Podríem definir com a economia local aquella activitat econòmica circumscrita en un territori concret delimitat per característiques físiques, socioculturals i econòmiques particulars. Es tracta de la relació, actuació i iniciativa dels actors locals d’aquest territori que de forma decidida impulsen programes i projectes econòmics amb l’objectiu de desenvolupar aquell territori amb tres pilars que són bàsics: la intensificació i diversificació productiva amb alta generació d’ocupació, l’elevació dels estàndards de qualitat i una rigorosa protecció i defensa del medi ambient i del territori. Aquest marc, desenvolupat en molts de fòrums de desenvolupament econòmic local, és el que ens ha de servir a Mallorca per valorar aquesta economia local. No hem de deixar de banda, però en aquest desenvolupament d’una economia local, l’alineació de les estratègies amb els Objectius de Desenvolupament Local que impulsa l’ONU. I, concretament, el número 12, que estableix el consum i la producció responsables.
De tothom és sabut que a Mallorca, el pes del sector turístic en l’economia és molt elevat. D’acord amb el marc input-output presentat per la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball el passat mes de febrer de 2020, el pes del turisme en l’economia balear era del 34,8% (aportació directa i indirecta el 2014. Això és rellevant perquè significa que hi ha 2/3 parts de l’economia illenca que no estan generades pel turisme, el que dóna molt de marge per a la millora i, sobretot, per a l’impuls a la diversificació econòmica que fa temps que defensam i proposam. I és el turisme qui ens ha de servir de palanca per aconseguir aprofundir en aquesta diversificació que, necessàriament, haurà d’anar lligat al desenvolupament de l’economia local. I, és en aquest punt, que la defensa del producte local, en el nostre cas el producte de Mallorca, esdevé capital.
El dia en què escric aquest article ens trobam immersos en una situació de crisi sanitària provocada per la COVID19. Una situació excepcional, no esperada ni prevista, que ha provocat que el govern de l’estat espanyol hagi decretat, per a la gestió de la crisi, l’estat d’alarma. I durant més de dos mesos. Aquesta declaració ha anat lligada a un confinament general de la població amb una aturada de l’activitat econòmica sense precedents. I, en el cas de Mallorca, l’aturada total del turisme, provocarà unes conseqüències econòmiques que no sabem fins on podrien arribar. I és aquí on hi ha l’oportunitat.
Hi ha hagut molts d’exemples de productors d’aquí, bàsicament agraris, que, en la situació d’alarma sanitària i de confinament què vivim, i davant la impossibilitat de vendre els seus productes en els canals habituals (majoritàriament turístics, relacionats amb el sector de l’hoteleria i la restauració), han hagut d’inventar-se per intentar col·locar els seus productes en el mercat. I davant una demanda nova que tampoc no hi havia hagut fins ara. Deia Keynes que en els moments de crisi, només la imaginació és més important que el coneixement. I això és el que ha possibilitat la situació que ens ha tocat viure. Que la imaginació per sortir-se’n ha provocat que l’impacte no hagi estat més gran que el que han patit altres sectors (com el petit comerç) i que costarà.
Així que en aquest context és on hem d’aprofitar l’oportunitat per desenvolupar més l’economia local de Mallorca, reforçant el producte d’aquí i, també i més important, el teixit de petites empreses que tenim. En el principi em referia que el desenvolupament d’una economia local té tres pilars bàsics: la diversificació amb alta ocupació, la qualitat i la defensa del medi ambient.
És l’ocasió perquè els actors econòmics (públics i privats) es posin d’acord per, a partir d’aquests tres pilars, creïn espais facilitadors per fer créixer el producte i l’economia locals de Mallorca. Una economia que s’ha de diversificar i ha de ser competitiva que creï llocs de treball estables, estructurals i de qualitat. Una economia que es basi en la creació d’un producte de qualitat que es diferenciï de la resta no només per ser de Mallorca. I una economia que basi el seu creixement en la defensa del medi ambient perquè els impactes en el territori quedin reduïts a la seva mínima expressió. Inexorablement aquesta economia local ha d’anar acompanyada d’una forta reclamació de sobirania econòmica, necessària per consolidar estructures que ens permetin poder disposar totalment dels nostres recursos.
Per acabar, idò, dir que és el moment de fomentar una economia local circular, blava, solidària, social, innovadora que aposti per les persones i pel territori. Una economia que fonamenti el seu creixement creant estructures sòlides i que posi l’èmfasi amb les persones que vivim en aquest territori, les nostres formes de relacionar-nos, els patrons culturals i els valors socials com a base de l’impuls econòmic.
Aquesta serà la garantia de l’èxit. I és el moment perquè les institucions públiques apostin decididament, valentament i obertament per l’impuls d’aquesta economia local perquè tengui garanties de continuïtat ara que hem vist que és possible. I, també serà necessari i essencial, que la consciència que ha pres el consumidor aquestes setmanes vagi consolidant-se perquè és seva l’última decisió d’on adquireix un producte. I aquesta decisió ha de ser la d’adquirir el producte que sigui de Mallorca i a les petites botigues i comerços que estan distribuïts arreu del territori.
Deia l’economista austríac Carl Menger que per economia entenem l’activitat previsora dels homes dirigida a cobrir les seves necessitats materials; per economia local, la forma social d’aquesta activitat. Caminem en aquesta direcció.
