GUILLEM BALBOA BUIKA

Ens allunyam un poc del trui de la manifestació contra el racisme i el feixisme; i, protegint-nos de molta gent que vol saludar el nostre entrevistat, trobam una taula silenciosa dins un passadís d’Els Geranis. L’acompanya el seu ajudant de comunicació i en Guillem ens comenta que ahir vespre es va mirar algunes de les preguntes que li vàrem presentar, però avui ve ben esmolat.

Com és lògic, hem de començar pel currículum.

Jo som en Guillem Balboa Buika, el fill gran de Sita Hono (que és com li diuen a ma mare a Guinea) i de Juan Balboa que va ser professor, poeta i polític guineà que va morir a l’exili a València. Estic casat amb na Maria Bel Pocoví i som pare de tres fills: en Guillem de 18 anys, na Coloma de 16 i na Júlia de 7. Acadèmicament vaig anant fent tombs entre els estudis d’Història, Sociologia i Antropologia però professionalment em va tocar lidiar amb el periodisme i la comunicació. Som funcionari de carrera. Tècnic de la Direcció de Comunicació de la UIB des de fa prop de 20 anys. També vaig viure l’experiència de ser Cap de comunicació de la Conselleria d’Educació entre el 2009 i el 2011. Em vaig incorporar a l’activitat política el 2013 arran de les assemblees per a la formació de l’agrupació local de MÉS a Alaró. Form part de l’executiva de MÉS elegida l’any 2016. Actualment també som el Batle del municipi amb un pacte de govern amb el PSOE. I des del 10 de març de 2018 som co-portaveu de MÉS per Mallorca.

Seria bo que tu ens diguessis amb quins trets del teu currículum et sents més identificat.

Ostres…! (aprofitam un silenci per fer unes fotos) Auto-descriure’ns no és una cosa que facem habitualment. Posen els estudis, posen la professió… No sabria dir què és el que millor em defineix… som un poc calidoscòpic... Jo em consider amb l’ofici de periodista. Estic casat i tenc tres fills que em duen “de craneo”.

Autodidacta?

Jo estava estudiant Història a la Universitat i es va donar la circumstància de què en el Departament de Comunicació feia falta qualcú. Jo feia tercer i vaig entrar com alumne col·laborador i llavors vaig acabar fent feina com a funcionari de la UIB. Abans d’això ja havia col·laborat en un intent de fer Diario 16 aquí, a Mallorca, fa molts d’anys; es va intentar fer un diari en colors. No va anar endavant… Però, sempre he estat en relació amb el món de la comunicació a escala professional.

Et consideres alaroner, palmesano…?

Bona pregunta, bona pregunta!! És complicat, és complicat…!

No ens facis respostes africanes…

No, no…! Però, és que, com que la realitat no és dual: sí o no, blanc o negre. És una combinació de totes aquestes pells. La vida ens va posant pells… i jo les assumesc totes.

Vares estudiar Història, t’has interessat per les teves arrels?

Bé, les conec i sempre les he tengut presents. No és una foto fixa la de les arrels! Jo tenc capes que he anat incorporant i m’han duit aquí on ara som. I totes són molt meves. Jo em consider mallorquí; amb tota la gama de tonalitat que té la mallorquinitat! Que aquesta és la gran batalla. És molt rica! Assimila i incorpora moltes coses; i això és molt potent.

Passam, idò, al bessó de l’entrevista d’avui. Com surt la proposta de Veus Progressistes?

Nosaltres anàvem fent feina des de feia temps dins l’esquema de les eleccions municipals i autonòmiques. Hi havia equips treballant des de l’estiu. L’equip que estava en el tema de Sectorials i Elaboració de Programes ja venia fent feina des de llavors. Jo era dels que no creien possible l’avançament electoral. Jo considerava que no era massa lògic pel PSOE aquest avançament. És evident que vaig errar el càlcul…

Aleshores, crec que una de les característiques que hem de tenir avui en dia les organitzacions, entitats, fins i tot les persones, és la capacitat de fer feina en entorns que canvien molt; perquè tot és molt volàtil ara. Vivim contexts molt canviants. I la capacitat d’adaptar-te i donar resposta és una qualitat que hauríem de tenir tots. En aquest sentit, quan es va donar la circumstància de què, de cop, “el amigo Sánchez” ens va regalar unes eleccions anticipades, hi va haver una reunió ràpida de l’Executiva del partit; i, fruit de les reflexions que vàrem fer, les consultes en diferents entorns i de la mateixa executiva, vàrem veure tot d’una que era necessari donar una resposta valenta i encertar. D’aquí va sortir la proposta aquesta de formar una coalició de forces progressistes, d’esquerra feminista, ecologistes i sobiranistes. Que totes les forces que teníem elements en comú presentàssim una proposta unitària.

