EDITORIAL

Començam a veure la llum al final del túnel amb l’inici del desconfinament, però és obvi que la «nova normalitat» postcoronavirus anunciada per Sánchez no és més que un eufemisme per suavitzar que les coses no tornaran a ser com eren. Encetar el mes de maig amb més de 25.000 persones mortes per la pandèmia no és cap broma, i més enllà dels errors i encerts del govern de l’Estat hem d’estar agraïts de tenir uns serveis públics sanitaris i socials dignes -començant pels seus treballadors i treballadores-, que s’hauran de reforçar davant els temps d’incertesa que vénen.

I Ă©s obvi que les coses no tornaran a ser com eren. No ho seran en l’Ă mbit social, perquè la precauciĂł farĂ  que hĂ gem de mantenir fins no se sap quan, la distĂ ncia fĂ­sica entre una espècie que estam avesats a comunicar-nos, mĂ©s enllĂ  de les pantalles, a travĂ©s de la mirada i el contacte fĂ­sic. Ni en conseqüència, a escala econòmica, perquè aquest manteniment de la distĂ ncia fĂ­sica tambĂ© condiciona el desplegament de l’activitat econòmica, i especialment la dels serveis.

El turisme Ă©s mundialment l’activitat que queda mĂ©s tocada, i a les Illes ens ho havĂ­em jugat tot a una sola carta. D’aquĂ­ que els poders pĂşblics hauran de ser molt actius en els temps que vĂ©nen, si volem assegurar una cosa tan bĂ sica com que tots els habitants d’aquesta terra puguin menjar i tenir un sostre; que no quedi ningĂş pel camĂ­, com a l’anterior crisi. Una crisi, la d’ara, que no Ă©s una simple pausa perquè tot torni a ser igual d’aquĂ­ a un temps. Aquest Ă©s un temps que s’ha d’aprofitar per fer el canvi de model del qual tants i tants anys s’ha parlat que calia, entre altres coses perquè en un parell de mesos, la realitat ha canviat drĂ sticament i ja no valen les mateixes regles del joc que abans. Ni per a nosaltres, ni per a Alemanya, que preveu una caiguda sense precedents de la seva economia.

El que s’ha de fer ho haurem de decidir la societat en conjunt, però les prioritats són tant de sentit comú que haurien de suscitar un consens ample si ens en volem sortir amb garanties, tot i que les dretes -els amics de Trump- també s’ho han jugat tot a la carta del desgast al govern, amb zero autocrítica. En el nostre cas, a més, serà necessari que d’una vegada per totes el govern de l’Estat modifiqui el tracte polític i econòmic profundament injust que ens ha procurat històricament. Les inversions necessàries per sortir del forat són inassumibles sense fons estatals i europeus, i això situa de bell nou la qüestió del finançament com a element fonamental d’aquesta nova etapa.

Sobre les polítiques a desplegar, el camí és el que s’apunta des de l’ecologisme, l’economia social o els sindicats, que també celebren -i nosaltres amb ells- un Primer de Maig atípic: canviar el model social i el model econòmic, com a condició perquè d’aquesta crisi no se’n surtin només les elits, els espavilats de sempre. Comença la desescalada en el confinament, però s’aguditza la batalla per definir, aquí i arreu, si el que és prioritari és salvar el capitalisme o la vida de totes i tots.

Equip de redacciĂł

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de RedacciĂł: Biel PĂ©rez Alzina, Miquel RossellĂł del Rosal,

Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, Josep Soler i Rotger

David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad