2.1 Aeroport de Bristol, aquí comença un viatge sorprenent
Josep Maria Rigo

Dues companyies lowcost Ryanair i EasyJet operen regularment la ruta de 1.380 km entre Bristol (Anglaterra) i Palma. L’any 2019, 364.0001 persones viatjaren en avió (2.178 operacions) volaren entre aquests dos aeroports i sovint aprofitant les agressives ofertes de fins a 20 lliures per trajecte. Val a dir que el marketing ha aconseguit incrementar el… Continueu llegint 2.1 Aeroport de Bristol, aquí comença un viatge sorprenent
3.1 Possible Iniciativa Legislativa Popular ?
Guillem Solivellas i Reynés

Aquestes reflexions són fruit d’un treball dins d’una assignatura de la UOM, Democràcia i Participació. Lògicament mostren unes idees i uns desitjos que, molt possiblement, seran discrepants i/o directament rebutjats per molta gent. Però ens acollirem a la llibertat d’expressió i, potser, entre tots poguem fer una cosa que complagui a la majoria. Mallorca i,… Continueu llegint 3.1 Possible Iniciativa Legislativa Popular ?
3.2 Manifest
Francisca Mas Busquets (Advocada en nom de la Comissió 24 de febrer)

24 de febrer de 1937 – 24 de febrer de 2020 Emili Darder, Alexandre Jaume Rosselló, Antoni Mateu Ferrer i Antoni Maria Ques Parlen les dones: Ben pocs s’aturen A escoltar aquestes veus... Versos de Montserrat Abelló Avui aquest manifest, vol ser un homenatge a les dones properes als homes que cada any recordam aquí.… Continueu llegint 3.2 Manifest
4.1 La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018
Ferran Navinés

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears ha presentat l’estudi La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018, elaborat per Marti Parellada, Gemma García, Maria del Mar Ribas i Antònia Puiggròs, el qual es pot consultar a la web del CES: http://www.caib.es/sites/ces/f/309243 Aquest estudi representa la tercera generació dels Indicadors de… Continueu llegint 4.1 La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018
4.2 Els mostradors buits
Mateu Morro Marcé

Fa poques setmanes les imatges de supermercats mallorquins amb els aparadors buits a causa de l'aïllament provocat pel temporal, varen ser notícia als mitjans de comunicació i cridaren l’atenció a moltes persones. Les imatges mostraven una realitat inqüestionable: l’absoluta dependència de Mallorca dels aliments importats. No era una qüestió nova ni desconeguda, però les imatges… Continueu llegint 4.2 Els mostradors buits
5.1 Diàlegs des de la perifèria
(Miquel Rosselló del Rosal Fundacions Darder Mascaró )

El passat tres de febrer, les Fundacions Darder Mascaró començaren un programa d’activitats, que anomenaren “Diàlegs des de la Perifèria”. Es tracta de convidar a passar per Mallorca una sèrie de persones representatives de diferents espais polítics i socials sobiranistes de distintes nacions i territoris que formen part del Regne d’Espanya. Els objectius d’aquesta activitat… Continueu llegint 5.1 Diàlegs des de la perifèria
5.2 La I Escola Sobiranista a Donostia: un espai de coneixement mutu i de diàleg
Jaume Ribas Vilanova

Prop de 20 mallorquines i mallorquins relacionats amb les Fundacions Darder-Mascaró i amb MÉS per Mallorca assistírem el cap de setmana del 14, 15 i 16 de febrer a la I Escola Sobiranista a Donostia. Es tractava d’un esdeveniment singular, organitzat pel Fòrum de les Fundacions sobiranistes, un espai de col·laboració ampli dels think tanks… Continueu llegint 5.2 La I Escola Sobiranista a Donostia: un espai de coneixement mutu i de diàleg
5.3 Unes jornades imprescindibles i una nova cita
Lila Thomàs i Andreu (Consell de les Fundacions Darder Mascaró)

Què és el feixisme avui? Amb aquest títol s’han desenvolupat els divendres 21 i dissabte 22 de febrer unes Jornades organitzades per la Plataforma per la Democràcia formada per entitats, sindicats, partits i fundacions de la nostra illa, al centre Flassaders de Palma. Les jornades comptaren amb un centenar de participants. En la primera sessió,… Continueu llegint 5.3 Unes jornades imprescindibles i una nova cita
6.1 El problema estructural de l’Autonomia Balear
Joan Pau Jordà

