5.2

La I Escola Sobiranista a Donostia:

un espai de coneixement mutu i de diàleg

Prop de 20 mallorquines i mallorquins relacionats amb les Fundacions Darder-Mascaró i amb MÉS per Mallorca assistírem el cap de setmana del 14, 15 i 16 de febrer a la I Escola Sobiranista a Donostia. Es tractava d’un esdeveniment singular, organitzat pel Fòrum de les Fundacions sobiranistes, un espai de col·laboració ampli dels think tanks i organitzacions polítiques i sindicals d’arreu de l’Estat que es veié encara ampliat en aquesta ocasió, on hi arribaren a assistir participants de fins a 21 organitzacions diferents.

La delegació mallorquina, acompanyada també per companys de Menorca i Eivissa, era una de les més nombroses. Per a les persones del mallorquinisme progressista i ecologista de casa nostra que hi assistirem, des de tècnics fins a càrrecs passant per militants de base, aquest cap de setmana fou una oportunitat única.

Les companyes i companys de l’Iratzar Fundazioa (gràcies Floren, Idoia i tota la resta!) ens acolliren a la seu de Sortu a Zuatzu. L’organització va apostar per un model, des del meu punt de vista, immillorable. En lloc de preparar llargues xerrades magistrals, es va optar per entrevistes grupals i intervencions curtes que obrien torns de debat dinamitzat. Els debats no se solien fer en sessió plenària, sinó en taules més petites, d’unes 10 o 12 persones.

En definitiva i com a resum: l’organització va optar pel millor format possible a l’hora de fomentar el debat, el pensament crític, el dinamisme i la coneixença mútua entre els diferents assistents, moviments polítics i realitats nacionals.

L’esquerra abertzale

Una experiència com la de la I Escola Sobiranista dona per aprendre coses, per extreure conclusions. Des d’un punt de vista molt personal, tot i que segurament compartit amb altres persones, la meva primera conclusió seria que: l’esquerra nacional basca ha emprès un admirable procés de transformació.

Les diferents tradicions del que actualment forma el món de l’esquerra abertzale aplegada al voltant de la coalició EHBildu ha transitat un camí llarg i difícil. En són plenament conscients. “Aquesta trobada, amb tots vosaltres aquí, no hagués estat possible fa molts pocs anys”, ens deien. Tenien raó, probablement. Avui en dia, el món abertzale, amb la complicitat del sindicalisme i la gran imbricació amb la societat civil, és un moviment polític fort, creixent, amb arrels robustes, profundament compromès amb la transformació i la democràcia i un projecte de futur clar i gens sectari per a Euskal Herria.

Col·laborar i construir

Els partits, sindicats i moviments d’esquerres de les diferents nacions de l’Estat no tenim exactament els mateixos interessos, ni exactament les mateixes anàlisis, ni les mateixes respostes. Això sí, compartim adversaris. I a pesar de no coincidir tot, tenim mirades, estratègies i dinàmiques que val la pena compartir, posar en comú i debatre. La coordinació de les diferències i la persecussió d’un mínim comú denominador comú no és només possible, sinó també desitjable.

El Fórum de Fundacions, primer, i l’Escola sobiranista, ara, són dos punts de trobada. La Declaració de la Llotja de Mar o el Grup de l’Esquerra Confederal al Senat, amb molts de matisos i mil diferències respecte als dos espais anomenats abans, són altres dos llocs on es coincideix amb interessos i diagnòstics. La implicació dels partits i els pobles de l’esquerra sobiranista en un projecte coordinat no serà fàcil, i potser mai serà completa, però experiències com l’Escola sobiranista demostren que es pot i és desitjable caminar en aquesta direcció.