Quines són les aportacions específiques de Veus Progressistes?

Aporta una visió de força de l’esquerra transformadora que no tenen altres forces. Estic parlant de feminisme; estic parlant de reivindicació de diversitat, pluralitat i multiculturalitat; estic parlant d’ecologisme; i estic parlant de sobiranisme; estic parlant de donar continuïtat a la tasca impressionant que s’ha fet en l’àrea social. Tots aquests elements no els aporten altres forces que no siguin Veus Progressistes. I crec que el positiu és que, quan nosaltres en un moment donat ens asseiem i deim “hem d’apostar per això”, quan anam a veure les contraparts, a Menorca, a Eivissa, a Formentera, la resposta va esser immediata. El que vol dir que vàrem fer una lectura molt interessant del moment i del context.

Quina és la teva aportació personal a Veus Progressistes?

A mi em ve al cap allò que diuen les feministes de què el personal és polític. El que és personal és polític en el sentit que les trajectòries personals, biogràfiques, representen de qualque manera una aportació política. Partint d’aquest punt de vista, jo crec que la meva pròpia trajectòria personal, que inclou el fenomen de la migració, inclou la construcció de la meva identitat mallorquina, inclou la història pròpia d’Espanya respecte del que va esser la colonització, inclou un tema de classe, com va representar, quan nosaltres vàrem arribar, la feina a què es va dedicar mumare (en el sector de l’hoteleria); amb tot el que representava l’hoteleria i el turisme, i l’altra cara de tota aquesta indústria i activitats… Dins la meva biografia hi ha tota una sèrie de qüestions que tenen una lectura, una translació i una reflexió política. Crec que tot això conforma el que som com a proposta i és la meva aportació en aquest projecte.

Hi ha vocació de ser “la veu que clama en el desert?

No! Hi ha vocació de majoria social, hi ha vocació de trencar d’una vegada per totes amb una inèrcia que ja fa massa temps que opera i que ara ja no té gaire sentit. De fet, es tracta d’una inèrcia que ja gairebé no serveix ni a aquells als quals ha beneficiat fins ara però que s’entesten a defensar per por a perdre privilegis i posició. NO, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no podem seguir jugant el paper subordinat, subsidiari… de “paradís” extractiu que estam jugant fins ara.

Hi ha un país enorme en aquest petit país nostre: Un nou país que batega fort: Un país divers, plural, creatiu però també molt complex. La nostra feina és trenar aquestes complexitats i convertir-les amb una oportunitat. Vull que sortim al carrer i ho cridem, no sé com dir-ho més fort! Som aquí! I ara depèn de nosaltres.

Com van les Veus Progressistes al Senat?

En el cas del Senat, les forces de Menorca i Eivissa van pel seu compte, tenen les seves pròpies candidatures. Nosaltres vàrem llançar la proposta de formar una coalició en la qual hi eren Podem, Esquerra Unida, MÉSper Mallorca, Esquerra Republicana. Veient com ha anat a altres llocs, jo valor molt aquesta candidatura. Perquè representa, és la meva opinió, la capacitat que té MÉS per Mallorca de fer propostes valentes i, també, que tenim capacitat de crear consensos. Per tant, nosaltres anam en coalició al Senat, la nostra candidata és na Rosa Cursach, encapçalada per Pep Malagrava. Aquesta és la nostra aposta pel Senat i crec sincerament que té moltes possibilitats.

Has respost si les Eleccions Generals ens perjudiquen abans de les Municipals?

No, no ens perjudiquen! Això que diuen: “no ets tu, és el teu marc teòric”… idò el meu marc teòric és que no; em neg a jugar amb aquesta idea. Diré més, tot i poder pecar d’ingenu: jo crec que és una “win win”. Sigui quin sigui el resultat, té com a conseqüència que reactivarà el vot d’esquerres per a les autonòmiques; al manco aquest és el marc en què jo faig feina. Si el resultat és bo, perquè contagia una dinàmica que ens servirà per a les municipals (pel fet d’estar tan a prop). Si el resultat fos desastrós, en el sentit que passàs el que no volem que passi, serviria igualment per activar el vot d’esquerres, per intentar compensar. Hem de creure que això servirà per fer una onada que ens ajudi a guanyar.

De cara el votant, què creus que pesa més el nom del grup o la persona del candidat?

