Miquel López Crespí ha publicat aquest llibre a l’editorial Llorenç Muntaner, a partir de la ponència que presentà a les Jornades «Mallorca davant el centralisme» que organitzaren les Fundacions Darder-Mascaró, en el marc del recordatori del tricentenari de la desfeta de les nostres institucions en mans del centralisme borbònic. Les investigacions que inicià li han servit de base per ampliar i completar de manera significativa, una visió documentada i crítica, del que suposà pel món de la cultura de Mallorca, el tràgic període del franquisme.
Miquel té en el conjunt de la seva obra tres característiques que sempre hi són presents. L’origen de classe d’on surt i d’on es cria. Visibilitzar el patiment i enaltir la dignitat i la difícil lluita per la supervivència, dels republicans derrotats. I defensar la cultura pròpia del poble i la seva llengua catalana, enfront de la impostura de les classes dominants, entestades a situar a la llengua castellana com a llengua de «prestigi», anorreant al català ja sia per la via directa de la prohibició, ja sia per la ridiculització del mallorquí parlat, encerclant-lo a la via de la privacitat a l’ús familiar.
Aquests tres trets també hi són presents en el conjunt del llibre. Miquel no engana a ningú a l’hora de llegir la seva obra. El que té de novetat el llibre és la informació ampla i detallada de tota una panoràmica dels diferents àmbits culturals que es donaren a Mallorca el temps del franquisme. Ja tan sols per la informació continguda sobre autors, publicacions, esdeveniments, contexts socioculturals, tertúlies, polèmiques… Val la pena la lectura del llibre.
A la vegada com era d’esperar, Miquel no agafa cap posició de «neutralitat» a l’hora d’analitzar la realitat que descriu. Combina la recerca de texts i opinions d’altres autors per confirmar les seves apreciacions. I manifesta sense cap subterfugi les seves pròpies opinions. I és quan apareix en el decurs del llibre, unes interessants reflexions sobre el paper de l’art, el compromís de l’intel·lectual, l’autonomia de la producció artística, els criteris de l’estètica… Miquel intenta justificar les seves opinions a partir d’unes reflexions sobre l’art i la producció artística, incardinades en la tradició del pensament marxista i amb la d’autors com Lúckacs, Lenin, Trostki, Gramsci…
En la literatura de Miquel estan sempre molt presents les seves vivències personals. En els seus darrers treballs descriu amb molta claredat els ambients de les reunions clandestines, els debats, les normes de seguretat, les tàctiques per a combatre els interrogatoris de la Brigada Política-Social, el planejament de les organitzacions de les lluites…I el que torna a sortir en el llibre actual, és un altre tema que el crema per dedins. És l’anomenat «obrerisme» que en el seu parer, hi havia en aquells moments en les organitzacions marxistes d’oposició.
També és prou interessant veure en el recorregut del llibre, la diferent evolució de la lluita per la defensa del català, des de la seva supervivència oral als inicis del feixisme, els treballs per la seva normativització, el naixement de l’Obra Cultural Balear, la simbiosi que s’arriba a donar entre la defensa de la llengua i la cultura amb els incipients moviments d’oposició antifranquistes. Pens que és molt important descriure com fa el llibre aquesta evolució. Especialment pel que fa al coneixement per a les noves generacions de les singularitats d’aquelles experiències.
Finalment tota la publicació, té ben diferenciada la part expositiva dels fets, amb la valoració crítica de l’autor. Una valoració crítica feta des de la seva experiència d’oposició i resistència individual al franquisme en una primera etapa, i en una segona, en la seva militància en l’Organització d’Esquerra Comunista. Un treball el de Miquel, que recobra actualitat amb els nous vents de feixisme que semblen tornar a bufar en les nostres contrades. Com sempre la llengua i cultura catalana estan en el punt de mira dels nous cadells del feixisme i de l’autoritarisme. I amb ella, els valors democràtics i republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Cal recordar sempre al monstre del franquisme per intentar crear els anticossos per a combatre’l.
