7.2 Reis del món

Sebastià Alzamora

“O bé hem de viure una vida digna de ser escrita o bé hem d’escriure coses dignes de ser llegides”, diu un paper de Joan Mascaró que rescata Kathleen, la seva vídua, quan s’ha apagat per sempre la trajectòria de l’intel·lectual margalidà. Viure i escriure amb dignitat era la divisa de Joan Mascaró Fornés. Viure obert al món –a Occident i a Orient agermanant cultures, llengües i religions– i escriure no per perseguir l’èxit, sinó per “obrir el cap dels lectors”. Catalanista i universalista, professor d’anglès a Cambridge i amic de Moll a Mallorca, Fornés té un col·laborador totalment oposat en els interessos, però igualment intel·ligent i també margalida d’orígens: el financer i potentat Joan March Ordines.

A partir d’aquestes dues personalitats d’intel·ligència gegantina, Sebastià Alzamora construeix una ambiciosa novel·la que en ressegueix les biografies particulars i els moments de contacte i d’admiració mútua, ni que sigui a través d’un respecte distant. Els escenaris de la novel·la ens menen des de la vila humil on els protagonistes es topen per primera vegada enmig d’una escena de violència pobletana fins al Marroc, Alger, Gibraltar, Madrid, Londres, París, la ruralia anglesa, Suïssa, l’Índia, Sa Vall, Palma…, i altra volta una Mallorca que encercla tot el relat.

Un relat protagonitzat també per altres personatges, especialment per l’humil però clarivident esposa de Mascaró, Kathleen Ellis, i els dos fills bessons del matrimoni: la Maria Coloma –o Mary–, afectada per una disminució intel·lectual que no la priva de ser persona sensible, i en Martí, que naufraga en la vida per pur esperit de contradicció. També hi destaca el director Tremulles, fidel servidor de March i rival etern de Mascaró.

Davant un personatge que enlluerna per la saviesa, que dialoga amb elS Beatles –especialment amb George Harrison– i que forma part de l’elit intel·lectual d’Anglaterra com és Mascaró, i que té Gandhi per referent, hauria estat fàcil convertir la figura de March en el personatge sinistre de la narració. No és el cas, per més que la seva biografia de contrabandista, inductor de l’assassinat de Garau, falsificador de contractes d’alta volada internacional, pres i pròfug de la República, finançador de Franco i altres evidents actuacions reprovables orlin la seva biografia. I el relat no és cínic, sinó que destaca la forta personalitat i la gran intel·ligència d’un home capaç de fer-se ric i poderós perquè ningú el pugui dominar a ell.

A partir d’aquests dos homenots, l’intel·lectual i el financer, Alzamora basteix una obra de 591 pàgines amb un rerefons històric ben documentat.

En la ficció, la novel·la està construïda a partir dels relats que Tremulles i Kathleen han plasmat en sengles manuscrits, per deixar constància de les vides de March i Mascaró. El resultat, una cosa ben digna de ser llegida.

Sebastià Alzamora. Reis del món. Barcelona: 2020. Proa