Jo crec que des que vaig entrar a la política ens demanam aixó…! (rialla col·lectiva) La clau de volta és si aconsegueixes un nom que aplegui tots els valors d’aquella formació política i, a més a més, fas la quadratura del cercle. Aquest és l’ideal; en determinades circumstàncies aconsegueixes una cosa a l’altra. De totes les maneres, el candidat, el nom, la cara, té un pes; és obvi!

Com fas comptes fer arribar tot aquest projecte, que tu representes, al carrer?

De la mateixa manera com ho hem fet sempre! Una de les coses que té la nostra formació, i que no hem de perdre mai, és la capacitat d’estar en el carrer, socialitzar les nostres idees, teixir aliances amb sectors socials, moviments no governamentals, etc. Perquè, arribar a les institucions, que està molt bé, moltes vegades té el perill que, si només fas feina des de l’òptica de les institucions, perds la perspectiva d’aquí on véns. Com que nosaltres tenim la sort, a diferència d’altres fórmules polítiques molt modernes que han sortit posteriorment, que la nostra feina s’ha treballat des de baix; des del principi, des d’una cultura molt municipalista, molt propera, port a porta, plaça a plaça, és com hem anat creixent; aquesta tradició que tenim, de venir de baix, i de parlar des de molt baix, no l’hem de perdre mai. Això explica per què som la primera força municipalista a Mallorca!

És important no perdre el contacte i la perspectiva del carrer, com ho hem fet sempre. Sempre hi ha el perill de perdre-la; sobretot quan fas feina en lògica institucional.

Si surts de diputat, seguiràs de candidat al Consell de Mallorca?

No, si surt de diputat, no seguiré de candidat al Consell. Perquè em vull dedicar “full time”, cent per cent a això. Reclamam presència, perquè necessitam fer molt palesa la reivindicació, la presència, de les inquietuds, de les necessitats, de la situació que vivim a Mallorca (que no és present en l’àmbit estatal). Justament ahir presentàvem l’Oficina del Diputat; amb la idea de dir: si entram de diputats, a més a més, tendrem una eina, que serà l’Oficina del Diputat. En el sentit que, no només farem tres dies de feina a Madrid, sinó que la resta de la setmana la feina es trasllada aquí. Una oficina física, itinerant, que va recorrent places, pobles, illes… a fi de tenir un contacte directe amb la ciutadania i servir de pont per fer arribar al Parlament o al Senat les inquietuds de la nostra gent. Des de que tenim diputats (tu ho saps més que jo, Pep), PP, PSOE, els diputats de les Illes Balears han pintat un pebre. I les nostres illes no han estat mai massa ateses. Ens hem hagut de servir moltes vegades de Compromís i d’Esquerra per fer arribar la nostra veu. La lògica dels partits estatals és tan bèstia, que els nostres diputats allà no pinten un pebre.

Gosaries dir algunes prioritats si surts elegit?

Prioritats n’hi ha moltes! Però, escoltau: encara no han derogat la Llei Montoro, que ara és Montero. Per posar només un exemple: millorar el sistema de finançament; és evident. La reforma laboral no està derogada. Hi ha un munt de feines i prioritats, però crec que és vital, sobretot, a part d’això que queda pendent de fer, contribuir a canviar el paradigma polític d’aquestes terres. Tenim un paradigma polític (la lògica de funcionament polític) que està assumit, interioritzat d’una manera massa centralitzada. Tot emana del centre, de Madrid, cap a la resta; en canvi, hi ha prou dinamisme, prou força, a la perifèria (sé que no agrada aquesta paraula) del que és tot allò, per a plantejar una alternativa directament a Madrid. Crec que és important contribuir a reforçar això.

Fer un grup confederal de les esquerres sobiranistes…

Crec que és un projecte súper interessant. He de dir que nosaltres encara no hem parlat amb quin grup ens ajuntarem, però la idea que en qualque moment es faci present un grup confederal… encara queda partit per jugar en aquest camp. Crec que seria una manera de garantir aquesta lògica.

Mira ens enfrontam a reptes que tenen una expressió local: problemes d’habitatge, qüestions mediambientals, condicions del nostre mercat de treball, limitacions a la nostra sobirania legislativa, a l’autonomia dels nostres ajuntaments, la manca de control sobre infraestructures clau que incideixen dràsticament sobre el nostre territori: I m’estic referint a ports i aeroports… Moltes d’aquestes qüestions són compartides amb altres territoris o s’emmarquen dins un context global (som d’esquerres i no hem de perdre mai ni la capacitat de relacionar ni la perspectiva global) per tant, hem de teixir totes les aliances possibles i explorar totes les opcions que ens facilitin assolir els nostres objectius.

