6.1 Cataclisme

Mentre contemplam, molt preocupats, com es mesclen les informacions i les desinformacions sobre el Covid 19 i les seves conseqüències a través de més mitjans que no havíem tingut mai a l’abast, dins cada un de nosaltres es produeix un tremolí que remou el més profund dels nostres sentiments; per a bé i per mal.

Corprenia, els primers dies de confinament, veure la violència amb què es comportaven els compradors dels supermercats: estirades, colzades, sempentes, retrets… Potser aflorava el mĂ©s primitiu: “se salvi qui pugui”!

El pas dels dies, en situaciĂł de reclusiĂł, ens ha obligat a repensar moltes coses i encarar realitats personals, familiars i col·lectives que el trĂ fec de la vida diĂ ria ens havia encobert. Als jubilats ens han fet a saber que estĂ vem a la primera fila dels candidats al contagi. Em recordĂ  aquelles situacions en què els joves duien el capellĂ  i el notari al llit del vell malalt…

Hem viscut com mai l’experiència de por, d’inseguretat, d’impotència, de què la vida (nostra o dels nostres) s’escolava fora del nostre control. Sensació d’estar vivint els darrers moments i fer un repàs ràpid i sincer del nostre passat, sospesant amb una llum nova molts de fets.

Aquests primers dies, desprĂ©s del primitiu impuls de lluitar per sobreviure, tambĂ© han aflorat, s’han fet presents, els millors valors dels quals en som portadors cada un de nosaltres: cridades a persones amb qui feia anys que no tenĂ­em contacte; retrobades familiars; preocupaciĂł per la situaciĂł dels veĂŻns mĂ©s vulnerables; pregĂ ria de les persones creients; voluntariat solidari (personal o associat); professionalitat de totes les persones que fan possible que la vida segueixi encara que es posin en risc; estima i necessitat de la trobada amb els altres… Tant de bo no siguin flor d’un dia i es vagin incorporant a un nou estil de convivència.

A mesura en què s’ha anat allargant la situaciĂł d’alarma i ens ha colpit de prop amb duresa (morts en soledat, aĂŻllaments, pèrdues de feina…), passat el primer moment emocional, es fa indispensable incorporar l’anĂ lisi: No Ă©s el mateix viure confinat en un xalet amb jardĂ­, que fer-ho en un pis de trenta metres amb nins i vells. No Ă©s el mateix ser vell acompanyat de la famĂ­lia, que estar tirat en una residència sense que ningĂş demani per tu. No Ă©s el mateix viure l’angoixa d’haver perdut la feina, no saber d’on vindran els ingressos el mes que ve, que tenir recursos econòmics segurs. No Ă©s el mateix disposar de recursos pedagògics, tècnics i culturals, que comptar sols amb l’evasiĂł de la tele. No Ă©s el mateix…

Es fa indispensable, primer de tot, donar resposta a les necessitats immediates: sanitàries, socials, laborals. Però, tot seguit, hem de començar a dissenyar quin futur polític i econòmic volem; molts dels escrits de la nostra revista volen esser una petita aportació a aquesta tasca. Segurament no ho podem dissenyar tots sols, necessitarem Espanya i Europa. Per a poder fer front a aquest repte resulta imprescindible un canvi de mentalitat de la massa social; no serà suficient que s’ho pensi una elit. Si no hi aportam tots un poc, no ho podrem tirar endavant.

Hem de revisar i aprendre de les errades que ens han duit a aquesta situació i dissenyar, amb la participació de tots, les noves línies polítiques i econòmiques que ens poden dur a un món més just i habitable. Segueix estant en les nostres mans fer del nostre món la casa de tots. Si volem seguir recloent-nos en el nostre castell daurat, deixant defora la immensa majoria d’un món empobrit, sols és qüestió de temps esperar el proper cataclisme. “Qui oblida el passat, està condemnat a repetir-lo”.

És des de la circumstància personal de trobar-me en situació de risc per edat, exclòs d’un possible voluntariat, i necessitat de compartir amb persones estimades tot el que està suposant aquesta pandèmia que aportam els testimonis següents, dels amics i amigues Tomeu Català, Toni Bennassar, Paquita Alcover i Equip de voluntariat de Càritas. Un petit mostreig que, amb esperit constructiu, ens acosta al cor de les institucions i de les persones.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad