Catalina Trobat
Són molts els municipis de Mallorca que encara no garanteixen el dret a l’empadronament a tothom sense excepcions. Tot i que és del març del 2015 que els Ajuntaments han de garantir el padró a tota la ciutadania, segons la resolució publicada al BOE dia 24 de març. D’ençà d’aquell dia no hi ha dubte, les instruccions als consistoris sobre la gestió del padró són clares, però es continua sense resoldre.
Un exemple n’és la sentència de Premià de Mar, revés judicial que tombà la normativa municipal del padró per vulnerar drets fonamentals. El maig de l’any passat, el magistrat considerà que es perseguia una “neteja residencial” amb pràctiques d’empadronament amb un clar biaix classista i racista, dificultant l’accés de les persones més vulnerables als serveis públics, sense tenir competències per fer-ho i infringint la llei.
El jutjat respongué al recurs interposat per Crida Premianenca i En Comú Podem, amb els suport de Premià Acull i la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, contra la moció aprovada el setembre de 2020 que enduria la regulació del padró municipal exigint títol de propietat o lloguer. La sentència desmunt tots els arguments del govern de l’Ajuntament de Premià de Mar i anul·la el reglament del padró perquè vulnera clarament drets fonamentals a estrangers no regularitzats, persones en exclusió social, persones amb problemes residencials, pobres o refugiats.
El jutge considera la normativa promoguda pel govern de Junts i PSC “reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat” i recorda que “l’Ajuntament no té cap competència per a modificar un text legal, ni per a introduir limitacions o restriccions a un dret”. Es crea així un precedent que pot servir per denunciar aquesta situació a altres municipis. En definitiva, reiteram, les instruccions de la Direcció General de Competències amb les CCAA i els ens locals, sobre instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal (BOE 71, 24 març de 2015) no deixen dubtes. Així, la resta són traves administratives, o valoracions polítiques que de vegades van juntes.
El dret a l’escolarització, l’accés a la targeta sanitària i la prova de residència dels tres anys per a l’arrelament social, en cas d’estrangers irregulars, són els tres eixos fonamentals de la importància del padró.
A Palma, des del 2016 garantim el dret a l’empadronament a tota la ciutadania sigui quina sigui la seva situació. Juntament amb Barcelona, les primeres ciutats de l’Estat en garantir aquests drets a persones sense sostre o en situació irregular. L’any 2016 iniciàrem un camí per reforçar els circuits d’empadronament per tal de protegir les persones en situació de vulnerabilitat i garantir així el dret d’accés als serveis bàsics.
Aquesta política d’empadronament actiu garanteix l’empadronament a la ciutat d’acord amb el marc normatiu actual, així a aquesta ciutat sigui quina sigui la circumstància de la persona te garantit el dret d’empadronament.
Les persones en situació de vulnerabilitat, com per exemple, les que viuen al carrer, en centres d’acollida, en pisos compartits, en situació irregular o en un infrahabitatge… però també aquelles que no tenen un domicili fix o que no poden acreditar la titularitat d’una adreça queden empadronades gràcies als circuits d’acompanyament i coordinació de l’àrea de serveis socials i població.
El padró és un tràmit molt important per garantir els drets bàsics de la ciutadania, com hem dit és l’accés als serveis públics bàsics, com salut, educació o serveis socials. A més, permet justificar la residència habitual en un municipi determinat i és un dels requisits essencials per a la majoria dels tràmits relacionats amb la llei d’estrangeria, com l’arrelament social o el reagrupament familiar.
En ocasions, els titulars de les propietats llogades, total o parcialment (habitacions) no permeten l’empadronament a qui viu a l’habitatge perquè estan convençuts que pot tenir repercussions amb policia o hisenda, però els municipis no creuen les dades de padró amb administracions sancionadores i és erroni pensar que es pot investigar un tema fiscal o d’estrangeria. De la mateixa manera que els consistoris no fiscalitzen quantes persones viuen a cada domicili, la informació del padró serveix per estadístiques de persones residents.
Cert és i cal destacar-ho que a Espanya no hi ha cap llei que tipifiqui sancions als propietaris que no permeten empadronar als llogaters residents als habitatges, però això no lleva que s’estigui vulnerant un dret fonamental.
La nostra política d’empadronament ha reforçat els circuits perquè les persones que viuen en un domicili però no disposen de la documentació necessària per fer el tràmit també puguin empadronar-se a la ciutat. En aquests casos, es fan les comprovacions necessàries per garantir el padró de la persona sol·licitant. I en el cas que algú arribi al límit de no poder empadronar-se, existeix la figura anomenada “domicili fictici”, que facilita als afectats empadronar-se al propi ajuntament.
Recordam des d’aquí als ajuntaments que tenen el deure i l’obligació d’inscriure al padró totes les persones que resideixen a cada municipi amb independència de la seva situació i posar-hi traves no té cap més conseqüència que consolidar l’empobriment dels sectors més vulnerables de la societat. Els equips polítics que estan als governs han de vigilar l’aplicació d’aquesta obligació, per justícia social, i perquè no fer-ho, com diu la sentència de Premià de Mar és classista, racista, discriminatori i injust.