Tenim una autonomia sense autonomistes. A les Illes Balears hi viuen més d’un milió de persones, però només un 25% de la població illenca se sent més mallorquina que espanyola. És més, a l’hora de votar, a unes eleccions només una petita part del cens aposta per opcions polítiques pròpies i autocentrades. A tall d’exemple,… Continueu llegint 6.1 El problema estructural de l’Autonomia Balear
6.2 Art i Sostenibilitat
Begoña de la Iglesia

Microplàstics, canvi climàtic, escalfament..., són termes que actualment impregnen converses, polítiques, decisions, mitjans, unitats didàctiques, cimeres i, fins i tot, cançons. És curiós, perquè el coneixement general sobre la problemàtica que hem creat ens duu a entendre el concepte de “sostenibilitat” de manera simple i reduccionista, ja que, erròniament, només l’associam a medi ambient. Sostenibilitat… Continueu llegint 6.2 Art i Sostenibilitat
6.3 Salsitxa democràtica: participació desigual i vot obligatori
Maria Garcies

El terme “salsitxa democràtica” va ser escollit paraula de l’any 2016 a Austràlia. Encara que pugui semblar una associació aleatòria de paraules, el concepte fa referència a la recentment establerta tradició de servir una salsitxa als col·legis electorals d’arreu del país el dia de les eleccions. En clau simbòlica, podria dir-se que la salsitxa s’ha… Continueu llegint 6.3 Salsitxa democràtica: participació desigual i vot obligatori
7.1 “I és prop i és lluny, i és calma i passió”: Entorn de Maria Antònia Salvà
Margalida Tomàs

Maria Antònia Salvà, de qui just ara acabam de celebrar el cent-cinquantè aniversari del seu naixement, va ser una de les intel·lectuals en llengua catalana més destacades del segle xx en la seva doble faceta de poeta i de traductora. La seva figura ‒d’una molt gran complexitat‒ i la seva obra literària ‒d’una gran qualitat‒… Continueu llegint 7.1 “I és prop i és lluny, i és calma i passió”: Entorn de Maria Antònia Salvà
7.2 GEORGE STEINER (1929-2020)
Josep M. Traverso

“Nacido en París y educado en tres lenguas, me crié en Manhattan en la época de la guerra; allí primero asistí a un instituto americano de prestigio pero después volví al lycée francés. Mis años de universidad me llevaron a la de Chicago, entonces en una etapa estelar, y a Harvard. Posteriormente, y en una… Continueu llegint 7.2 GEORGE STEINER (1929-2020)
IN MEMORIAMRafel Crespí i Ramis
Jaume Marcé i Recasens

Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia… Continueu llegint IN MEMORIAMRafel Crespí i Ramis
3.3 Inca i els actes del 24F
(Alice Weber Regidora de cultura de l’Ajuntament d’Inca)

“No somos revolucionarios que vamos con la bomba en la mano, no: somos revolucionarios que vamos con el libro abierto porque creemos que la única llave que puede abrir las puertas de nuestra sociedad anhelada, es la cultura.” Gabriel Buades i Pons (1903-1938) fou executat degut als seus anhels pacifistes i llibertaris. Era un home… Continueu llegint 3.3 Inca i els actes del 24F
3.4 24 de febrer 83 anys després
Llorenç Carrió Crespí (Aj. de Palma, Regidor d’Educació i Política Lingüística)

Tornam un any més per recordar els fatídics fets que succeïren el 24 de febrer de 1937 al Cementiri de Palma, ara fa 83 anys. La sentència a la causa 978/1937 condemnà a Alexandre Jaume Rosselló, Emili Darder Cànaves, Antoni Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventayol a la pena de mort: culpables de ser… Continueu llegint 3.4 24 de febrer 83 anys després
7.3 Yishai Sarid El monstre de la memòria
Maties Garcias

Un doctor en història israelià, descartades altres opcions de feina més carregoses, acaba acceptant el treball de guia als camps d’extermini que alçaren els alemanys per dur a terme la cruel i implacable Xoà. L’historiador, profund coneixedor dels mètodes d’eliminació de centenars de milers de jueus a Chelmo, Belzec, Treblinka, Sobibor, Majdanek i Auschwitz, treballa… Continueu llegint 7.3 Yishai Sarid El monstre de la memòria
T1 La transformació de la ciutat cap a un model més humà i sostenible
Neus Truyol i Caimari (Regidora de Model de ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat , Ajuntament de Palma)

