EDITORIAL

Començam a veure la llum al final del túnel amb l’inici del desconfinament, però és obvi que la «nova normalitat» postcoronavirus anunciada per Sánchez no és més que un eufemisme per suavitzar que les coses no tornaran a ser com eren. Encetar el mes de maig amb més de 25.000 persones mortes per la pandèmia no és cap broma, i més enllà dels errors i encerts del govern de l’Estat hem d’estar agraïts de tenir uns serveis públics sanitaris i socials dignes -començant pels seus treballadors i treballadores-, que s’hauran de reforçar davant els temps d’incertesa que vénen.

I és obvi que les coses no tornaran a ser com eren. No ho seran en l’àmbit social, perquè la precaució farà que hàgem de mantenir fins no se sap quan, la distància física entre una espècie que estam avesats a comunicar-nos, més enllà de les pantalles, a través de la mirada i el contacte físic. Ni en conseqüència, a escala econòmica, perquè aquest manteniment de la distància física també condiciona el desplegament de l’activitat econòmica, i especialment la dels serveis.

El turisme és mundialment l’activitat que queda més tocada, i a les Illes ens ho havíem jugat tot a una sola carta. D’aquí que els poders públics hauran de ser molt actius en els temps que vénen, si volem assegurar una cosa tan bàsica com que tots els habitants d’aquesta terra puguin menjar i tenir un sostre; que no quedi ningú pel camí, com a l’anterior crisi. Una crisi, la d’ara, que no és una simple pausa perquè tot torni a ser igual d’aquí a un temps. Aquest és un temps que s’ha d’aprofitar per fer el canvi de model del qual tants i tants anys s’ha parlat que calia, entre altres coses perquè en un parell de mesos, la realitat ha canviat dràsticament i ja no valen les mateixes regles del joc que abans. Ni per a nosaltres, ni per a Alemanya, que preveu una caiguda sense precedents de la seva economia.

El que s’ha de fer ho haurem de decidir la societat en conjunt, però les prioritats són tant de sentit comú que haurien de suscitar un consens ample si ens en volem sortir amb garanties, tot i que les dretes -els amics de Trump- també s’ho han jugat tot a la carta del desgast al govern, amb zero autocrítica. En el nostre cas, a més, serà necessari que d’una vegada per totes el govern de l’Estat modifiqui el tracte polític i econòmic profundament injust que ens ha procurat històricament. Les inversions necessàries per sortir del forat són inassumibles sense fons estatals i europeus, i això situa de bell nou la qüestió del finançament com a element fonamental d’aquesta nova etapa.

Sobre les polítiques a desplegar, el camí és el que s’apunta des de l’ecologisme, l’economia social o els sindicats, que també celebren -i nosaltres amb ells- un Primer de Maig atípic: canviar el model social i el model econòmic, com a condició perquè d’aquesta crisi no se’n surtin només les elits, els espavilats de sempre. Comença la desescalada en el confinament, però s’aguditza la batalla per definir, aquí i arreu, si el que és prioritari és salvar el capitalisme o la vida de totes i tots.

Equip de redacció

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal,

Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, Josep Soler i Rotger

David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras