Catalina Trobat
En un estat social i democràtic de dret, propi de democràcies liberals i parlamentàries, com és l’Estat espanyol, les polítiques socials han anat evolucionant al llarg dels darrers anys en base a la garantia dels drets individuals i socials que es contemplen a la carta magna configurant-se una proposta d’estat de benestar basada en quatre grans pilars: salut, educació, treball-pensions i el sistema públic de serveis socials. El desplegament d’aquests pilars ha anat aplicant-se de forma progressiva i desigual al llarg de la història més recent, però són a dia d’avui una realitat ja consolidada que garanteix plenament a la ciutadania l’exercici dels drets socials reconeguts. Ningú ho discuteix.
El sistema públic de serveis socials, tot i que ha anat consolidant prestacions i serveis, és encara susceptible de millorar i completar. Una de les línies més clares que el conformen és la consolidació d’un sistema de garantia d’ingressos mínims adreçat a la població més precària econòmicament (PNC-IMV-RESOGA) que fa d’alguna manera realitat allò que es preveu als compromisos públics previstos a les normes i que correspon als diferents governs estatals i autonòmics garantir i executar en matèria de cobertura de les necessitats bàsiques vitals.
Si fem l’exercici objectiu de visualitzar una evolució d’aquest quart pilar, veurem clarament com no només ha canviat i millorat la proposta específica de serveis i prestacions socials a l’abast de la ciutadania, sinó que, i allò que és més cabdal, és que s’ha fet en base al reconeixement de drets individuals i socials. La qual cosa significa un canvi del paradigma dels serveis socials que evolucionen clarament d’una proposta d’atenció a les necessitats assistencialista i discreccional a una proposta de reconeixement de drets socials subjectius, exigibles, on l’Administració pública és la responsable de garantir-los i de defensar-los.
Els Ajuntaments, no podem eludir aquesta responsabilitat. I no únicament per ser, efectivament, administració obligada, sinó per ser l’administració més propera a la ciutadania. És, efectivament, tot un repte.
A l’Ajuntament de Palma, a través de l’Àrea de Benestar Social hem volgut assumir el repte. Hem volgut formar part del canvi de paradigma i compartir la responsabilitat, assumint la corresponsabilitat d’atendre a la ciutadania en base al reconeixement dels drets socials esmentats. Volem, per tant, canviar la manera d’atendre a les persones per poder atendre-les millor. Estem obligades a trobar la millor manera per fer-ho efectiu i això ens ha obligat a repensar com fem les coses i com podem millorar-les amb l’objectiu clar de donar resposta als drets socials de les persones que ens necessiten.
Per això, hem fet un canvi en el model organitzatiu d’atenció social dels serveis socials comunitaris de Palma. Hem canviat l’estructura funcional i orgànica, hem adaptat la cartera municipal de servei i els reglaments interns, incorporat nous dispositius d’atenció, redefinit els continguts tècnics i metodològics d’atenció, incorporat noves eines de valoració i de suport tècnic a la intervenció social, a la planificació i avaluació, adaptar-nos a les noves tecnologies, etc, en definitiva hem fet un canvi de model que garanteix una atenció social de qualitat en el marc del paradigma de persones ciutadanes amb drets socials. Aquesta és també l’idea que tenim de modernització dels serveis socials.
No ens equivoquem però, el canvi de model no és un fi en si mateix. És un mitjà per aconseguir atendre millors les necessitats de les persones. No ho podem entendre d’altra manera.
Pel que fa als valors inspiradors que contextualitzen aquest canvi de model, ens inspirem en la teoria que al respecte també formula la filòsofa Maria Zambrano que encaixa perfectament amb allò fins ara assenyalat. Defineix aquest autora la democràcia com aquella societat on no només està permès, sinó que és exigit ser persona. I per arribar a ser persona i no únicament un individu natural i aïllat defensem, tres valors concrets que ens distingeix d’altres espècies i que configuren la condició humana diferencial : reconeixement, respecte i dignitat.
La nostra visió comparteix aquests valors i pensem que en l’abordatge de les situacions de necessitat de les persones, aquestes han de ser tractades tenint-ho sempre en compte. Si recordem el que hem exposat al respecte del reconeixement dels drets socials de la persona veurem que juntament amb el respecte i la dignitat aquesta condició humana cobra tot el sentit si li donem una clara dimensió social. Perquè el sentit de la nostra intervenció des dels serveis socials comunitaris no pot ser altra que treballar aquest valors de reconeixement, respecte i dignitat de la persona en el marc d’una societat plural i oberta, en un territori i una comunitat local on les persones interactuem, ens relacionem, convivim i tenim cura unes de les altres.
