Si abans de la declaració de la pandèmia sanitària dèiem que el mercat laboral de les Illes estava greument malalt, el diagnòstic d’aquest moment el situa a l‘UCI i a punt de rebre l’extremunció.
Des de fa temps es parla de la precarietat del nostre mercat laboral, un mercat temporal, estacional, amb un número molt elevat de treballadors i treballadores fixes discontínues que, en la seva majoria, depenen d’un únic sector que és el turístic.
Amb aquest panorama laboral és normal que en obligar a tancar tots els establiments hotelers, en decretar-se l’estat d’alarma, aproximadament 180.000 persones hagin vist com no iniciaven la seva activitat habitual, temporal i estacional, enguany. Perquè al costat dels treballadors de la planta hotelera també s’han vist afectades les persones que treballen en sectors com la restauració, l’oci nocturn, el transport discrecional i d’altres que d’una manera o una altra estan íntimament relacionats amb el turisme estacional i intensiu que tenim a les Illes Balears.
Fins aquí el que ja sabem, però ara què fem amb els treballadors i les treballadores? Podem continuar permetent-nos que la nostra economia depengui gairebé d’una única activitat que a més té una fortíssima estacionalitat? Podem seguir amb una contractació temporal elevadíssima o que la contractació indefinida estigui basada, gairebé en exclusiva, en el contracte fix discontinu?
És claríssim que cal fer un nou plantejament del nostre model d’activitat i de la contractació predominant; en el canvi cal plantejar-se nous jaciments d’ocupació que permetin no sols diversificar la nostra economia – perquè un nou i possible vaivé econòmic no ens porti a la ruïna- sinó que cal generar llocs de treball de 365 dies.
Però també cal fer un canvi en el model turístic, volem un turisme de tot l’any i de qualitat! Ja no ens serveix rebre un devessall de turistes en un període curt de temps, que genera una demanda de mà d’obra, de recursos i d’inversions en un moment puntual podent arribar a la saturació, per a després veure com moltes de les nostres zones i infraestructures queden desertes i en desús durant gran part de l’any. Sense esmentar a la gran quantitat de treballadors i treballadores que cessen la seva activitat i per tant deixen de tenir uns ingressos dignes.
Els nostres hotelers han de ser valents i apostar per aquest canvi que suposa passar del turisme de pocs mesos a mantenir l’activitat de continu -acceptant que no sempre es tindrà la mateixa intensitat ni els mateixos beneficis- però que davant una possible i nova situació d’incertesa i inestabilitat, la situació no serà tan catastròfica, i perquè els treballadors puguin gaudir dels beneficis que suposa tenir ingressos durant tot l’any. Han de contribuir a l’estabilitat i la cohesió social de la nostra comunitat generant llocs de treball de tot l’any i no sols limitar-se a l’obtenció de beneficis d’una manera ràpida i puntual.
D’altra banda, hi ha sectors que també responen a aquesta necessitat de diversificació i de creació de llocs de treball indefinits reals com són el sector de les energies renovable, de les cures i la dependència, de les TIC o del medi ambient. Però, per a poder posar en marxa aquestes activitats i per tant aquest canvi, necessitarem inversions no sols públiques sinó també privades i la formació i actualització dels treballadors i les treballadores que les desenvoluparan.
Necessitam per tant, una planificació de cap a on volem anar i preparar tant als empresaris com a la classe treballadora per a poder dur-ho a terme. I això només ho podrem aconseguir si arribem a un consens i una planificació coordinada entre el Govern i tots els agents socials implicats a les nostres illes.
