3.1 Possible Iniciativa

Legislativa Popular ?

Aquestes reflexions són fruit d’un treball dins d’una assignatura de la UOM, Democràcia i Participació.

Lògicament mostren unes idees i uns desitjos que, molt possiblement, seran discrepants i/o directament rebutjats per molta gent. Però ens acollirem a la llibertat d’expressió i, potser, entre tots poguem fer una cosa que complagui a la majoria.

Mallorca i, per extensió, qualsevol de les Illes de l’Arxipèlag Balear, és un territori petit per la quantitat de persones que hi habiten.

Els boscos -i/o llocs de natura- són escassos i, en la gran majoria dels casos, són de propietat privada, el que fa que el seu gaudi per part de la Ciutadania sigui pràcticament impossible.

L’exemple de la Comuna de Bunyola, tot i que és millorable, és un camí a seguir.

La Serra de Tramuntana, i altres llocs de natura espargits per tota l’Illa, estan, en gran part, en mans privades.

Els camins que els travessen estan, o tancats, o la dificultat per seguir-los és alta, quan no s’intenta evitar l’accés d’una manera o d’una altra.

En una majoria de casos el bosc està, o malmès o descuidat, i la possibilitat de focs que el puguin destruir és alta.

L’aprofitament d’aquests indrets és pràcticament nul, només queda el gaudi de la vista i altres utilitzacions espúries que en pot tenir el propietari.

La gent de la nostra Comunitat ha de tenir dret al gaudi de la nostra Natura, i aquest gaudi hauria de ser garantit per les nostres lleis.

La propietat d’aquests indrets no ha de ser una patent de cors que permeti fer d’aquests llocs naturals el que doni la gana a qualsevol.

S’hauria d’establir per part del Govern un reglament d’ús de les zones naturals, tant de les comunals com de les privades de tal manera que, hi hauria d’haver un règim de sancions que, en cas de no fer cas d’aquest reglament, pogués arribar a la possibilitat d’expropiar els esmentats indrets naturals, per a convertir-los en comunals.

A part dels recursos propis de la Comunitat que es podrien dedicar a aquestes pràctiques dins dels nostres boscos, podríem comptar amb els resultats de l’aprofitament dels residus de la neteja com a biomassa, que serien no tan sols econòmics sinó que ajudarien a disminuir la probabilitat d’incendis.

També s’hauria d’establir un reglament d’ús dels indrets comunals que els fes d’aprofitament integral, no tan sols de gaudi sinó també de neteja i utilització dels residus d’aquesta.

Els usuaris, anualment, haurien de tenir qualque casta d’assegurança, el que seria una bona manera d’evitar les despeses en accidents, així com una forma de control idoni de la bona utilització d’aquests recursos. Aquesta funció la podria fer la Federació de Muntanyisme. En cas de visites esporàdiques (ex.: turisme) es podria substituir a través del pagament d’una taxa.

Dins del reglament d’ús, hi hauria d’haver unes regles d’obligat compliment per part dels usuaris i/o visitants de les zones de natura que dificultin una mala utilització d’aquests recursos tan valuosos.

El conjunt de la Ciutadania, a través dels seus òrgans de Govern, hauria de promoure el millorament i/o conservació dels indrets naturals privats a través de concerts de tipus econòmic i social, i les inspeccions no serien necessàries, ja que els mateixos ciutadans, amb les seves visites controlades, farien una labor d’ajuda al control d’aquests concerts.

Per tant, proposam un possible articulat de la llei:

1r El Govern de les Illes Balears procurarà que les zones naturals de les Balears siguin de fàcil accés per als seus habitants. A tal fi i efecte desenvoluparà un reglament d’ús d’aquestes, que inclourà un articulat de possibles sancions per a les diferents malifetes que es puguin produir.

2n No es permetrà el tancament dels antics camins i, en tot cas, farà tot el possible per posar-los en bon estat d’ús i senyalitzar-los adequadament.

3r Farà un pla de manteniment dels boscos de tal manera que, no tan sols disminueixi els riscos d’incendis, sinó que es faci un aprofitament de la biomassa extreta.

4t El punt 3r s’aplicarà també als boscos privats, obligant els propietaris a presentar un pla d’aprofitament amb el qual el Govern estarà obligat a coadjuvar.

5è Per ajudar tant a conscienciar els ciutadans, com per a ajudar financerament a complir les fites de la llei, s’establirà la necessitat d’obtenir, anualment, un permís/carnet per a poder utilitzar tots aquests espais.

6è El punt 5è es mantindrà fins que els possibles beneficis de la biomassa extreta ho facin innecessari.

7è En cas que es vulgui vendre algun d’aquests espais, tendran preferència, pel mateix preu i condicions, els veïnats i/o l’Ajuntament de la zona.