Tornam un any més per recordar els fatídics fets que succeïren el 24 de febrer de 1937 al Cementiri de Palma, ara fa 83 anys. La sentència a la causa 978/1937 condemnà a Alexandre Jaume Rosselló, Emili Darder Cànaves, Antoni Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventayol a la pena de mort: culpables de ser desafectes al Glorioso Alzamiento Nacional, però sobretot, els volia castigar per haver estat algunes de les persones més prominents de la Segona República a Mallorca. El tribunal militar del consell de guerra fou inclement i un piquet executà la sentència a trenc d’alba.
Alexandre Jaume, Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques pagaren amb la vida defensar la democràcia, la igualtat, la fraternitat, la llibertat i la justícia social. També l’ànsia d’autonomia política, el reconeixement cultural i la normalització oficial del català. Aquells fets i aquella data no va ser oblidada mai a Mallorca. Així, el primer acte de recuperació de la memòria va ser el 1977 amb l’homilia de Mn. Pere Llabrés, el primer a Mallorca i molt probablement un dels primers de l’Estat. Des de llavors, s’ha anat reivindicat aquesta data any rere any. Des del 2015, en plena era Bauzá es creà la Comissió 24 de febrer integrada per partits d’esquerres, sindicats i altres entitats entre les quals destaca Memòria de Mallorca, han anat celebrant actes el Cementiri de Palma.
Amb el nou pacte d’esquerres, l’Ajuntament se sumà a l’acte i el 2018 el Ple de l’Ajuntament aprovà una moció (sense cap vot en contra) oficialitzant el 24 com el Dia de Record a les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme. La declaració reconeixia el 24 com el dia de totes les víctimes i la voluntat d’aconseguir la reparació moral de totes elles. Només així i malgrat el creixement de l’extrema-dreta al nostre país, farem una societat millor i serà possible garantir el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i a la no repetició.
El 24 de febrer de 2020 a Palma ha servit per seguir endavant en aquesta direcció. Gràcies a la donació a l’Ajuntament del bust d’Emili Darder, obra de l’artista Eduard Servera per l’Associació d’Amics de Son Sardina i Sa Garriga amb Antoni Marimon i Antònia Llabrés al capdavant, es va instal·lar a la Porta del Camp, just davant la casa de Darder i on ara hi ha la Delegació de Defensa. Així, a partir d’ara Darder serà present a l’espai públic de Palma. Les paraules de Ferran Cano Darder, net del Batle, reclamant justícia i la Banda Municipal de Música de Palma homenatjant al Batle republicà quedaran en el record dels que hi vàrem ser. El valor simbòlic que representa no enganya a ningú, el mateix Batle Jose Hila, el primer càrrec del PSOE, s’ha sumat a la petició feta per MÉS de reclamar per a la ciutat, l’edifici confiscat durant la Guerra Civil.
Actes del 24 de febrer a Palma
A les 12 h a la plaça de la Porta del Camp s’inaugurà el bust dedicat al Batle Darder, obra de l’artista Eduard Servera amb l’actuació de la Banda Municipal de Música de Palma.
A les 17 h se celebrà l’acte unitari al Mur de la Memòria del Cementiri de Palma. Enguany el manifest en nom de la comissió fou de l’advocada i activista feminista, Francisca Mas Busquets, sobre la memòria de les dones dels republicans morts el 24 de febrer. L’acompanyament musical anà a càrrec de Miquela Lladó i Jordi Tugores.
En virtut de la donació del bust d’Emili Darder per l’Associació d’Amics i Amigues de Son Sardina s’han fet dues conferències per valorar la figura del Batle Darder a les biblioteques municipals. Així, el dimecres dia 19 a les 19 h a la Biblioteca de Son Sardina el Dr. Arnau Company va fer la conferència Emili Darder, la modernització republicana i el dimecres dia 26 a les 19 h a la Biblioteca Ramon Llull la Dra. Lina Moner amb el títol Emili Darder en primera persona.
