 anys que viuen soles. A més complementam les pensions més baixes, les Pensions No Contributives (PNC).

Per la crisi hem ampliat el pressupost i la cobertura per arribar a tots els majors de 18 anys que pateixen una situació d’emergència social provocada per la Covid19 i que no tenen accés a altres ajudes (prestació de desocupació, subsidis, pensions, PNC, ingressos derivats dels ERTO o altres ajudes públiques).

Després de quatre anys de gestió de la Renda Social tenim experiència per millorar la seva gestió i fer-la més eficient i estam en disposició de modificar la Llei de Renda Social en aquest sentit. És una de les qüestions que abordarem a més des de la incidència i model de renda o ingrés mínim que posi en marxa l’Estat.

Quins recursos immediats tens a disposició de la Conselleria? A quanta gent poden arribar? Tens una primera quantificació?

Tan sols a la nòmina del mes d’abril hem incrementat el pressupost de la Renda Social en 2,1 milions d’euros per assumir 3.846 noves famílies afectades econòmicament per la Covid19 i que suposen un total de 7.909 persones. Suposa duplicar el pressupost ordinari de la Renda Social (1,9 milions d’euros mensuals.

Si parlam sols de famílies que cobren la Renda Social -sense tenir en compte el complement econòmic que abonam via renda als perceptors de PNC- l’augment del nombre de famílies beneficiàries ha estat del 161%. La qual cosa posa de manifest l’augment de la pobresa derivada de l’aturada de l’activitat econòmica a conseqüència de la crisi sanitària de la Covid19.

Les classes mitjanes han assumit que els Serveis Socials són un dret ciutadà i no sols un remei per als pobres?

Jo crec que sí. La Llei de Dependència va ajudar molt. Són moltes les famílies que tenen una persona amb dependència que necessita ajuda per poder-la atendre adequadament i per tant ha fet que molts ciutadans i ciutadanes s’acostaren per primera vegada als Serveis socials per sol·licitar els serveis i prestacions contemplades a la llei.

La crisi del 2008 també va demostrar la necessitat dels Serveis socials per pal·liar les conseqüències d’aquesta, sobretot quan les famílies havien esgotat la prestació per l’atur i el subsidi. Persones moltes d’elles que mai havien necessitat els serveis socials, que no necessitaven formació i itineraris socials perquè estaven plenament integrades i formades però que s’havien quedat sense ingressos per a viure.

Quins recursos estimes que seran necessaris fins a finals d’any? Com es podran aconseguir?

Per a la nòmina d’abril, entre la Renda Social ordinària i la Renda Social extraordinària Covid19, hem destinat 4 milions d’euros. En un mes.

Estam pendents que l’Estat posi en marxa la Renda o ingrés mínim vital. En funció del model que implementen podrem fer-nos una idea del que necessitarem. Des de la Conselleria d’Afers Socials i Esports hem demanat al Vicepresident Iglesias i al ministre Escrivà que la posin en marxa ja, sense més dilacions, i que es pugui complementar amb la nostra Renda Social.

La Renda Social Covid19 es mantindrà també durant el mes de maig (és una mesura extraordinària de l’1 d’abril al 30 de maig) i si es manté l’estat d’alarma, mirarem d’estendre-la un mes més. El que es fa necessari és que l’Estat implementi ja la renda o ingrés mínim vital, i nosaltres, com a Comunitat Autònoma, ja la complementarem per adaptar-la a la nostra realitat i situació socioeconòmica.

Quina xarxa institucional tenim a les Illes per fer front a la situació d’emergència social?

La Renda Social Garantida la vàrem implementar l’any 2016 després de la crisi, i forma part ja de la Cartera i eines dels Serveis socials per fer front a les situacions de necessitats de les persones. Com també ho és la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que gestionen els Consells i que des de, l’entrada en vigor de la Renda Social, es lliga amb persones amb menys de tres anys de residència a les Illes. Totes dues prestacions econòmiques s’han ampliat i simplificat per donar abasta a la crisi Covid19.

S’ha destinat ja més d’un milió d’euros perquè les famílies dels més de 6.100 alumnes beneficiaris dels ajuts menjadors als centres escolars puguin disposar de targetes per comprar aliments. Fins ara han disposat de 170 euros per infant.

S’han destinat 2 milions d’euros als Ajuntaments i Consells per cobrir les necessitats bàsiques de la població. Per finançar despesa que ha generat l’atenció a les noves necessitats socials i atendre especialment a les persones més vulnerables.

Davant les dificultats de les entitats que fan repartiment d’aliment de comptar aquests dies amb els seus voluntaris (molts d’ells són majors jubilats i per tant població de risc), s’ha posat a la seva disposició un grup de professionals, treballadors públics de la Conselleria d’Afers Socials i Esports (una trentena) que aquestes setmanes no poden exercir les seves activitats amb normalitat, perquè els ajudin en les tasques de captació i organització del personal, preparació i repartiment d’aliments i contacte amb beneficiaris. Setmanalment reparteixen aliments a més de 700 famílies. Les entitats estan fent un immens treball i cal donar-les suport.

Amb la Conselleria d’Agricultura estam treballant ara per adquirir excedent de productes del sector Primari de les Illes per distribuir-los amb fins socials.