És, conseqüentment, pertinent també parlar d’una ètica de cures. D’una manera d’intervenir específica dels serveis socials comunitaris de l’Ajuntament de Palma on aquests valors impregnen totes i cadascuna de les nostres propostes teòriques i metodològiques i, per tant, de totes les nostres accions.
Qualsevol acció o intervenció social que es faci en el marc del nou model ha d’estar inspirada per aquesta proposta. De fet, pensem que aquesta és l’única manera on cobra sentit allò de “posar en el centre de la nostra atenció a la persona” tant comú darrerament en les diferents fórmules innovadores i de canvi de les polítiques social i, en especial, dels serveis socials.
Una vegada tenim definit un marc teòric inspirador, cal identificar, les accions i pràctiques que hem implementat per aconseguir-ho. Com a organització prestadora de serveis que ens fa la ciutat de Palma, el nostre client clau és Palma, el conjunt de la ciutadania que diposita en nosaltres l’encàrrec d’atendre les necessitats socials de les persones vulnerables.
Com Administració pública, allò que oferim i que no pot oferir ningú altre ve determinat per les competències atribuïdes en la prestació de serveis socials comunitaris a la Llei 4/2009 de serveis socials de les illes balears. Però la proposta de valor pròpia que ens ha de diferenciar de la resta, amb el canvi de model que proposem ve determinada pels principis esmentats i concretament, per una nova forma d’atendre les demandes socials de la ciutadania.
En conseqüència aquesta proposta de valor es fonamenta en dos eixos estratègics:
- Garantir els drets personals i socials de les persones usuàries dels nostres serveis socials comunitaris
- Separar organitzativament una línia de garantia d’ingressos mínims d’una altra línia de garantia de la intervenció social
I es concreta amb aquest decàleg d’activitats clau següents:
1.- Garantir la igualtat d’accés, en temps i forma, als serveis, recursos i prestacions indistintament del lloc de residència a Palma amb una única porta d’entrada.
2.- Garantir la valoració i tractament professional de les situacions personals en condicions d’igualtat a través de procediments reglamentats comuns per a tots els serveis i centres
3.- Garantir la prestació de informació, assessorament , orientació, derivació
4.- Garantir una professional de referència
5.- Garantir, en el marc de la cartera municipal de serveis socials, les intervencions socials comunitàries necessàries per millorar, en termes de canvi, la situació de la persona
6.- Garantir la valoració de les demandes i de la tramitació ràpida d’informes i certificats de vulnerabilitat social en base a l’acreditació documental de compliments de requisits.
7.- Garantir l’accés a les prestacions d’urgència social per la cobertura de necessitats bàsiques vitals prèvia valoració professional de la situació econòmica
8.- Garantir l’accés a processos d’acompanyament comunitari a través d’itineraris personalitzats així com als serveis específics i/o especialitzats complementaris
9.- Garantir l’accés als serveis socials residencials, de dia i domiciliaris municipals prèvia valoració professional.
10.- Garantir la valoració i atenció de les situacions de risc lleu i moderat de la població infanto-juvenil
Aquestes activitats clau són a la vegada objectius operatius que configuren els continguts i compromisos de l’Àrea de Benestar Social en el marc del nou model.
El nou model d’atenció social ha suposat també la creació de nous dispositius d’atenció que donin resposta operativa als dos eixos estratègics de la proposta de valor que ja hem definit. Hem creat tres serveis nous per tal de completar el model que complementen la tasca dels centres de serveis socials comunitaris bàsics existents.
EPASS: L’equip de primera atenció social, és un servei de triatge dels serveis socials municipals. Primera atenció per tota la ciutadania i valoració en 24 hores. Informació, orientació, assessorament i derivació. Gestió unificada de la llista d’espera (ha permès eliminar llistes d’espera i desigualtats de temps d’espera entre barris), atenció d’urgències i derivació als equips de serveis socials territorials.
OAC Social: Punt d’atenció directe sense cita prèvia. Atenció directa i informació, emissió de certificats, informes d’accés a prestacions garantides, de vulnerabilitat etc…
Oficina de prestacions: Equip tècnic que mantén les gestions i elimina burocràcia per aquelles famílies amb insuficiència d’ingressos. Garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques. Tràmit de prestacions econòmiques.
I els centres de serveis socials comunitaris bàsics continuen sent els equips territorials encarregats del suport als processos, la seva funció és la intervenció social individual i familiar en i amb la comunitat. Itineraris d’inserció consensuada, acompanyament i suport en processos d’inserció, retorns i avaluació de procés, treball en xarxa, projectes grupals i comunitaris.
Volem recordar una vegada més que el nou model no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per millorar l’atenció social a la ciutadania.