Com aturam el mal anomenat “vot útil”?

El “vot útil”, fins ara, no ens ha servit de gaire cosa. No ha estat gens útil. Ha anat bé a algun partit, però no ha servit als nostres interessos i pel que volíem aconseguir. Moltes vegades ha estat un maquillatge; vàrem confiar en determinades qüestions i seguim sense haver resolt temes bàsics. Seguim tenint un finançament que és de vergonya. Tenim un Règim Especial (un REB) del que podem dir: mira, pitjor és no res! Però no és el REB que volíem. Som la segona comunitat que aporta i la novena a l’hora de rebre. El vot útil no ens ha servit de res. Comença a ser hora de què plantegem una via alternativa. Encara diré més: alerta amb el vot útil! Perquè ens podem trobar amb una configuració parlamentària que crec que no ens convendria gens, gens! Que seria un acord entre el Partit Socialista i Ciudadanos. No ens interessa gens, per tant, no l’alimentem!

Què tens més bo de fer vendre la teva candidatura als pobles o a Ciutat?

En una situació de normalitat, seria més bona de vendre a Ciutat, per la lògica del pensament més urbà en contrast amb el pensament de la Part Forana, més identitari. A l’hora de la veritat, quan deim aquestes coses, pensam si podria calar més dins un context mixt i potser menys cohesionat, urbà, com Ciutat i no tant a la Part Forana. Però la cosa és bastant més complexa i això és el que m’agrada de les Illes: que tenim aquesta capacitat d’incorporació, mimetització, gairebé m’atreviria a dir “criollització” de determinades qüestions que fa que siguem el que som! Per tant, jo crec que, a l’hora de la veritat, és igualment assumible a una banda que a l’altra. Si som capaços de fer arribar a tots la idea que hi ha unes Illes que ja fa temps que estan bategant; i que hi ha unes Illes que representen el que som ara, al segle vint-i-u, després d’incorporar totes les seves contradiccions i complexitats; unes Illes que bateguen, però que són una oportunitat impressionant. O la feim sortir d’una vegada per totes, deixant de funcionar en aquesta clau que és la que ens ha caracteritzat fins ara: la clau centre perifèria. O trencam això, o no serem! Crec que ara tenim aquesta gran oportunitat. Això trenca aquesta dicotomia, aquesta dissociació, entre un pensament de Palma i un altre de Part Forana i Illes.

Potser a Palma veuen el polític per la tele o a les presidències, més d’enfora, amb un llenguatge molt tècnic. En canvi en els pobles el tens més a prop; resulta més fàcil conversar amb ell, amb paraules planeres…

La diferència és que jo no venc d’aquest món polític sofisticat. Jo no parl del món polític; gairebé no sé ni com funciona si vos he de dir la veritat. La lògica amb la qual funciona una part de la classe política de tota la vida no utilitza les mateixes claus. Jo parl a peu de carrer; com quan em passeig pels barris de Palma o pels carrers dels pobles de les Illes. Hi ha una altra mallorquinitat que batega aquí, a Pollença, a Sant Antoni, a Alaior, a Capdepera i a Santa Catalina… Jo venc d’allà! Aquesta és la diferència: jo venc d’allà! Jo som producte de tot això que, si no ho miram amb perspectiva, no ho veim.

La realitat dels pobles és molt rica; no podem estar ancorats en el clixé d’ua ciutat més culta i uns pobles més ignorants. Moltes vegades, avui, els pobles estan més avançats que la ciutat (per exemple, en temes de reciclatge, del paper de la dona, de les festes tradicionals, vida cultural). Hi ha molta vida i per això hem de pitjar fort, no sé com dir-ho més clar!!

El color de la teva pell, t’ha creat algun problema?

Sí!! I tant!! Mallorca és occidental, encara venim d’una cultura colonial. La colonització i l’esclavitud necessitava un marc ideològic per poder créixer i desenvolupar-se. D’una manera inconscient, però encara subsisteix una ideologia supremacista. Síii! De la mateixa manera que tenim tan incorporat el patriarcat. Hi ha una tasca de deconstrucció que s’ha d’anar fent.

Moltes gràcies, Guillem, i tant de bo el color de la teva pell serveixi per identificar millor un nou mallorquí que, en nom de Veus Progressistes, vol aportar un nou paradigma de justícia, progrés i convivència a les nostres Illes.

Comparteix l'article