El Govern ha prorrogat un any els contractes de lloguer de l’IBAVI que finalitzen entre el març i el setembre per un any i s’ha eximit del pagament del rebut d’arrendament dels mesos d’abril i maig (prorrogable al mes de juny) a totes les persones arrendatàries d’habitatges de l’IBAVI.

També hi formen part ja d’aquesta xarxa institucional ajudes en matèria de pobresa energètica que gestionen les entitats, la tramitació del bonus social, i els més d’11 milions d’euros anuals que la Conselleria d’Afers Socials i Esports destina, via Consells, als serveis comunitaris bàsics dels ajuntaments.

I el paper del Tercer Sector?

El Tercer Sector és clau en el desenvolupament dels Serveis socials; representen la societat civil organitzada per gestionar serveis per cobrir necessitats de la població. En una societat democràtica hem de facilitar la participació de la ciutadania en la gestió de les seves necessitats sempre que no hi hagi benefici, que sigui sense afany de lucre. Entre els serveis de titularitat pública i els del Tercer Sector hem de configurar els serveis socials de la comunitat.

Durant aquesta crisi, hem mantingut els concerts socials amb el Tercer Sector i els mòduls econòmics per mantenir l’ocupació. Hi ha molts de serveis que són essencials i s’han mantingut però d’altres que han estat afectats per l’estat d’alarma, com centres de dia, i que garantim els mòduls econòmics pactats a canvi que adoptin mesures alternatives.

La xarxa de voluntariat creada pel govern, pot encabir les diferents xarxes de suport solidari que han sorgit en aquesta crisi?

Són moltes les persones, professionals, entitats i empreses que volen ajudar. Per canalitzar totes les iniciatives i tota aquesta solidaritat s’ha creat la Xarxa Junts. Prop de 1.600 persones i entitats han ofert la seva solidaritat a través d’aquesta xarxa.

S’ha posat damunt la taula del govern combinar la lluita per apaivagar l’emergència social en impulsar mesures cap a la diversificació productiva?

Les crisis també han de ser una oportunitat per canviar o per accelerar canvis. Hem aturat voluntàriament l’economia, cosa que no havia succeït mai. Ara hem de pensar com la reactivam. És el moment de posar les línies i el fonament per una diversificació econòmica basada en l’economia verda i blava, l’economia circular i els serveis de proximitat a les persones. Amb aquesta crisi veurem clarament que les societats que tenen una major diversificació econòmica faran més via en sortir de la crisi i ho faran també d’una forma més equitativa i manco traumàtica.

Aquesta crisi tan brutal a escala sanitària, amb els seus efectes econòmics i socials, com pot influir en els treballs de l’Agenda 2030? Perquè tu presideixes la Mesa social…

Aquesta crisi ens ha sacsejat en tots els sentits, però no ens ha de despistar del que és necessari. L’Agenda 2030 és una bona guia per sortir de la crisi, d’una forma sostenible, solidària i equitativa. Aquesta no va néixer amb aquesta voluntat, de ser una guia per a sortir d’una crisi, però es pot convertir en el manual.

Per tant, el Govern continua amb la voluntat clara d’aconseguir progressivament els objectius de l’Agenda 2030 en la participació, de partit polítics, entitats i agents socials.

No faria falta al Govern una acció més integrada i coordinada de planificació estratègica de cara als objectius 2030? Es pot convertir aquesta crisi en una oportunitat per consensuar amb la comunitat un model de país més just, més sostenible i en conseqüència més resilient?

No en tenc cap dubte. Una de les virtuts de l’Agenda 2030 és la transversalitat de les seves accions i la superació de l’eix nord-sud, a la vegada que aposta clarament per mesures intergeneracionals. Els seus objectius són ambiciosos i justos, però no s’aconseguiran si no s’implica tothom, d’aquí la necessitat de la coordinació i la complicitat d’agents, partits, i societat civil. I, tampoc si no s’inverteixen recursos, d’aquí la necessitat de planificar, amb qui, com i amb què es desenvolupa l’Agenda 2030. És cabdal per l’èxit.

La Renda Bàsica Universal i Incondicional, podria ser una solució per reduir els costos socials de la transició cap a un model econòmic més sostenible?

Qualsevol renda és necessària si volem major cohesió social. L’Estat ha de començar el camí. Per arribar cal primer posar-hi. Ja hi haurà temps de millora. Ara, el Govern central ha d’implementar-la com més aviat millor perquè hi ha moltes famílies que depenen d’aquest ingrés i les omunitats autònomes, infrafinançades, no podrem mantenir l’esforç actual de forma indefinida. Sense dubte tot el que sigui garantir ingressos econòmics suposa una reducció de l’actuació dels Serveis socials i la sostenibilitat econòmica.

La Renda Bàsica Universal és una reivindicació que cal mantenir i cada vegada hi és més present en el debat polític. La seva consecució suposaria un canvi radical en la cobertura de les necessitats i de la relació del govern amb la ciutadania.

Moltes gràcies Fina per haver-nos atès en aquests dies de feina tan intensos. Gràcies igualment pel vostre treball. Ànims i coratge per continuar-lo.