2.1 Aeroport de Bristol, aquí comença un viatge sorprenent

Dues companyies lowcost Ryanair i EasyJet operen regularment la ruta de 1.380 km entre Bristol (Anglaterra) i Palma. L’any 2019, 364.000¹ persones viatjaren en avió (2.178 operacions) volaren entre aquests dos aeroports i sovint aprofitant les agressives ofertes de fins a 20 lliures per trajecte. Val a dir que el marketing ha aconseguit incrementar el volum de passatgers un 7% en els darrers 3 anys.

Però el barat per uns, surt car per molts: Les conseqüències ambientals d’aquest desplaçament de turistes suposa cada any la crema de 14.500 tones de querosè i l’emissió d’unes 50 kilones CO2e² causants del canvi climàtic. Comparant aquestes emissions són molt superiors a les 32 kilotones de CO2 que emeté al 2018 la República de Kiribati. Malgrat això aquest estat de la Polinèsia està en risc de desaparèixer debut als efectes del canvi climàtic. Les 0,13 tones de CO2 que ha emès cada passatger per trajecte superen les tones per càpita anuals dels habitants de Burundi, Congo, República Centreafricana, Níger, Ruanda, Txad i Uganda, malgrat això molts d’aquests països africans a més de patir els efectes del canvi climàtic sofreixen indefensos l’espoliació dels seus recursos naturals (petroli, gas natural, carbó) i que contribueixen a empitjorar les emissions del planeta.

Davant aquesta injustícia climàtica, no és estrany que molta gent hagi pres consciència de la contaminació que genera viatjar i que apareguin moviments socials com el flygskam o “vergonya de volar” i que demanen reflexió al voltant del que suposa el tràfic aeri.

Des de Bristol, però no tot és negatiu, aquesta ciutat de 460.000 habitants té l’aeroport (Bristol BRS) situat a 7 km al sud, el tràfic anual de passatgers se situa en 8 milions i l’aeroport pertany a un fons d’inversió canadenc. El 2011 va tenir autorització per ampliar la seva capacitat de 8 a 12 milions de passatgers, amb un parking per a 3.000 vehicles, ampliació de la terminal i l’ampliació dels accessos a l’aeroport.

Però el 2018 Bristol es va convertir en la primera autoritat britànica que va declarar una emergència climàtica i aquest 10 de febrer el Consell de Somerset del Nord, ha rebutjat l’ampliació de l’aeroport perquè ha considerat que l’efecte perjudicial de l’expansió de l’aeroport en aquesta zona i l’impacte més ampli sobre el medi ambient superen els beneficis més reduïts per a l’expansió de l’aeroport.

Les semblances amb Son Sant Joan – PMI són evidents: Palma té 409.661 habitants, situat a 8 km a l’est. El volum anual de passatgers es situà en 2019 en l’astronòmica xifra de 29,8 milions. L’aeroport pertany a AENA participada pel 51% de capital públic d’ENAIRE i altres fons d’inversió com Christopher Hohn (8,29%), Capital Group (3,21%) i Blackrock (3%). El Documento de Regulación Aeroportuaria (DORA) 2017-2021 preveia arribar a uns 34 milions de passatgers per al 2025.

El projecte de 2019 (Ampliación y Remodelación del Área Terminal Aeropuerto de Palma de Mallorca) preveia l’ampliació de l’edifici processador i dels mòduls A i D, Increment de la capacitat punta del sistema automàtic de tractament d’equipatges ,Ampliació dels aparcaments de cotxes i Modificació dels accessos viaris i de la mobilitat per a vianants. A més està prevista també Optimització de l’espai aeri , Acceleració dels enlairaments dels avions Increment de les posicions per estacionar-hi avions. Aquestes modificacions pretenen assolir una capacitat de 34 milions. El 8 de novembre de 2019 Consell de Govern de les Illes Balears aprovà la Declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears i es compromet a prioritzar la lluita contra l’escalfament global de manera clara i transversal. El 21 de gen. 2020 el Consell de Ministres (propietari d’un 51% d’AENA) aprovà la declaració davant l’emergència climàtica i ambiental a Espanya.

Tot just aquest 21 de febrer passat de 2020 Aena ha comunicat a la Comissió Balear de Medi Ambient que pretén reformular el projecte d’ampliació de l’aeroport de Palma.

Bé no podem cantar victòria com han fet a Bristol, però podem prendre exemple del que es pot aconseguir amb una cogestió real com han fet a Bristol.

La realitat a les Illes Balears és una mica més difícil ara per ara. AENA és competència del Govern d’Espanya i una màquina de generar ingressos per l’Estat, a més, té una llarga història en desoir les reclamacions realitzades des d’entitats i administracions de les Illes Balears però és un bon senyal per a començar a revertir-ho i que les Declaracions d’Emergència climàtica no siguin només de paper. Deia Jaime Gil de Biedma “Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde”, malauradament que el canvi climàtic va de veres ja ho començam a entendre.

	BRISTOL (BRS)	PALMA (PMI)
SITUACIÓ	7 km al Sud	8 km a l’Est
POBLACIÓ CIUTAT	460.000 habitants	409.661 hab
PROPIETAT	100% Ontario Teachers‘ Pension Plan, (fons d’inversió del pla de pensions dels professors d’Ontario)	AENA ( ENAIRE ( 51% de capital públic ), i altres fons d’inversió com Christopher Hohn (8,29%), Capital Group (3,21%) i Blackrock (3%)
VOLUM DE PASSATGERS	8 milions	29,8 milions
OBJECTIU AMPLIACIÓ	12 milions de passatgers	34 milions de passatgers 2025
ENTORN	Cinturó verd de Bristol (Avon Green Belt) que constitueix un parc agrari i forestal al voltant de la ciutat.	El Parc Agrari Pla de Sant Jordi i la zona humida de les fontanelles i del torrent de la síquia.
CONCIÈNCIA CLIMÀTICA	2017 Bristol es va convertir en la primera autoritat britànica que va declarar una emergència climàtica	2019 Consell de Govern de les Illes Balears aprovà la Declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears. gener 2020 el Consell de Ministres aprovà la declaració davant l’emergència climàtica i ambiental a Espanya
MOVIMENTS SOCIALS
RESULTATS	febrer 2020 Consell de Somerset del Nord, ha rebutjat l’ampliació de l’aeroport	febrer 2020 Aena ha comunicat a la Comissió Balear de Medi Ambient que pretén reformular el projecte d’ampliació

Comparteix l’article