4.5 COVID-19, una mirada

des de la perspectiva psicosocial

Francesc Xavier Delgado Drover (Psicòleg especialista en Psicologia Clínica Col·legiat B-00939)

Interessant, intensa i plena d’incerteses és la presència de la COVID-19 a les nostres vides.

Començant el desconfinament, potser un bon moment per revisar el que ha estat, el que hem viscut en aquesta situació ens hem deixat la vida coneguda per viure a casa la major part del temps:

• ha estat una descoberta positiva la immensa capacitat d’adaptació que tenim les persones i les comunitats (famílies, barris, veïnats, equips de feina…)

• la comunitat, les xarxes socials i els professionals hem demostrat la força de la solidaritat, la responsabilitat, la creativitat i la unió per tal d’assolir un objectiu comú (seguir vius, la supervivència, sortir-ne junts)

• l’enfortiment dels vincles afectius, familiars i d’amistat, viure junts ens ha suposat conviure de manera més intensa, col·laborativa i també des del caire afectiu d’una manera més compassiva amb nosaltres mateixos i amb qui convivim. Hem enfortit vincles i dedicant més temps a cuidar-los.

• ens trobam davant d’un canvi d’estil de vida, de la “nova” normalitat, d’un quadre de comandament “únic” i centralitzat, que requereix tensions, veus crítiques i diàleg perquè no esdevengui absolutista ni permanent, ni pèrdua de drets socials ni de qualitat de vida.

• l’estil comunicatiu dels nostres dirigents ha resultat un estressar emocional per l’ús d’un llenguatge bèl·lic, a voltes autoritari, on la por i la incertesa pesaven molt.

Impacte psicològic i emocional, ara i més endavant

No hi ha estudis que analitzin les conseqüències d’un confinament tan llarg com el que vivim aquí fins ara. Una referència propera (2004) és la de les investigadores Laura Hawryluck i Rima Styra, que després d’una situació de confinament a Toronto (Canadà) durant l’epidèmia SARS evidenciaren que el nivell d’afectació en la salut mental foren que un 28,9% de la mostra presentaven símptomes d’estrès posttraumàtic i un 31,2%, de depressió.

Les poblacions que caldrà estar més atents per endavant respecte a tenir cura de la seva salut mental i fomentar una adaptació postcrisi en millors condicions poden ser:

• els treballadors sanitaris que han estat treballant en primera línia amb la COVID-19 per prevenir el desgast emocional d’aquests temps així com complicacions com pugui ser els episodis d’estrés agut o fins i tot de TEPT.

• les famílies que han perdut algú en aquesta crisi (fora contacte, fora acomiadament) per tal d’ajudar-los transitar el dol i evitar que es compliqui.

• la població amb discapacitat i trastorns mentals per haver viscut un estrés intens en unes condicions adverses per gestionar-ho i rebre el suport adient.

En l’àmbit social, hi ha estudis que indiquen que cal considerar diferents aspectes després de períodes de pandèmia i/o de confinament:

• l’economia, el lent retorn al treball, la greu crisi laboral i econòmica que se’ns anuncia és un horitzó que pot generar sentiments i simptomatologia significativa com ara angoixa, desànim, ira, depressió, abús d’alcohol i altres substàncies.

• l’estigma, fer de costat i discriminar a persones per haver patit una malaltia o per treballar en un context laboral de risc de contagi pot activar respostes d’aïllament d’aquestes persones que poden generar conflictes de convivència i integració social.

• la comunicació en la fase de desescalada ha de ser clara, accessible a tothom (visual en el que és possible, com ara infografies) per evitar reaccions de malestar, violentes fruit de la frustració, incertesa i manca d’horitzons dels ciutadans.

• la sanitat pública i els seus professionals els hem de cuidar i reforçar de manera especial perquè en aquesta crisi s’ha evidenciat les fortaleses i febleses del nostre sistema públic de salut, així com les condicions de feina dels seus professionals que cal millorar per assolir unes condicions dignes com ara perquè la pandèmia ha vengut per quedar-se i si no cuidam els professionals sanitaris, l’atenció es pot veure compromesa.