Editorial

Abril es presenta com un mes intens, segurament més que altres, per les eleccions generals que se celebren dia 28. El panorama és molt obert, després que Pedro Sánchez s’estimàs més la incertesa d’unes eleccions marcades per l’avanç de l’extrema dreta i els seus discursos, que discursos d’extrema dreta que també han comprat PP i Ciudadanos, abans que apostar per una política de diàleg amb Catalunya. O contribuir mínimament a aturar la deriva autoritària dels poders de l’Estat, que ha quedat més que en evidència amb el judici al procés, així com amb la utilització dels cossos i forces de seguretat públics i els fons reservats per crear proves falses per perjudicar Podemos i els polítics independentistes.

Tots els sondejos apunten a una certa pujada del PSOE en detriment dels de Pablo Iglesias, però està per veure què passarà amb un panorama on les opcions de dretes es presenten més fragmentades que mai, però el vot conservador està més mobilitzat que no el progressista. Aquesta fragmentació també fa que sigui més fàcil que opcions com la coalició d’esquerres Veus Progressistes tengui més opcions d’aconseguir representació que en altres ocasions. Si així fos, seria històric no sols perquè seria la primera vegada que hi hauria algú electe al Congrés o al Senat (on a més, sols hi ha una opció d’esquerres diferenciada del PSOE a Mallorca), sinó perquè els partits de l’esquerra sobiranista d’altres territoris ja han manifestat la seva predisposició a conformar un gran grup parlamentari comú, des d’on fer front de manera col·laborativa a l’anomenat Règim del 78.

L’eco-sobiranisme illenc té la possibilitat no sols de crear el problema balear a Madrid, perquè se’ns deixi de veure com el paradís vacacional de l’Estat i de l’Europa central, i fer que es parli tant al Congrés com al Senat de tot allò que ens afecta: des de tenir les pensions més baixes a la població escolar que més creix. Del Règim Especial que ha quedat descafeïnat als aeroports que hauríem de gestionar nosaltres si volem decidir el nostre futur. Però també de contribuir a una agenda de canvi a l’Estat, perquè el bagatge de polítiques progressistes impulsades des de les Illes amb la llei d’igualtat de dones i homes, la renda social, la llei de canvi climàtic o la de residus pugui ser compartit i el seu impacte per un món millor, sigui més gran.

I si el març hem viscut una mobilització feminista del 8M que creix i que ha estat probablement el moment d’impugnació més gran a les amenaces dels feixistes, el mes d’abril toca defensar un altre dret que també es veu amenaçat: el dret a la memòria. Un dret que serà reivindicat coincidint amb els actes entorn del 14 d’abril pels col·lectius de la Memòria històrica i la recentment creada Plataforma per la Democràcia, que ja es va mobilitzar el passat 23 de març a Palma contra el racisme i el feixisme.

Una primavera que comença ben animada i que desitjam que avanci des de les esquerres, l’ecologia i la llibertat, enfront de la reacció i els autoritarismes.

Equip de redacció

Maquetació i pàgina web: Guillem Solivellas i Reynés

Consell de Redacció: Biel Pérez Alzina, Miquel Rosselló del Rosal, Maria Salleras, Lila Thomás i Andreu, Josep Valero González, David Abril Hervás, Guillem Solivellas i Reynés, Miquel Àngel Contreras