3.1 Quin mercat laboral volem després de la crisi?

 

Si abans de la declaració de la pandèmia sanitària dèiem que el mercat laboral de les Illes estava greument malalt, el diagnòstic d’aquest moment el situa a l‘UCI i a punt de rebre l’extremunció.

Des de fa temps es parla de la precarietat del nostre mercat laboral, un mercat temporal, estacional, amb un número molt elevat de treballadors i treballadores fixes discontínues que, en la seva majoria, depenen d’un únic sector que és el turístic.

Amb aquest panorama laboral és normal que en obligar a tancar tots els establiments hotelers, en decretar-se l’estat d’alarma, aproximadament 180.000 persones hagin vist com no iniciaven la seva activitat habitual, temporal i estacional, enguany. Perquè al costat dels treballadors de la planta hotelera també s’han vist afectades les persones que treballen en sectors com la restauració, l’oci nocturn, el transport discrecional i d’altres que d’una manera o una altra estan íntimament relacionats amb el turisme estacional i intensiu que tenim a les Illes Balears.

Fins aquí el que ja sabem, però ara què fem amb els treballadors i les treballadores? Podem continuar permetent-nos que la nostra economia depengui gairebé d’una única activitat que a més té una fortíssima estacionalitat? Podem seguir amb una contractació temporal elevadíssima o que la contractació indefinida estigui basada, gairebé en exclusiva, en el contracte fix discontinu?

És claríssim que cal fer un nou plantejament del nostre model d’activitat i de la contractació predominant; en el canvi cal plantejar-se nous jaciments d’ocupació que permetin no sols diversificar la nostra economia – perquè un nou i possible vaivé econòmic no ens porti a la ruïna- sinó que cal generar llocs de treball de 365 dies.

Però també cal fer un canvi en el model turístic, volem un turisme de tot l’any i de qualitat! Ja no ens serveix rebre un devessall de turistes en un període curt de temps, que genera una demanda de mà d’obra, de recursos i d’inversions en un moment puntual podent arribar a la saturació, per a després veure com moltes de les nostres zones i infraestructures queden desertes i en desús durant gran part de l’any. Sense esmentar a la gran quantitat de treballadors i treballadores que cessen la seva activitat i per tant deixen de tenir uns ingressos dignes.

Els nostres hotelers han de ser valents i apostar per aquest canvi que suposa passar del turisme de pocs mesos a mantenir l’activitat de continu -acceptant que no sempre es tindrà la mateixa intensitat ni els mateixos beneficis- però que davant una possible i nova situació d’incertesa i inestabilitat, la situació no serà tan catastròfica, i perquè els treballadors puguin gaudir dels beneficis que suposa tenir ingressos durant tot l’any. Han de contribuir a l’estabilitat i la cohesió social de la nostra comunitat generant llocs de treball de tot l’any i no sols limitar-se a l’obtenció de beneficis d’una manera ràpida i puntual.

D’altra banda, hi ha sectors que també responen a aquesta necessitat de diversificació i de creació de llocs de treball indefinits reals com són el sector de les energies renovable, de les cures i la dependència, de les TIC o del medi ambient. Però, per a poder posar en marxa aquestes activitats i per tant aquest canvi, necessitarem inversions no sols públiques sinó també privades i la formació i actualització dels treballadors i les treballadores que les desenvoluparan.

Necessitam per tant, una planificació de cap a on volem anar i preparar tant als empresaris com a la classe treballadora per a poder dur-ho a terme. I això només ho podrem aconseguir si arribem a un consens i una planificació coordinada entre el Govern i tots els agents socials implicats a les nostres illes.