2.3 Llums i ombres de la nova proposta de Llei d’Educació de les Illes Balears

D’ençà de la seva presentació el passat 27 de novembre per part del conseller Martí March, l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears ha despertat tota casta de lectures i reaccions per part de les diverses entitats i organitzacions de la comunitat educativa de l’arxipèlag. Una proposta que no ha deixat indiferent ningú i sobre la qual tothom ha volgut dir la seva.

Dimecres dia 27 de novembre, el conseller Martí March, acompanyat del seu equip de la Conselleria d’Educació, feia la presentació en societat de l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears; una proposta de llei que arriba vint anys després que es transferissin les competències educatives a la Comunitat autònoma i que té prevista la seva aprovació definitiva l’octubre de l’any 2021. En paraules del conseller, “una llei complexa, meditada, pensada i fonamentada que volem que tingui el màxim consens educatiu”; que “parteix del document elaborat per la plataforma Illes per un Pacte i les aportacions del Consell Escolar de les Illes Balears i del Parlament”.

La caixa dels trons va esclatar, de bon començament, amb la qüestió lingüística. Una de les primeres crítiques que se li va fer en va venir per part de MÉS per Mallorca, un dels partits que formen part del Govern de les Illes Balears, juntament amb el PSIB i Podem. Els ecosobiranistes van criticar que amb l’avantprojecte, que a més el PSIB no havia consensuat amb la resta d’integrants del pacte, es perdia l’oportunitat de “blindar una presència mínima del català com a llengua vehicular a l’escola”. El partit liderat per Antoni Noguera, en fer pública la seva discrepància en aquest apartat, obria un nou front en el si del pacte.

Els diputats de MÉS per Menorca, que no formen part del pacte de Govern, van manifestar que s’oposarien a la primera Llei d’Educació de les Illes Balears “si aquesta suposa una rebaixa de la llengua pròpia als centres educatius”.En aquest sentit, van explicar que l’Avantprojecte, com que “no inclou cap mesura per a blindar una presència mínima del català a l’escola, permet que es torni a repetir una jugada com la de Bauzá amb el TIL”.

Quant al català, l’Avantprojecte estableix “l’ús de la llengua catalana com a vertebradora de l’ensenyament i com a llengua d’ús normal i general en les comunicacions i en l’àmbit administratiu”, però no fixa cap mena de percentatge pel que fa a la seva presència obligatòria dins l’horari lectiu de les distintes etapes educatives, com passa en aquest moment amb el Decret de mínims, que fixa un mínim del 50% d’hores lectives en català.

Respecte de la qüestió lingüística es van manifestar ben aviat l’Obra Cultural Balear i l’STEI Intersindical, sindicat majoritari en l’ensenyament públic. L’entitat, en una primera valoració, va demanar “diàleg” a la Conselleria per tal de “millorar” l’Avantprojecte de Llei. Pel que fa a la llengua, insistí en el fet que el redactat actual representa “un retrocés respecte de l’actual model vigent i conté perilloses similituds amb el model promogut per José Ramón Bauzá”, el famós TIL, que tant de rebuig va generar dins la societat illenca.

Per la seva banda, l’STEI Intersindical va criticar que la proposta presentada “deixa de banda el català com a eina de cohesió social” i abandona el consens lingüístic en fer “una esmena a la totalitat a la Llei de Normalització Lingüística del 1986, aprovada amb el suport de tot l’arc parlamentari”. També es va retreure, entre altres aspectes, que l’Avantprojecte fa una previsió per a destinar el 5% del PIB balear a educació, quan “el Consell Escolar de les Illes Balears havia sol·licitat que aquest percentatge havia de ser del 7%”. En dates recents, els sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d’Educació (STEI Intersindical, ANPE, Unió Obrera Balear, Alternativa, CCOO i UGT), van reclamar la suspensió de la tramitació de l’Avantprojecte de Llei mentre no s’hi incorporin les seves esmenes.

Els partits de l’àmbit de la dreta amb representació al Parlament de les Illes Balears varen sortir en tromba a carregar en contra de l’Avantprojecte. La seva crítica compartida va ser que la proposta de Llei “no aposta per la lliure elecció de llengua” i que només ha estat “consensuada amb els socis del pacte de Govern”. A aquests arguments, el Partit Popular hi afegia que la seva proposta de llei d’educació havia d’incloure “el compromís en l’equilibri de les dues llengües oficials”, per a així poder “garantir el seu coneixement a l’alumnat de les Illes Balears”.

Per la seva banda, Vox, partit nou en el Parlament de les Illes Balears, va denunciar la “vulneració dels drets que suposen els articles 122 i 123 de l’Avantprojecte”, referits als principis del model lingüístic i al projecte lingüístic del centre respectivament; a més de queixar-se de l’existència de “17 models educatius a l’Estat espanyol”. Pel que fa al seu model lingüístic, va defensar la “lliure elecció de llengua en totes les etapes del sistema educatiu” de les Illes Balears. Finalment, Ciudadanos va criticar la “imposició del català” que suposava l’Avantprojecte i exposà que la seva proposta consistia en “fomentar els dialectes i les llengües estrangeres” en totes les etapes educatives.

El PSIB, com no podia ser d’altra manera, va fer costat a la proposta del conseller Martí March, de la qual en va destacar la inclusió dels “nous plantejaments pedagògics”, o la “creació de places gratuïtes a l’etapa 0-3”.

La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FAPA) va destacar la importància de la presentació de l’Avantprojecte, un fet que suposa “l’inici d’un procés que ens ha de portar a tenir una llei autonòmica d’Educació”; i es va referir a la bona iniciativa que en el seu moment va tenir Illes per un Pacte en “fer possible la redacció del Pacte educatiu”. També mostrà la seva sorpresa per la rapidesa amb la qual havien reaccionat algunes entitats i grups polítics que, “en un temps rècord, ja havien fixat les seves línies vermelles”. Remarcà que la Llei “és més que el tractament que es fa de les llengües en el sistema educatiu”.

La principal patronal de l’ensenyament concertat, Escola Catòlica de les Illes Balears, va manifestar els seus dubtes davant l’Avantprojecte, ja que el nou Govern de l’Estat “pot condicionar la nova llei d’educació balear”, amb relació a la nova llei orgànica que ha de sortir del Ministeri d’Educació. També es referí a dos “punts calents” que estan a sobre de la taula, de màxima importància per a l’entitat: la llibertat d’elecció de centre i la impartició de la religió a les escoles.

Una de les últimes entitats que ha dit la seva sobre l’Avantprojecte de Llei ha estat la Plataforma Crida, una organització molt activa en contra del TIL i de les retallades durant la legislatura del Partit Popular de José Ramón Bauzá. En uns pronunciaments recents, ha expressat el seu desig perquè la nova Llei reculli “el treball fet en el llibre verd de l’educació que va impulsar la nostra Plataforma”. Entre les bases que consideren irrenunciables dins la nova Llei, i que no hi són, s’hi inclouen valors com “l’equitat, la participació, la laïcitat, la inclusió, la igualtat i la cooperació”, entre d’altres.

L’Avantprojecte de Llei es troba en fase d’exposició pública fins dia 27 de febrer. Caldrà veure quines són les aportacions que s’hi han fet i quin és el marge de maniobra que el Govern de les Illes Balears i la Conselleria d’Educació voldran tenir amb l’objectiu d’aconseguir el “màxim consens educatiu”, al qual es va referir el conseller Martí March. I que, més enllà de la qüestió del tractament del català en el model lingüístic escolar del futur, hi ha molts altres aspectes del redactat que han suscitat crítiques i valoracions ben diverses.