Milers de dones vàrem prendre els carrers, responent a la convocatòria del moviment feminista. És el segon any consecutiu d’una de les majors mobilitzacions feministes que es recorda a Mallorca.
Compartint l’emoció d’aquest crit col·lectiu, indignat, reivindicatiu i esperançat que es va posar en marxa el 8 de març del 2018. Tot i que no va ser el primer 8 de març que vàrem omplir els carrers, però si hi ha hagut un abans i un després del 8M del 2018.
L’èxit de la vaga feminista està en el seu caràcter transgressor, per què va més enllà d’una vaga general, entesa només en l’àmbit laboral, per estendre-la a l’àmbit de cures, treball domèstic, estudiantil, denunciant les violències masclistes que patim les dones, les sentències judicials indignants, en definitiva a tota l’estructura del sistema patriarcal.
Per aquest motiu és molt difícil tenir xifres que ens diguin quin percentatge de dones va fer aturs o vaga, perquè som conscients que moltes de nosaltres no varen poder fer-la, sobretot les dones que fan feina en l’àmbit de la cura i les que no tenen assegurat un lloc de feina estable.
I per què aquest èxit?
El moviment feminista va posar al centre del tauler les nostres experiències i condicions de vida, quotidianes i concretes, i així totes ens varen sentir apel·lades a expressar els malestars acumulats i el cansament per les injustícies que travessen les nostres vides i la forma com la societat ens tracta.
Un malestar que té les seves arrels en diversos motius personals, moltes vegades amagats en la privacitat, però que es van fer polítics a la mobilització, “el personal és polític”.
Analitzar com va ser possible arribar a aquesta mobilització feminista, consider que hi ha dos elements importants, d’una banda, un moviment feminista autònom, políticament i econòmicament, intergeneracional i plural, que protagonitza importants mobilitzacions en els darrers anys, i d’una altra part prendre consciència que el patriarcat marca la nostra quotidianitat i les dones hem dit PROU.
I ara què?
Encara amb la ressaca del que s’ha viscut toca pensar en “ara què”? en com gestionar l’èxit d’una mobilització que va exigir un canvi cultural, d’idees, de polítiques, comportaments, actituds, que d’una forma brutal determinen la vida de les dones, canvis de lleis, d’estructures, en definitiva transformar el sistema patriarcal.
La proposta col·lectiva demanda una altra vida per a les dones, sostenible socialment i ecològicament, una proposta de transformació social profunda en el sentit més ampli del terme.
Les necessitats de les dones i l’horitzó en el qual es poden resoldre xoca de ple amb les polítiques hetero-patriarcals, neoliberals, racistes, i repressores d’un sistema que se sustenta en les desigualtats, per això la crítica al sistema és ineludible.
Per tots aquests motius exposats, és imprescindible l’agenda feminista, tal com vàrem exigir milers de dones el 8 de Març a la mobilització feminista, una agenda que abasti l’econòmic, polític, ecològic, social, cultural, en definitiva, una agenda transformadora per capgirar el patriarcat, perquè volem vides dignes, altres formes de relacionar-nos, una altra societat, més humana, on la vida estigui en el centre.