2.1 La llarga travessia

després del coronavirus

Les previsions econòmiques que diferents organismes estan fent sobre els efectes econòmics de la crisi del coronavirus són veritablement catastròfiques. Ja siguin les xifres que a escala internacional està donant el FMI o en l’àmbit local el CES i el mateix Govern de les Illes Balears, són dades molt preocupants.

I recordem que darrere aquestes estadístiques hi ha drames humans, i com sempre, els més vulnerables seran els qui més patiran.

Les conseqüències a curt termini són clares: empreses que estan obligades a tancar, empreses que han hagut de tancar perquè tanmateix no tenen clients, i treballadors sense feina -per ara temporalment-. I això arriba a tots els sectors econòmics. No n’hi ha pràcticament cap que no estigui directament o indirectament afectat. Des dels grans magatzems als taxistes, des dels despatxos professionals fins al restaurant de la cantonada, des de les empreses hoteleres fins a la petita botiga de barri. I per descomptat tot això arriba a l’economia domèstica: la impossibilitat de fer front a hipoteques i lloguers així com el previsible augment dels impagaments a tots els nivells, ... I aquesta situació no s’acabarà de cop i és previsible que visquem uns pròxims mesos (anys?) molt complicats.

Hem d’esperar que a partir de l’aixecament progressiu de les restriccions, a poc a poc l’activitat econòmica es podrà anar recuperant. Però és indubtable que aquesta recuperació serà progressiva i pel camí hi haurà empreses que ja no podran obrir i treballadors que acabaran perdent la seva feina definitivament.

En l’àmbit balear, tothom ja dóna per pràcticament perdut l’any 2020. Difícilment la temporada turística arrancarà i moltes empreses només obriran parcialment o fins i tot n’hi haurà que ni obriran.

La gran incògnita és que passarà més endavant. Podem dir que l’any 2021, des del punt de vista turístic pot esser un bon any i preveure que hi pugui haver una recuperació. Però això serà amb permís del virus. Perquè si el virus és estacional i es repeteix amb la mateixa virulència, només podria salvar la temporada de l’any que ve el fet que ja hagués arribat un tractament o vacuna adequats i que s’hagi pogut distribuir internacionalment.

Però que l’any 2021 pugui haver arribat la recuperació, no impedeix que hi haurà pèrdues ja irreparables: com he dit abans hi haurà moltes empreses que no podran superar la crisi i llocs de treball que es perdran definitivament.

Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’impacte damunt les economies de les Administracions. Ara les Administracions estatal i autonòmica estan fent un gran esforç pressupostari per aplicar mesures sanitàries, socials i laborals per fer front a la situació. Així, per exemple, en els pròxims mesos s’haurà de fer front a la gran quantitat d’ERTOS –expedients de regulació temporal de l’ocupació, que hi ha hagut aquests dies o a la nova renda social que s’ha proposat.

I per afrontar despeses, no es disposaran dels ingressos necessaris perquè l’aturada econòmica durà una important davallada de la recaptació d’imposts. Això vol dir que anam cap a un escenari que provocarà endeutament i dèficit, i -alerta-, probablement també futures retallades pressupostàries.

I a partir d’aquí el plantejament a fer és com n’hem de sortir. Algunes veus balears plantegen que aquesta és l’oportunitat per fer un canvi de model econòmic. Ara bé, això no es pot fer de manera radical d’un dia per l’altre. Una transició cap a un millor model requereix planificació a curt, mitjà i llarg termini; recursos humans i econòmics i que tothom remi en el mateix sentit. Només així, en un termini de 10 a 20 anys podríem veure resultats.

Així, una solució radical ara damunt per exemple el turisme i la construcció com proposen alguns, només provocaria la pèrdua de milers de llocs de feina que no tendríem manera a curt termini de substituir per altres sectors.

Per això s’ha de continuar la feina feta els darrers anys en què s’han establert unes bases que poden permetre aquesta transició a un model econòmic més equilibrat, més diversificat i més sostenible (des del Pla d’indústria al Pla d’innovació; des del Pla de competitivitat i ocupació al projecte SunAndData; des de l’impost turístic a l’establiment d’un sostre i limitació de places turístiques; des de la llei de residus a la llei de canvi climàtic,…). Però això és només un començament que requereix una continuïtat amb polítiques clares i valentes en els pròxims anys.

Què hem de fer i què no hem de fer:

  • En primer lloc, a escala de l’Administració es requerirà que es flexibilitzi l’endeutament i el dèficit; que arribin els ingressos prevists pel sistema de finançament autonòmic; que es desbloquegin els doblers que ara mateix tenen retinguts els Ajuntaments per mor de la Llei Montoro (més de 500 milions a Balears); que s’aprovin les mesures fiscals previstes al règim especial insular o que l’Administració autonòmica balear guanyi sobirania sobre temes fonamentals com aeroports o fiscalitat.

  • Un pla de xoc dirigit al teixit de micro, petita i mitjana empresa.

  • Un pla per rescatar persones: aquelles més vulnerables necessitaran ajuda.

  • Una aposta clara per la recerca i la innovació, l’economia verda, l’economia circular, l’economia social i la formació.

  • Producte local i de proximitat.

  • Abraçar les noves tecnologies i la societat digital. Així per exemple les empreses que ja estaven preparades per la venda online (siguin petites o grans) són les que millor hauran sobreviscut aquests dies.

  • Incrementar el teletreball. Aquests dies s’ha demostrat que moltes feines es poden fer igual de bé des de casa.

  • Una nova mobilitat: precisament les noves tecnologies i el teletreball poden evitar molts de desplaçaments. I el futur passa per sistemes de mobilitat cada vegada menys dependents dels vehicles privats i que apostin per les energies netes.

  • El que no s’ha de fer és confiar que els bons propòsits de canvis bastaran. Una vegada que passi tot, és fàcil oblidar aquestes bones intencions.

  • I el que no s’ha de fer tampoc és aprofitar la crisi per permetre actuacions o projectes injustificables (ja sigui justificar la censura informativa, la recentralització competencial o permetre projectes insostenibles des del punt de vista mediambiental).

El repte, per tant, és veure les oportunitats de canvi d’aquesta crisi i no afrontar-ho repetint errors.