5.4 Els reptes de la mobilitat

humana a Càritas Mallorca

Equip de Càritas Mallorca

Càritas considera que la mobilitat humana forma part de la nostra realitat quotidiana. Les persones es mouen per tot el món en la recerca de noves oportunitats, tant dels que emprenen el viatge com per les seves famílies. Les migracions tenen la seva rel en la recerca d’un futur digne per tots els éssers humans.

El passat dia 28 de gener es va presentar l’Informe de Càritas Mallorca sobre la “Situació Social de les persones de Senegal que realitzen la venda ambulant”. Enrique Gómez, sociòleg i investigador, fou l’encarregat de redactar-lo i fer-ne la presentació.

Aquest Informe fou promogut i coordinat per Càritas Mallorca a partir de l’experiència d’acompanyament de moltes persones nouvingudes i afectades pel tema de la mobilitat. Es va elaborar a partir de 139 enquestes i implementat amb una sèrie d’entrevistes en profunditat. Les conclusions que s’extreuen de l’informe són varies.

En general els processos migratoris de les persones entrevistades han resultat molt durs, tant pel trajecte (realitzat en pastera en molts de casos) com el pas per alguns països on no es respecten els drets humans. També cal dir que molts d’aquests processos s’han dut a terme amb una manca de planificació. Els projectes són familiars, els doblers provenen d’estalvis familiars i, per tant, si el jove triomfa, és un èxit familiar si no arriba o no li va bé, és un fracàs familiar.

Perquè parteixen? La majoria no han tingut l’oportunitat d’acabar el seu procés formatiu i han deixat l’escolarització en una edat molt primerenca, quasi la meitat dels entrevistats no estaven alfabetitzats, sols varen poder acudir a les escoles alcoràniques, només per aprendre l’Alcorà.

Un altre factor és l’absència d’oportunitats laborals i la manca d’esperança en què la situació en el seu país pugui canviar i, per altra banda, la poca confiança amb els governants i el desig d’ajudar a la família són factors decisius per emigrar.

L’arribada al país d’acollida és molt complexa. El desconeixement de l’idioma i de les pautes culturals, l’escassa formació professional i, sobretot, la dificultat en la regularització de la seva situació administrativa suposa una situació de vulnerabilitat i desprotecció, juntament amb la dificultat per accedir a les prestacions socials. Tots aquests factors fan que vegin com a única alternativa de supervivència la venda ambulant.

A pesar de passar per aquestes dificultats, la majoria pensen que la seva vida aquí és millor que la que tenien al seu país i el que guanyen serveix per enviar doblers a la família. Comenten que aquí tenen l’economia i al Senegal la part afectiva.

El col·lectiu és molt conscient que la venda ambulant tal com la realitzen no està regularitzada, això implica que sovint quan la duen a terme pateixen persecucions policials. La majoria parlen d’aquesta dedicació a la venda ambulant com una fase de transició fins a poder accedir al permís de treball i residència. “La venda no és un somni per a ningú”, manifesten. En general quan han patit actes racistes sempre ha estat quan exercien aquesta activitat. Així és com expressen, que a vegades, els turistes les diuen coses dures que els dolen molt.

Valoren positivament les relacions amb la societat d’acollida, se senten ben tractats, especialment per les entitats socials. Senten que aquí els seus drets són respectats cosa que en el seu país a vegades no és així.

Foto: Última Hora

Pel que fa al futur, pensen que la seva situació millorarà i podran ajudar encara més a la seva família. Es tracta d’un grup de persones joves amb molta capacitat de resiliència i confiança amb ells mateixos i en què el futur serà millor.

Des de Càritas consideram les migracions com una oportunitat de desenvolupament i una riquesa. Per això apostam per una societat intercultural on treballam conjuntament les persones autòctones i els nouvinguts per a construir un nosaltres diferent, on el bé comú i els drets de tots siguin l’eix vertebrador de la convivència.