Articles

Aquest núm. 107 sobre Municipalisme ha estat coordinat per Biel Payeras i David Abril Persones col·laboradores d’aquest núm: Ricard Gomà, Catalina Trobat, Xavier Torrens, Andreu Grimalt, Aitor Morràs, Neus Truyol, Joan Riera, Biel Horrach, Pilar Simón, Sebastián Olmedo, Pedro Górgolas, Lluïsa Dubon, Maria Ramon, Alice Weber, Ferran Rosa, Jordi López, Rosa Cursach, Carme Gomila, Aina… Continueu llegint Crèdits

Editorial - Municipalisme: el primer esglaó de qualsevol política transformadora 1 - Un municipalisme per cuidar la vida. Perquè volem el pa, i també les roses Ricard Gomà 2.1 Un model local de garantia de drets Catalina Trobat 2.2 A Palma, padró per tothom! Catalina Trobat 3 - Lluita contra la pobresa: una mirada local… Continueu llegint Índex

Municipalisme: el primer esglaó de qualsevol política transformadora Aquest 2023 hi ha previstes eleccions autonòmiques, insulars i municipals, i a finals d’any eleccions estatals. Tot i que ben segur aquelles que despertaran més interès als mitjans de comunicació i les xarxes socials seran les estatals, el fet cert és que els canvis polítics sempre comencen… Continueu llegint Editorial

Ricard Gomà (IERMB. UAB/IGOP) Travessem ja la tercera dècada del segle XXI. És un temps nou, emmarcat en les grans transicions del canvi d’època (climàtica, digital, demogràfica...). Una era de complexitats i d’incerteses que convoca a l’articulació d’un nou contracte social, ecològic i de gènere. Una ciutadania possible que haurà de ser forjada en comú.… Continueu llegint 1 – UN MUNICIPALISME PER CUIDAR LA VIDA. PERQUÈ VOLEM EL PA, I TAMBÉ LES ROSES

Catalina Trobat En un estat social i democràtic de dret, propi de democràcies liberals i parlamentàries, com és l’Estat espanyol, les polítiques socials han anat evolucionant al llarg dels darrers anys en base a la garantia dels drets individuals i socials que es contemplen a la carta magna configurant-se una proposta d’estat de benestar basada… Continueu llegint 2.1 UN MODEL LOCAL DE GARANTIA DE DRETS

Catalina Trobat Són molts els municipis de Mallorca que encara no garanteixen el dret a l’empadronament a tothom sense excepcions. Tot i que és del març del 2015 que els Ajuntaments han de garantir el padró a tota la ciutadania, segons la resolució publicada al BOE dia 24 de març. D'ençà d’aquell dia no hi… Continueu llegint 2.2 – A PALMA, PADRÓ PER A TOTHOM!

Xavier Torrens Prats, President d’EAPN-Illes Balears Andreu Grimalt Rosselló, Director tècnic d’EAPN-Illes Balears Les entitats locals, per la seva proximitat a la ciutadania han jugat, juguen i han de jugar un paper estratègic en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i a l’hora de garantir el benestar de totes les persones en situació… Continueu llegint 3 – LLUITA CONTRA LA POBRESA: UNA MIRADA LOCAL

Aitor Morràs, regidor d’habitatge d’Eivissa La dificultat de gaudir del dret d'accés a l'habitatge per a gran part de la població de les Illes Balears i més concretament a l'illa d'Eivissa, té tantes arestes com situacions concretes tenen les persones que viuen amb angoixa l'inestabilitat habitacional a un entorn hostil, que no els fa gaire… Continueu llegint 4 – POLÍTIQUES D’HABITATGE DES DE LA TRINXERA INSTITUCIONAL

CAP A LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL DES DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Neus Truyol Caimari (Ajuntament de Palma) Joan Riera Jaume (Ajuntament de Palma) Biel Horrach Estarellas (Ajuntament de Palma) Pilar Simón Aznar (Ajuntament de Palma) Sebastián Olmedo (Territori i Ciutat) Pedro Górgolas (Territori i Ciutat) El Nou Pla General de Palma (NPG) potencia l’impuls de la transició… Continueu llegint 5 – EL NOU PLA GENERAL DE PALMA