L’Urbanisme és una eina bàsica per construir ciutats més sostenibles i més amables envers la ciutadania. Des de MÉS-Estimam Palma ens hem plantejat quatre objectius estratègics per avançar cap a un model de ciutat integrador, sostenible i innovador. Palma verda: mobilitat i re-naturalització En aquests moments Palma pateix greus problemes derivats d’un model que ha… Continueu llegint T1 La transformació de la ciutat cap a un model més humà i sostenible
T2 Deià Entre el poble i el resort
Lluís Apestegiuia (Batlle de Deià)

A Deià hem posat damunt la taula el debat de la saturació turística i el creixement urbanístic desmesurat a Mallorca. Dic debat i no debats perquè a Mallorca és impossible entendre'n un sense l'altre; i dic a Mallorca perquè ens equivocaríem si pensàssim que és una qüestió que es pugui circumscriure a l'àmbit municipal ni… Continueu llegint T2 Deià Entre el poble i el resort
3.5 8 de març 2020! I el creixement del feixisme!!
Lourdes Martin Clemente (Feministes en acció)

Vivim uns moments polítics, socials, convulsos, amb un feixisme creixent representat per partits d'extrema dreta, en un retrocés de les polítiques socials, tant a Espanya com a Europa. Uns dels seus objectius de l'extrema dreta és el feminisme, les dones feministes, som la diana de les seves polítiques arcaiques que ens retrotrauen a temps passats… Continueu llegint 3.5 8 de març 2020! I el creixement del feixisme!!
5.4 Els reptes de la mobilitat humana a Càritas Mallorca
Equip de Caritas Mallorca

Equip de Càritas Mallorca Càritas considera que la mobilitat humana forma part de la nostra realitat quotidiana. Les persones es mouen per tot el món en la recerca de noves oportunitats, tant dels que emprenen el viatge com per les seves famílies. Les migracions tenen la seva rel en la recerca d’un futur digne per… Continueu llegint 5.4 Els reptes de la mobilitat humana a Càritas Mallorca
2.2 MÉS reptes, MÉS feines MÉS ganes
Antoni Noguera Ortega (Coordinador MÉS per Mallorca)

Vaig assumir el repte de ser coordinador general de MÉS per Mallorca convençut que era el moment idoni d’aprofitar tota la bona feina que s’havia fet a MÉS d’ençà de la seva creació per rellançar el projecte. Encara hi ha molts de reptes pendents, però és un bon moment per fer balanç de la feina… Continueu llegint 2.2 MÉS reptes, MÉS feines MÉS ganes
2.3 Llums i ombres de la nova proposta de Llei d’Educació de les Illes Balears
Montserrat Nadal Fullana

D’ençà de la seva presentació el passat 27 de novembre per part del conseller Martí March, l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears ha despertat tota casta de lectures i reaccions per part de les diverses entitats i organitzacions de la comunitat educativa de l’arxipèlag. Una proposta que no ha deixat indiferent ningú i… Continueu llegint 2.3 Llums i ombres de la nova proposta de Llei d’Educació de les Illes Balears
4.3 20 anys de polítiques públiques de cooperació a Balears On som?
Laura Celià (Directora General de Cooperació Govern Illes Balears)

No sé si mai vos ha passat de sentir-vos impotents davant d’una crisi humanitària o d’una situació d’injustícia social en un país empobrit. Aquella sensació de voler ajudar i no poder. A mi m’ha passat. Llegint les notícies, veient imatges, posant-me en el lloc d’aquelles persones que pateixen. És molt frustrant. Molta gent de les… Continueu llegint 4.3 20 anys de polítiques públiques de cooperació a Balears On som?
EDITORIAL
L'Altra Mirada

Comença el mes de març amb la celebració del dia de les Illes Balears i amb una societat mallorquina mobilitzada contra els projectes d’ampliació de l’aeroport de Palma, una infraestructura que ha convertit gairebé tota l’illa en la seva àrea metropolitana. S’ajunta la mateixa voluntat de fer negoci per part d’AENA i el Ministeri de… Continueu llegint EDITORIAL
E. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA Bisbe de Mallorca
Biel Pérez i David Abril

És una de les persones que hem entrevistat que ens ho ha posat més fàcil. No feia mitja hora que li havíem enviat un correu, quan va sonar el mòbil amb el Bisbe oferint tota classe de facilitats per a l’entrevista i sense condicions. En absència d’en Pep Valero per raons de salut (encara que… Continueu llegint E. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA Bisbe de Mallorca