7.1 Guillem Rosselló Bordoy

Sobre arabismes, antroponímia i

pervivències de l’època islàmica a Mallorca

Perseverant en el treball i el rigor, l’arqueòleg, historiador i antic director del Museu de Mallorca continua fent aportacions que permeten aprofundir en les pervivències islàmiques que hi ha colgades sota la Mallorca d’arrel catalana. Si el Dr. Rosselló ha fet primer aquestes aportacions a través de revistes culturals i publicacions acadèmiques, o les ha presentades oralment en congressos i jornades d’estudi, ara les arreplega en un volum editat per J. J. Olañeta. Es tracta d’un conjunt de 8 treballs més una taula explicativa del sistema de transcripció de l’àrab que fa servir l’autor i un annex documental amb un breu epistolari entre Rosselló i el filòleg Fr. Miquel Colom. Tot plegat, 165 pàgines amb algunes petites fotografies, llistes de mots i de noms, i força transcripcions de l’àrab al català.

El tema compartit de tots els treballs és l’afany d’escatir fins a quin punt queden rastres significatius de la llengua i la cultura àrabs a la Mallorca d’avui, malgrat les dificultats que suposa investigar-ho, tant per falta de documentació com per la voluntat d’oblidar el llegat islàmic que –segons denuncia Rosselló– han projectat els romanistes, amb Mn. Alcover al capdavant, sovint més mogut per l’integrisme catòlic que per cap altra motivació.

És per això que els treballs aplegats en aquest volum també són un rescat i alhora un homenatge a persones que s’han interessat pels arabismes del català de Mallorca, com l’arxiduc Lluís Salvador, el catedràtic d’àrab de l’Escola de Comerç Jaume Busquets (1898-1971) i l’esmentat Miquel Colom, que en acabar les misses del convent franciscà d’Inca repartia fulls amb comentaris filològics, els quals són esmentats en la interessant relació epistolar mantinguda entre Rosselló i Colom sobre aquestes matèries filològiques.

Capítol a part mereixen els dos articles sobre l’onomàstica i la condició femenines en l’època de la conquesta de Menorca per Alfons el Liberal. Esperonat per la investigadora madrilenya Cristina Segura, que li entimà la poca referència a les dones musulmanes que presentava el treball sobre el Llibre del Repartiment, Rosselló s’afanya a investigar la documentació relativa a la conquesta de Menorca de 1287 per trobar-hi traces de la presència femenina de l’època. La dedicació no és debades. Tampoc ho és l’estudi dels castells roquers de Balears: Santueri, Alaró, castell del Rei i el menorquí de Santa Àgueda, “monuments enrevoltats de misteri i de desconeixença”, però que tanmateix, encara que sia dèbilment, il·luminen històricament aquells segles ignots i obscurs del nostre passat, i ens mostren indicis de la presència romana i bizantina dalt d’aquells penyalars fortificats, refugi necessari per quan les circumstàncies venien mal dades.

En resum, tenim a les mans un llibret ple de saviesa i d’amena –i gairebé imprescindible– lectura per conèixer més i millor la realitat històrica de Mallorca.

Guillem Rosselló Bordoy..

Palma: 2018. La Foradada.

J. J. de Olañeta, Editor.