2.1 El Judici Final
Joan F. López Casasnovas

Lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici i a la madrilenya vall de Josafat Marchena, com si fos Déu Pare, destriarà els benaurats de tots els altres, destinats a un càstig etern. Què jutgen els togats amb llurs punyetes? Pel que han dit des del PP (Cayetana Álvarez de Toledo, candidata cunera a… Continueu llegint 2.1 El Judici Final
2.2 Judici al Procés
Celestí Alomar
Vivim una dècada de ressorgiment de la mobilització social com a instrument d'acció política. El 15-M –el moviment dels indignats– i el procés català –el moviment pel dret a decidir– en varen ser pioners. Obriren camí i han marcat una part important del moment polític dels darrers anys. Davant aquesta eclosió social, avantsala d’una crisi… Continueu llegint 2.2 Judici al Procés
2.3 Judici a Catalunya
Antoni Alorda i Vilarrubias

Deia fa uns dies Alfonso Guerra a RNE que el delicte és evident: els catalans s'han intentat independitzar de Catalunya de manera unilateral. No l'inquietava gens que aquesta conducta no estigui tipificada al codi penal. Detalls per a juristes, misèries. No es pot desafiar la Nació espanyola i sortir-se'n “de rositas”. Ell ho planteja com… Continueu llegint 2.3 Judici a Catalunya
3.1 Estat actual de la negociació del conveni del transport discrecional
Chema Martin (Responsable del sector de carreteres de la FSC-CCOO de les Illes Balears)

El passat 12 de desembre de 2018, es va constituir la Comissió negociadora del conveni discrecional de les illes Balears, on la FSC-COOO lidera la negociació com a sindicat majoritari en representació. El transport discrecional és un tipus de transport utilitzat majoritàriament pels centenars de milers de visitants que es desplacen a les nostres illes,… Continueu llegint 3.1 Estat actual de la negociació del conveni del transport discrecional
3.2 I “Ara què”?
Lourdes Martín Clemente (Feministes en Acció)
Milers de dones vàrem prendre els carrers, responent a la convocatòria del moviment feminista. És el segon any consecutiu d'una de les majors mobilitzacions feministes que es recorda a Mallorca. Compartint l'emoció d'aquest crit col·lectiu, indignat, reivindicatiu i esperançat que es va posar en marxa el 8 de març del 2018. Tot i que no… Continueu llegint 3.2 I “Ara què”?
3.3 Records i perspectives de 25 anys de Comerç Just a Mallorca
Pep Garau (President de S’Altra Senalla)

Era febrer de 1994 quan un grup de joves ens reunírem a Palma per iniciar un moviment social que fins aleshores ningú no n’havia sentit parlar gaire: el comerç just. Entusiasmats per les propostes transformadores d’uns bons amics, i després de llargues reunions al Casal d’Entitats Ciutadanes del carrer Montenegro de Palma, fundàrem la primera… Continueu llegint 3.3 Records i perspectives de 25 anys de Comerç Just a Mallorca
3.4 LES ILLES diuen NO a l’odi i al feixisme
David Abril Hervàs (Consell de les Fundacions Darder Mascaró)

Dissabte dia 23 de març es concentraren a Palma centenars de persones, baix el denominador comú del rebuig als discursos d'odi de l'extrema dreta i en defensa de la democràcia i els drets humans, convocats per la Plataforma per la Democràcia. Una mobilització emmarcada en les mobilitzacions que arreu del planeta, i especialment a Europa,… Continueu llegint 3.4 LES ILLES diuen NO a l’odi i al feixisme
4.1 Anotacions urgents per a un debat necessari
Oscar Matute (Diputat d’EHBildu al Parlament estatal)

Estem vivint temps de convulsió política. El capitalisme va decidir que un factor fonamental de la seva crisi era el sistema democràtic tal com l’anàvem coneixent. Això és, un espai de drets, deures i llibertats amb normes sobiranes amb capacitat d'ordenar la vida en el seu territori, capaç de limitar la llibertat de moviments de… Continueu llegint 4.1 Anotacions urgents per a un debat necessari
5.1 20 anys de Banca Ètica: se celebren els somnis?
Ugo Biggeri i Anna Fasano (President i Vicepresidenta de Banca Ètica)

