“No somos revolucionarios que vamos con la bomba en la mano, no: somos revolucionarios que vamos con el libro abierto porque creemos que la única llave que puede abrir las puertas de nuestra sociedad anhelada, es la cultura.”
Gabriel Buades i Pons (1903-1938) fou executat degut als seus anhels pacifistes i llibertaris. Era un home bo i un bon home que, tal com explicà la seva renéta Esperança Buades el passat dissabte a l’acte del Memorial de l’Oblit, amb una sentida i sincera intervenció en homenatge al seu repadrí llibertari, un home massa intel·ligent pel temps que li tocà malviure. Un home ferm defensor de la cultura, de la llibertat i l’anarcosindicalisme com a mesures per reformar una societat endarrerida i oprimida. Això fou el que preocupà tant als seus assassins, això fou el que va haver de pagar amb la seva jove vida. Què menys que recordar i fer recordar-lo!
Aquest any Inca ha donat una passa més en la defensa de la memòria col·lectiva, des de la convicció que sols amb la cura de la memòria col·lectiva i el coneixement d’on venim, podem saber cap a on (no) volem anar. I és i ha de ser el nostre deure i la nostra responsabilitat, tant des de les institucions, com des de les entitats, col·lectius, el món educatiu i totes i cada una de nosaltres, defensar i estendre la nostra memòria. I en dies com els que vivim, més que mai.
Diumenge 23 proppassat, amb l’obra teatral Premi Ciutat de Palma, ‘Llum Trencada’, es tancava el primer cicle “Inca te memòria”. Un cicle d’onze activitats diferents amb un mateix objectiu, el d’arribar a diversos sectors de la societat, fent arribar la memòria democràtica des de diferents punts de partida. El darrer, acostant als i les assistents a les víctimes silenciades de la repressió, les dones com a grans oblidades i representades per unes actrius espectaculars Irene Soler, Catalina Florit i Marina Domínguez.
Així, durant aquest mes de febrer, a Inca des de l’àrea de Cultura i Memòria democràtica, a més del teatre, s’han inaugurat tres exposicions com la dedicada a la trajectòria vital de Gabriel Buades, així com la de “Pere Català Pic. Fotografia, Patrimoni i Avantguarda”, amb cartells tan significatius com el famós “aixafem el feixisme”, o la que recorda i documenta el fenomen de les “Brigades internacionals i multilingüisme”, mostrant clarament que es parlaven molts d’idiomes, però una sola llengua, la de la defensa de les llibertats i de combatre el feixisme. I si els divendres s’inauguraven exposicions, els dijous es presentaven llibres de gran qualitat i calat històric i científic: «Mallorca, el teatre decisiu 1936-1939. Una guerra internacional; El Mediterrani. Dades enfront de mites», de Gaspar Salom; “La repressió feixista a Mallorca durant la guerra civil i la postguerra”, de Bartomeu Garí i “Els esclaus oblidats” de Maria Eugènia Jaume, organitzat per l’OCB Inca.
El racó i guia de lectura de la biblioteca municipal, la conferència “Caminant per la República”, i una visita guiada pels refugis subterranis d’Inca, a càrrec dels historiadors Miquel Pieras i Martí Rotger completen una programació que es veu culminada amb l’acte institucional del Memorial de l’Oblit, celebrat entre els Ajuntaments de Palma i d’Inca.
En la seva carta de comiat a la seva dona Lida, Gabriel Buades escrigué:”Morirá mi cuerpo, pero mi recuerdo perdurará…”
Inca té memòria
