Jordi López
Mercat Social Illes Balears
L’economia social i solidària engloba un ampli ventall d’empreses i organitzacions que desenvolupen la seva activitat econòmica d’acord amb els principis de democràcia interna i participació de les persones sòcies, reinversió dels beneficis i promoció de la solidaritat interna i amb la societat. Ens referim en concret a cooperatives, de treball, agroalimentàries, de consum o de serveis, entitats d’inserció social i empreses d’inserció, centres especials d’ocupació d’iniciativa social, iniciatives d’agroecologia, comerç just, banca ètica…
Aquestes empreses i activitats creen riquesa i ocupació, però també aporten valors, socials, ambientals i ètics, demostrant en la pràctica que una altra economia no només és necessària sinó també possible i real, aquí i ara.
El desenvolupament local és inherent a l’economia social i solidària, entenent aquest com un model econòmic basat en la identificació i aprofitament dels recursos i capacitats endògenes d’un territori per satisfer les necessitats i aspiracions de la població local. Efectivament, l’economia social i solidària pot contribuir al desenvolupament local amb la seva experiència i els seus projectes perquè respon a la lògica de satisfacció de necessitats locals des de l’arrelament al territori i al teixit socioeconòmic local, no a la lògica d’acumulació de capital a escala global.
A més, mobilitza recursos locals i proporciona llocs de feina a persones del mateix territori, permet que els beneficis circulin a nivell local a través de la reinversió dels beneficis i dels proveïdors locals, i evita externalitats negatives, socials o ambientals, que repercuteixin en el territori i en la societat en la qual desenvolupa la seva activitat.
Una característica especialment destacable de l’economia social i solidària és la seva doble naturalesa econòmica i sociocomunitària. És de naturalesa economia perquè produeix productes i serveis, i és sociocomunitària perquè és una economia ciutadana, que empodera la ciutadania, construïda des de la societat civil amb vocació de contribuir a la transformació social.
Aquesta aportació a la democratització de les decisions econòmiques pròpia de l’economia social i solidària contribueix al repte de repensar el nostre model econòmic per abordar les seves debilitats, en un context cada vegada més volàtil, incert i complex marcat per l’emergència climàtica i la massificació turística “ad infinitum” i les seves conseqüències socials i ambientals.
Davant la vulnerabilitat i dependència del nostre model, necessitem una transició cap a un model més resilient, equitatiu i sostenible que permeti garantir el benestar de les generacions actuals i futures. I aquest model passa per promoure la diversificació i l’economia local.
La diversificació econòmica suposa reduir el pes i la dependència del turisme en el marc de la seva reconversió, de forma paral·lela a la potenciació d’altres alternatives econòmiques, reorientant el mercat de treball cap a sectors productius emergents en els quals l’economia social l’economia social i solidària pot tenir un paper rellevant: sector agroalimentari, cura del territori i transició energètica, economia circular, economia de les cures, indústria cultural…
L’aposta per l’economia local implica construir circuits econòmics de proximitat que responguin a les necessitats del territori, evitant la dependència d’un únic sector econòmic hiper-globalitzat les grans decisions sobre el qual escapen del nostre control.
Per tant, el repte de l’economia social i solidària és contribuir a desenvolupar una economia local diversificada, avançant cap a una transició ecosocial que posi la vida al centre.
Com es pot contribuir a aquesta transició des de l’àmbit municipal?
És fonamental un major protagonisme econòmic dels municipis, ja que són les institucions que millor coneixen les necessitats, els recursos i les oportunitats del territori. Des d’aquest àmbit local és fonamental el desenvolupament de pactes en favor de l’economia social i solidària i l’economia local que sorgeixin des del consens polític i amb el diàleg i implicació de la societat civil i el teixit econòmic local. Aquests pactes locals han de tenir partides pressupostàries per al seu desenvolupament i mecanismes de seguiment. El pacte entre el Consell de Mallorca i Mercat Social per al foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca de juliol de 2020 pot ser un bon exemple.
En aquest marc, es poden desenvolupar mesures per millorar la formació del sector i de les entitats locals, afavorir la visibilitat pública i els canals de comercialització de l’economia local, social i solidària, contribuir a consolidar i diversificar les seves activitats, millorar la seu accés a la contractació pública i promoure estratègies d’intercooperació empresarial i per reforçar el sentit de pertinença a l’economia social i solidària com a sector diferenciat amb valors compartits.
Això faria possible potenciar des de l’àmbit municipal mesures com la introducció de productes ecològics locals en menjadors col·lectius públics i la promoció de la venda de productes ecològics als mercats, el suport a la creació de cooperatives de treball en activitats com la transició energètica, l’economia de les cures o la indústria cultural, la promoció de supermercats cooperatius, la gestió de serveis públics, especialment activitats de cura del territori i serveis relacionats amb els residus (recollides domiciliàries, gestió de parcs verds i recollida selectiva de tèxtils) a través de contractes reservats per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social, la promoció de comunitats energètiques locals, de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, de les associacions de comerç just i de la banca ètica…
Les mesures de polítiques públiques haurien d’anar acompanyades també d’una major implicació ciutadana en les alternatives d’economia social i solidària sorgida del seu coneixement (i reconeixement) públic, tant a través del consum conscient i transformador com de la participació activa en la construcció d’aquestes alternatives.
Aquesta pot ser la contribució de l’economia social i solidària al desenvolupament local: una economia ciutadana equitativa i sostenible lligada a les necessitats del territori i de la societat.