Ara fa vint anys que va començar el camí de Banca Ètica. Un dia simbòlic, el 8 de març, després de més de 4 anys de treball per a fer realitat el somni d'obrir un banc alternatiu i diferent, capaç de respondre a la pregunta: on i en què s'inverteix els meus diners? Si volem… Continueu llegint 5.1 20 anys de Banca Ètica: se celebren els somnis?
6.1 Quan la immigració venia del nord (Catalunya, segles XV-XVI)
Miquel Amengual Bibiloni

6161Premi Ciutat de Barcelona per la tesi doctoral "La immigració francesa a l'àrea de Barcelona a l'època moderna" Molt sovint, en la nostra societat, fins i tot entre els historiadors, es té la sensació que les migracions són un fenomen relativament modern, dels darrers dos-cents anys. En aquests termes s’expressava un dels principals teòrics dels… Continueu llegint 6.1 Quan la immigració venia del nord (Catalunya, segles XV-XVI)
6.2 Una mirada lingüística i esportiva
Ricard Pla/Margalida Rosselló

L’any 1986, el Mallorca aconseguí a Logronyo ascendir a la primera divisió. Era el 18 de maig i l’endemà el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears retransmetia el partit íntegrament. Al cap d’uns dies, Josep Melià Pericàs, un dels polítics illencs de més prestigi intel·lectual i cultural de tots els temps, ens comentava que… Continueu llegint 6.2 Una mirada lingüística i esportiva
6.3 La Germania, 1521-1523
Guillem Morro Veny (Historiador)

La Germania a Mallorca fou el moviment social de més impacte dins la societat illenca de quants es varen produir durant la baixa edat mitjana i moderna. S’inicià com una revolta encapçalada pels menestrals i poble de Ciutat, a la qual ben aviat s’hi va adherir la Part Forana, contra la noblesa, contra els homes… Continueu llegint 6.3 La Germania, 1521-1523
6.4 La Llei de Dependència
Carmen Garrido (Membre de Cap Endavant)

La Llei 39/2006 del 14 de desembre de la Promoció d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència es va aprovar a fi de demarcar les obligacions, els drets de les persones en situació de dependència, i els titulars d'aquests drets. La Llei configura un Sistema d'Atenció a la Dependència en el… Continueu llegint 6.4 La Llei de Dependència
GUILLEM BALBOA BUIKA
Biel Pérez i Pep Valero

Ens allunyam un poc del trui de la manifestació contra el racisme i el feixisme; i, protegint-nos de molta gent que vol saludar el nostre entrevistat, trobam una taula silenciosa dins un passadís d’Els Geranis. L’acompanya el seu ajudant de comunicació i en Guillem ens comenta que ahir vespre es va mirar algunes de les… Continueu llegint GUILLEM BALBOA BUIKA
T1 Feina feta al Consell Balanç de legislatura
Miquel Ensenyat Riutort (President del Consell de Mallorca )

2015-2019 Ja fa quasi quatre anys que entre totes i tots vàrem aconseguir uns resultats excepcionals. Acabàvem amb el quadrienni Bauzá-Salom, que havia posat les nostres institucions al servei del liberalisme i el centralisme més desbocats. Aires de canvi havien acabat amb la tradicional hegemonia conservadora, i també amb el bipartidisme imperant. Les noves institucions… Continueu llegint T1 Feina feta al Consell Balanç de legislatura
T2 “Veus Progressistes”: la veu del municipalisme a Madrid
Miquel Àngel Contreras (Coordinador MÉS per Palma)

Aquests darrers anys ha quedat palès que els ajuntaments necessitam més sobirania per poder atendre les necessitats bàsiques dels nostres municipis. A més, tots hem patit les dificultats de la Llei Montoro i de la regla de despesa, hem vist com els interventors agafaven més poder en detriment de la sobirania política dels nostres consistoris… Continueu llegint T2 “Veus Progressistes”: la veu del municipalisme a Madrid
4.2 El 28 d’abril, una fita important
Miquel Rosselló (Consell de Fundacions Darder Mascaró)

