Maria Ramon
Transitar cap a la sostenibilitat, però també i sobretot, el canvi cap a un model més just, equilibrat i cooperatiu, exigeix polítiques valentes i ambicioses. I amb una premissa fonamental: posar les persones al centre, tot tenint en compte la governança i la participació ciutadana.
Aquests eixos han estat fonamentals a l’hora de tirar endavant polítiques pioneres a Esporles, sempre amb una mirada cap al futur.
L’any 2005 apostàrem per implementar un innovador sistema de recollida de residus, desconegut per la majoria de la ciutadania i que representava clarament un canvi de model en aquest àmbit. El pagament per generació fou pioner a tot l’Estat i ens convertírem en un referent en el camp de la gestió de residus.
Com sol passar quan es promou un canvi important, es varen haver de vèncer moltes resistències i superar dificultats diverses. No va ser senzill. A partir de l’experiència i de l’èxit en els resultats, considero que hi ha tres punts molt importants, tres factors essencials pel qual el sistema ha esdevingut un èxit i, el més important, ha estat interioritzat i assumit com a propi per totes les esporlerines i esporlerins.
- La valentia i la decisió ferma per a proposar i defensar un sistema desconegut en aquell moment, quan separar i reciclar semblava una utopia.
- La participació ciutadana, implicació de la ciutadania en totes les fases del procés, que s’ha demostrat com un aspecte fonamental perquè tothom consideri com a propi el nou sistema.
- La constància; aguait perseverant i continu per no abaixar les xifres indicadores de l’èxit.
Amb aquests tres ingredients hem arribat a assolir el 78,6% dels residus separats per a reciclatge (orgànics, envasos, vidre, paper) i any rere any intentam mantenir aquestes bones xifres amb campanyes de conscienciació, però també trobant solucions immediates a les diverses contingències que sorgeixen en el dia a dia.
I, per descomptat, treballant per facilitar a la ciutadania que continuï fent aquest esforç. Recollida freqüent i porta a porta d’orgànic, envasos i paper; col·locació i retirada setmanal de contenidors per a vidre, propers i adequats; manteniment en bones condicions dels punts de recollida… I ens hem proposat fer una passa més en la bona direcció: cap a la reducció de residus. Per reutilització o per reducció directa. Perquè el millor residu és aquell que no es produeix.
L’any 2016 vàrem licitar el primer contracte municipal orientat a abastir tots els edificis municipals i l’enllumenat públic amb energia 100% renovable. També implementàrem una important reducció de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (impost de circulació) per als vehicles elèctrics, a gas o de contaminació baixa.
És imprescindible un canvi en profunditat de l’estructura que configura majoritàriament el model de producció i consum d’energia en el nostre entorn i a escala mundial.
L’Institut Balear de l’Energia està redactant i executant projectes d’instal·lació de plaques solars a les teulades de titularitat municipal amb l’objectiu de poder constituir comunitats energètiques i així “democratitzar” l’energia, és a dir, facilitar l’accés a l’energia com a bé de primera necessitat. A Esporles, famílies vulnerables i petites empreses es podran beneficar d’aquesta actuació, basteix una nova manera de consumir. La pobresa energètica no sols afecta les famílies que no poden pagar la factura de l’electricitat a final de mes, també la pateix qui no encén la calefacció perquè no la podria pagar, i qui per tal de poder consumir-ne el mínim imprescindible s’ha de privar d’altres necessitats igualment bàsiques. L’augment desbocat dels preus de l’energia, per bé que ara sembla haver-se apaivagat, ha representat i representa un problema duríssim per a una bona part de la població a l’hora de mantenir una qualitat de vida justa i equitativa.
Amb la intenció d’afavorir i millorar la producció local, fomentar el km 0 i caminar cap a la sobirania alimentària, hem creat, juntament amb Tramuntana XXI la primera associació de productors a Esporles. Emmarcat dins el projecte de l’Ecoregió Serra de Tramuntana, que implica els diferents municipis que la conformen, es treballa en diversos objectius, entre els quals s’hi compten donar eines als petits productors perquè puguin vendre i distribuir la seva producció, cedir terrenys agrícoles de titularitat privada als productors del municipi. L’objectiu és clar: aconseguir que el producte agroalimentari local sigui un producte de qualitat i de consum habitual.
Aquest procés ha inclòs la realització d’un diagnòstic de la situació del sector agrari, i s’han constatat les dificultats que tenen els pagesos per a produir i vendre producte local a uns preus que permetin la viabilitat econòmica de l’activitat. Al mateix temps, s’ha fet palesa la demanda que hi ha a la societat civil de productes sans i frescs i de la conveniència i oportunitat de facilitar-n’hi l’accés.
Hem de ser capaços de fer coincidir els interessos dels productors amb la tendència de la ciutadania cap a un consum de producte proper i saludable, no sols des del punt de vista alimentari sinó també mediambiental. Hi hem donat una empenta, i seguirem al costat de tots els agents implicats per tal de transitar cap a un nou model de consum: de proximitat i ecològic.
Malgrat tota la feina feta, la importància dels objectius assolits i la rellevància dels processos continus de millora, és obvi que hi ha reptes que enfrontem en fases més o menys inicials i que hem de tenir molt en compte per aconseguir una societat més justa i més sana. Posem-ne un parell d’exemples.
Caldrà recuperar i reforçar el projecte de compostatge a partir dels residus orgànics, tant en l’àmbit domèstic particular com en l’àmbit comunitari municipal. Amb campanyes informatives i incentius que facilitin la implicació de la ciutadania, i l’accés als recursos materials necessaris.
Un altre aspecte pendent que necessita una actuació urgent és el malbaratament d’aliments. Una part important dels residus orgànics està constituïda per aliments encara en bon estat i perfectament consumibles. És imprescindible que en prenguem consciència com a consumidors particulars, però sobretot és necessari arribar a convenis amb els comerços d’alimentació per reduir i arribar a eliminar la pèrdua absurda de productes en bon estat, pèrdua que coexisteix amb la necessitat d’una part de la població que ha de recórrer a ajudes per cobrir les necessitats més vitals.
També, encara que s’han fet passes molt rellevants en aquest sentit, hem de seguir sense descans cap a un model de mobilitat sostenible, amb un protagonisme absolut del transport públic col·lectiu, la bicicleta i el vianant. En un poble com Esporles, les persones sense dificultats motrius haurem de prioritzar els desplaçaments interns pel poble a peu o en bicicleta. I per desplaçaments intermunicipals o semblants, haurem de continuar treballant per a aconseguir que les administracions supramunicipals millorin la xarxa metropolitana de transport amb targetes integrades, freqüències suficients i vehicles adequats. La gratuïtat del transport públic que gaudim aquest any 2023 no hauria de ser temporal, hauria de ser una mesura permanent atès que s’ha demostrat la seva rendibilitat en termes socials, ambientals i de salut, i és imprescindible perquè la ciutadania trobi molts més avantatges en el seu l’ús que en la utilització del seu vehicle motoritzat particular.
