7.3 Yishai Sarid

El monstre de la memòria

Un doctor en història israelià, descartades altres opcions de feina més carregoses, acaba acceptant el treball de guia als camps d’extermini que alçaren els alemanys per dur a terme la cruel i implacable Xoà. L’historiador, profund coneixedor dels mètodes d’eliminació de centenars de milers de jueus a Chelmo, Belzec, Treblinka, Sobibor, Majdanek i Auschwitz, treballa per al Iad va-Xem, una institució creada el 1953 per mantenir viva la memòria de les víctimes, i rep in situ visites d’estudiants d’institut amb els seus professors, de militars i professionals diversos o, simplement, de turistes israelians que fan volta per Europa central.

Mentrestant, el protagonista manté dona i fill a Israel, i a poc a poc esdevé un dels més famosos guies especialitzat en aquestes doloroses visites pels escenaris de la memòria de la destrucció humana. Si l’historiador havia començat la tasca de guiatge transmetent-la amb escassa càrrega emocional, a mesura que passa el temps i se succeeixen les visites, de cada vegada l’exalta més el comportament superflu dels turistes, joves o vells, que acull. Més encara l’impacta contemplar com els joves israelians d’avui dia, sense remordiments, demostren que farien igual amb els enemics que tenen ara –els palestins– que tot el que va ser capaç de perpetrar el nazisme.

De cada vegada més estrany i agressiu, l’historiador s’aïlla dins una mena de càpsula i mostra aversió cap a tothom qui visita les instal·lacions d’extermini. Fins que esclata el conflicte atiat pel monstre de la memòria que covava en el seu si. Ho fa explícit amb tota la cruesa quan s’adreça a una visita estudiantil amb aquests termes: “us hem portat aquí, al lloc dels assassinats. I sembla que s’ha complert l’objectiu. Heu entès que només es tracta de força. De força i res més que força.(…) teniu tota la raó. Força. Pegar. Disparar. Destruir l’altre. Perquè sense el poder som animals, aus per al sacrifici (…) Així que tot és una quimera i res no té valor. La cultura, la moda, la roba, la converses, els somriures, l’amistat, les idees, les cartes, la música, l’esport, el menjar, l’amor, res no té valor.”

El nihilisme s’ha instal·lat en ell i el porta cap a l’autodestrucció i la violència, una violència que li fa emergir el vell cineasta que el filma en els escenaris de l’horror. És llavors quan se sent obligat a escriure la llarga carta en forma de report que tramet al cap del Iad va-Xem, a qui deu una explicació sobre els fets succeïts. Aquest informe adreçat al seu mentor conté la memòria de tota la feina feta com a guia i l’evolució psicològica i afectiva que ha patit treballant de guia i d’historiador, víctima del monstre de la memòria.

Yishai Sarid. El monstre de la memòria. Traduït de l’hebreu per Roser Lluc i Oms. Barcelona: 2020. Club Editor