El 28 d’abril s'enfronten a les urnes dos projectes confrontats, els que volen tornar enrere quaranta anys, que volen abolir l’avortament, limitar els drets laborals i socials i de les dones, carregar-se l’estat de les Autonomies, en definitiva, volen menys democràcia i més crispació i els que volem més democràcia amb valors republicans, acceptació de… Continueu llegint 4.2 El 28 d’abril, una fita important
4.3 Nicaragua Investiga: A sis mesos d’existència
Equip de redacció

Nicaragua Investiga, es va concebre com un projecte periodístic digital, amb èmfasi en el periodisme d’investigació i d’anàlisi. Les pressions i la persecució als mitjans i periodistes independents i el posterior tancament d’un dels espais d’informació més importants de Nicaragua (100% Noticias) ens va obligar a adoptar també la notícia diària com una altra prioritat,… Continueu llegint 4.3 Nicaragua Investiga: A sis mesos d’existència
5.2 IllaGlobal.com: El nou projecte comunicatiu de les Fundacions Darder Mascaró
David Abril Hervàs

En les darreres setmanes hem posat en funcionament el portal www.IllaGlobal.com, una de les fites que ens havíem marcat al Consell de les Fundacions Darder-Mascaró: tirar endavant un projecte comunicatiu propi, a l’abast de la gent progressista tant en l'àmbit polític com social, amb un denominador comú: aglutinar informacions i opinions sobre la nostra realitat,… Continueu llegint 5.2 IllaGlobal.com: El nou projecte comunicatiu de les Fundacions Darder Mascaró
7.1 Guillem Rosselló Bordoy Sobre arabismes, antroponímia ipervivències de l’època islàmica a Mallorca
Maties Garcias

Perseverant en el treball i el rigor, l’arqueòleg, historiador i antic director del Museu de Mallorca continua fent aportacions que permeten aprofundir en les pervivències islàmiques que hi ha colgades sota la Mallorca d’arrel catalana. Si el Dr. Rosselló ha fet primer aquestes aportacions a través de revistes culturals i publicacions acadèmiques, o les ha… Continueu llegint 7.1 Guillem Rosselló Bordoy Sobre arabismes, antroponímia ipervivències de l’època islàmica a Mallorca
Editorial
L'Altra Mirada

Abril es presenta com un mes intens, segurament més que altres, per les eleccions generals que se celebren dia 28. El panorama és molt obert, després que Pedro Sánchez s’estimàs més la incertesa d’unes eleccions marcades per l’avanç de l’extrema dreta i els seus discursos, que discursos d’extrema dreta que també han comprat PP i… Continueu llegint Editorial
7.2 Tonino Guerra, LA MEL Entrevista a Lucia Pietrelli
Pep Traverso

Uns amics, uns bons amics, em van parlar fa uns mesos del llibre de Tonino Guerra, La Mel, editat l ’any passat per AdiA Edicions i traduït per Lucia Pietrelli i Pau Vadell, ara no recordo si a més de la recomanació ells mateixos me’l van regalar. El llibre em va enganxar, un home de… Continueu llegint 7.2 Tonino Guerra, LA MEL Entrevista a Lucia Pietrelli
7.3 «Repressió i cultura durant el franquisme» Miquel López Crespí
Josep Valero González

Miquel López Crespí ha publicat aquest llibre a l’editorial Llorenç Muntaner, a partir de la ponència que presentà a les Jornades «Mallorca davant el centralisme» que organitzaren les Fundacions Darder-Mascaró, en el marc del recordatori del tricentenari de la desfeta de les nostres institucions en mans del centralisme borbònic. Les investigacions que inicià li han… Continueu llegint 7.3 «Repressió i cultura durant el franquisme» Miquel López Crespí
7.4 La mort i la sobirania: Jordi Lara relata Xirinacs
Miquel Àngel Llauger

Dia 6 d’agost de 2007, Lluís Maria Xirinacs va partir a cercar la mort. Era el dia mateix que feia setanta-cinc anys: la fascinació de les xifres exactes. El seu metge i amic Joan Parés, dipositari únic del secret, el va portar en cotxe des de Barcelona fins a la zona de les muntanyes del… Continueu llegint 7.4 La mort i la sobirania: Jordi Lara relata Xirinacs