Lluïsa Dubon, Palma XXI Quan parlem de Palma sempre ens ve al cap la ciutat, cosa d’altra banda lògica per la seva importància passada i present, però Palma també és un municipi amb un important sòl rústic, que massa vegades no és tractat com a tal, sinó que és utilitzat com a lloc on ubicar… Continueu llegint 6 – MUNICIPALISME: PALMA I EL PARC AGRARI

Maria Ramon Transitar cap a la sostenibilitat, però també i sobretot, el canvi cap a un model més just, equilibrat i cooperatiu, exigeix polítiques valentes i ambicioses. I amb una premissa fonamental: posar les persones al centre, tot tenint en compte la governança i la participació ciutadana. Aquests eixos han estat fonamentals a l’hora de… Continueu llegint 7 – Cap a un model més just, equilibrat i cooperatiu.

Alice Weber La cultura, des del seu sentit filosòfic i etnogràfic ampli, és tot allò que inclou el coneixement, les creences, l'art, la moral, el dret, els costums i altres hàbits i capacitats adquirides per l'ésser humà, com a membre de la societat. Plató entenia la paideia com el perfeccionament de l'home, d'acord amb el… Continueu llegint 8 – El municipalisme transformador

Ferran Rosa La història de l’esquerra aquest segle XXI és, en molts d’aspectes, una lluita constant per recuperar, refer i repensar allò que fèiem i que hem deixat de fer. Si el segle XX es va caracteritzar per una transformació dels ciutadans en consumidors i l’expansió del mercat a la pràctica totalitat de la realitat… Continueu llegint 9 – Les Comunitats Energètiques: Una solució municipalista per a la justícia social i mediambiental

Jordi López Mercat Social Illes Balears L’economia social i solidària engloba un ampli ventall d’empreses i organitzacions que desenvolupen la seva activitat econòmica d’acord amb els principis de democràcia interna i participació de les persones sòcies, reinversió dels beneficis i promoció de la solidaritat interna i amb la societat. Ens referim en concret a cooperatives,… Continueu llegint 10 – Economia social i solidària, una contribució al desenvolupament local

Què és el municipalisme feminista? Rosa Cursach Salas El municipalisme feminista parteix de la consciència –i la total convicció– que hem de transformar les ciutats, els barris i els pobles per tal que aquests siguin més inclusius, sostenibles socialment i mediambientalment i, per tant, més habitables. Cal la transformació dels pobles perquè aquests siguin de… Continueu llegint 11 – Municipalisme feminista per viure millor

Carme Gomila Ajuntament de Manacor D’ençà que Més-Esquerra vam guanyar les eleccions el maig del 2019, a Manacor hem volgut reivindicar molt una idea: fer poble. I m’atreviria a dir que no ho vam acordar l’endemà de guanyar, sinó que ja teníem la convicció de què només així tenia sentit ser presents a les institucions.… Continueu llegint 12 – FER POBLE DES DEL FEMINISME

Aina Sastre, regidora de MÉS per Alaró Els canvis radicals, d'arrel, són aquells que es produeixen dins la societat, des de la societat, i són acceptats per la majoria com a millora de la comunitat. Això és el que tenim clar la gent que fem feina des del municipalisme. La importància de reivindicar per a… Continueu llegint 13 – LES LLUITES HAN DE SER MUNICIPALISTES

Àlex Segura Comencem pel principi, definint-los. Els Consells de joventut són òrgans de representació de la joventut d'un territori determinat i entre els seus objectius hi destaquen el del foment de l'associacionisme juvenil i el de ser l'òrgan d'interlocució principal i prioritari amb les administracions públiques en qualsevol aspecte que afecti la vida de les… Continueu llegint 14 – El Consell de Joventut de les Illes Balears: Nova etapa, nous debats

Neus Ramis, facilitadora de processos, La Bombeta www.labombeta.net Al llarg d’aquests darrers anys alguns municipis de l’illa de Mallorca han apostat per impulsar experiències d’implicació ciutadana, mostrant una voluntat d’incloure les necessitats i anhels de distints col·lectius en el disseny i implementació de les polítiques municipals. Aquesta primera passa, tot i ser tímida i moderada,… Continueu llegint 15 – Per un municipalisme valent, amb més política i inclusivitat