La Llei 39/2006 del 14 de desembre de la Promoció d’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència es va aprovar a fi de demarcar les obligacions, els drets de les persones en situació de dependència, i els titulars d’aquests drets. La Llei configura un Sistema d’Atenció a la Dependència en el qual col·laboren totes les administracions en l’exercici de les seves competències en els diferents nivells en què s’organitza les prestacions, serveis de protecció i organització Públiques. No obstant això la Llei no ha complert les expectatives creades per la precipitació en la posada en marxa i escassa dotació econòmica en l’àmbit autonòmic.
La conquesta que ha suposat en una mica més d’un segle que siguem més longeus presenta llums i ombres. L’última etapa de la vida s’ha dilatat àmpliament. Aquesta situació en la qual els ciutadans arriben en majoria a edats avançades és nova i planteja haver de desenvolupar un sistema d’atenció i cures específic. Ara bé, Llei de Dependència només té sentit si és capaç d’afrontar els reptes de la situació. La Dependència hauria de proporcionar les cures necessàries perquè el dependent mantingui en la mesura del possible la qualitat de vida anterior. No obstant això, les expectatives de la Llei no s’estan complint. Els recursos econòmics posats a la disposició de la Llei són insuficients per a desenvolupar l’àrea de cura als dependents de manera efectiva.
Quan els ancians o les seves famílies s’enfronten al problema de la Dependència es troba amb les limitacions del sistema. Les deficiències de la Llei són nombroses. Tot seguit n’enumeraré algunes.
Des que es presenta una sol·licitud d’avaluació de grau de dependència a l’obtenció d’ajuda efectiva pot passar molts mesos. Hi ha ancians que moren sense haver accedit a aquestes ajudes. També ens trobem amb dependents cuidats per familiars ancians amb el consegüent risc per a la salut física i mental del cuidador ancià o limitat. Els cuidadors a domicili haurien de ser professionals municipals amb drets per a cobrir les necessitats reals del dependent i no només parcialment algunes. Una altra de les deficiències és l’escassetat de places en residències i geriàtrics.
Les famílies sempre han cuidat als seus dependents el millor que han pogut fer-ho. Però el món ha canviat i en l’actualitat la població està bolcada en el mercat de treball exterior sent molt difícil l’atenció necessària els dependents. Però sorprenentment observem que la Llei carrega el pes econòmic i de cura sobre les famílies. L’escassetat de recursos econòmics no permeten que la Llei desenvolupi l’àrea de cures de manera efectiva. Per tant, la Llei s’ha convertit en una concessió d’uns serveis i ajudes limitades als dependents i les seves famílies des de l’administració soscavant l’esperit d’igualtat i equitat de la Llei.
Un dret de la ciutadania quan les persones per problemes físics o mentals no poden ser independents
