4.1 La qualitat del treball
a les Illes Balears 2009-2018
El Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears ha presentat l’estudi La qualitat del treball a les Illes Balears 2009-2018, elaborat per Marti Parellada, Gemma García, Maria del Mar Ribas i Antònia Puiggròs, el qual es pot consultar a la web del CES: http://www.caib.es/sites/ces/f/309243
Aquest estudi representa la tercera generació dels Indicadors de la Qualitat del Treball (IQT) de les Illes Balears elaborats pel CES, ja que la primera metodologia dels IQT’s va ser publicada per aquest, en el seu Dictamen 9/2003 La qualitat del treball. Una proposta d’indicador, basat en l’informe amb el mateix nom i que presenta el mateix equip redactor que el que ara s’acaba de presentar, el qual es pot consultar a la web del Consell Econòmic i Social: http://www.caib.es/sites/ces/f/361
En aquest primer informe ja es deia que els IQT per si mateixos constitueixen una operació estadística de primer ordre perquè permeten fer un diagnòstic complert de la dinàmica que afecta un dels principals mercats de la nostra societat, com ho és el mercat de treball, i que com que aquesta realitat del mercat de treball és molt canviant, caldria fer la seva actualització cada cinc anys.
Donat que l’IBESTAT no va incorporar els IQT’s com una operació estadística dins el Sistema Regional d’Estadístiques del Govern de les Illes Balears, el CES va continuar fent aquesta labor subsidiària de l’IBESTAT publicant l’any 2008 el segon informe dels IQT’s titulat Indicadors de la qualitat del treball, el qual va ser elaborat pel mateix equip redactor dels altres dos, amb l’excepció que en aquest no hi va poder col·laborar la professora Gemma García de la UB, i el qual es pot consultar a:
http://www.caib.es/sites/ces/f/43260
Malauradament, l’IBESTAT no va incorporar els IQT’s dins el seu pla estadístic quadriennal, i això va provocar que l’any 2013 no es pogués tornar a actualitzar la metodologia dels IQT’s, ja que el CES va ser tancat pel Govern del PP, i de fet com que l’IBESTAT continua sense incorporar en l’actualitat els IQT’s dins el seu pla d’actuació, ha hagut de ser de nou el CES el que ha actualitzat de bell nou els IQT’s en aquesta darrera publicació que ara comentem.
Val a dir que malgrat el tancament del CES des de desembre de 2012 fins a l’estiu de 2017 les persones interessades a consultar una sèrie estadística complerta del IQT’s de les Illes Balears des de l’any 2001 fins a l’any 2018 ho poden fer accedint a la publicació anual Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears, la qual contempla en el seu capítol II dedicat a Mercat de treball i polítiques d’ocupació un apartat dedicat a l’evolució dels IQT’s:
http://www.caib.es/sites/ces/ca/l/memoria_socioeconomica_i_laboral-7/?mcont=54
Metodològicament la publicació dels IQT’s de 2008 respecte a la de 2003 no representa un tall conceptual important, ja que només amplia un poc el número de dimensions dels IQT’s, incorporant la perspectiva de gènere, i algun indicador nou. En canvi la darrera publicació dels IQT’s que ara s’ha presentat sí que representa alguns canvis metodològics importants que cal comentar ni que sigui molt breument.
Aquests canvis són els següents:
Disponible per càpita, etc dels veritables IQT’s (allò que afecta directament al treballador en relació al seu lloc de treball).
per ara només 3 dimensions: retribucions salarials, seguretat (estabilitat del lloc de treball) i condicions laborals.
de les retribucions salarials pesa més del 50% en l’escenari base (51%) i un 43% en els escenaris socials i en el d’estabilitat, mentre en els IQT’s de 2008 la dimensió de “salaris i productivitat” només pesava un 12,5% en l’escenari base, un 20% en l’escenari tradicional, un 15% en l ’ escenari intermedi i un 10% en l’escenari innovador. La taula següent presenta un resum de les 3 dimensions que agrupen els 36 indicadors dels IQT en relació a la posició relativa de Balears respecte a la resta de CA, en termes de la posició que tenien l’any 2009 i la que tenen al darrer any estimat 2018: Retribucions salarials (guany salarial; % població en llars de baixa intensitat de treball; desigualtat salarial): passa de la posició 6 el 2009 a la 4 el 2018 Seguretat (estabilitat en el lloc de treball):
per un ERO; cobertura convenis): es manté en la primera posició del 2009 al 2018
posició 12 el 2018 Condicions laborals:
autonomia lloc de treball; % d’ocupats que treballen més de 40h; hores extres per treballador: Passa de la posició 4 el 2009 a la posició 12 el 2018
passa de la posició 16 a la 10 Indicador sintètic de les 3 dimensions (IQT):
Per una consulta més exhaustiva dels principals resultats es pot consultar a: http://www.caib.es/sites/ces/f/308905 |
Iniciativa de:
