Carme Gomila Ajuntament de Manacor
D’ençà que Més-Esquerra vam guanyar les eleccions el maig del 2019, a Manacor hem volgut reivindicar molt una idea: fer poble. I m’atreviria a dir que no ho vam acordar l’endemà de guanyar, sinó que ja teníem la convicció de què només així tenia sentit ser presents a les institucions. Per a nosaltres no hi ha una altra manera de fer política si no és amb les entitats i la gent activa del municipi. Fa uns anys, a Manacor podem dir que mancava un sentiment d’orgull de poble gran més enllà de segons quines celebracions. De fet, gosaria dir que més enllà de Sant Antoni i si m’apurau de Sant Jaume, hi havia un cert prejudici o fins i tot rebuig a admetre que eres de Manacor. Aquesta percepció subjectiva, aquest sentiment, no sé si s’ha de resoldre des de les institucions, però el que sí que està clar és que hi poden jugar un paper fonamental. Posar Manacor en boca de tothom en alguns moments clau ha estat imprescindible per generar autoestima col·lectiva. L’obertura de Son Coletes, el ball de la primera dona, les primeres filles il·lustres i predilectes, la Vila del Llibre, la Nit de l’art o la Fira de les Dones són alguns exemples d’aquest Manacor més col·lectiu i més de tothom. I no ho hem aconseguit tot, encara. Però tota pedra fa paret.
Fer poble, per a nosaltres, no és un concepte buit, però sí que pot tenir múltiples accepcions: que la gent li agradi allà on viu, que s’hi senti bé, que hi hagi opcions culturals i d’oci diverses, entitats que funcionen, gent implicada. És un indicador de qualitat democràtica. I, entre altres coses, l’Ajuntament ha de ser una peça més de l’engranatge. Ni protagonista, ni antagonista als interessos de la majoria. Una peça més, que ajuda al fet que les coses rodin a favor del bé col·lectiu. El gran repte de continuar apropant les institucions a la ciutadania és evident. Però no s’hi val apropar-les tal com les hem conegut fins ara – arcaiques, obsoletes, masculinitzades-. Cal posar a l’abast de la ciutadania unes institucions renovades i més obertes perquè puguin ser útils. I en aquest sentit també cal parlar de ritmes. La societat, per sort, avança més ràpidament que l’Ajuntament. I és per això que les entitats, com a reflex de la societat que representen, han d’empènyer massa sovint.
I un exemple perfecte d’això és el paper que ha jugat l’Assemblea Antipatriarcal en l’assoliment d’una fita històrica el gener del 2023: na Magdalena Pérez ha estat la primera dona que ha ballat a la colla de dimonis per Sant Antoni a Manacor. Després de gairebé vuit anys de reivindicacions, campanyes, manifestacions i actes de protesta per part dels col·lectius feministes i societat civil, el patronat de Sant Antoni acceptava una nova membre a la colla de dimonis. En aquest cas, la primera dona i a més, externa a les famílies que fins ara han controlat qui podia ballar i qui no. Un Ajuntament com el de Manacor, referent en polítiques feministes els darrers quatre anys, no podia no estar al costat de les entitats que reivindiquen una cosa tan lògica com la inclusió de les dones a la cultura popular i a la festa de Sant Antoni. Perquè entenem que si la cultura no transforma i es transforma, no avançam. L’Ajuntament, en aquest cas, representat pel batle, hem estat una peça més en aquesta negociació. Això sí, una peça nova en el taulell de joc perquè no hi havíem estat fins ara, i gràcies a l’impuls i a aquest fer poble del qual parlàvem al principi, hem contribuït al fet que allò preestablert comenci a canviar. Però que na Magdalena hagi ballat no és una victòria de l’Ajuntament. Que na Magdalena hagi ballat és, sobretot, una victòria col·lectiva per tot el que representa. És gràcies a l’Assemblea antipatriarcal que aquest debat s’ha posat damunt la taula els darrers anys, i és a partir d’aquí que s’han generat moviments socials, culturals o artístics que han acompanyat aquest canvi. Per exemple, a moltes escoles del municipi s’han creat figures de dimònies i fins i tot dues autores manacorines han escrit un conte infantil La Dimònia Apol·lònia.
Pel que fa a les polítiques feministes, a l’Ajuntament de Manacor hem fet el que s’espera d’un equip d’esquerres. Primer de tot, augmentar el pressupost per poder plantejar diferents projectes. Després de més de vint anys de governs de dreta, el departament d’Igualtat ni existia i només tenia tres mil euros al pressupost. En aquest sentit, ha estat fonamental el paper d’entitats com Dones de Llevant, que reivindicaven la lluita feminista quan no ho feia ningu. En quatre anys, hem arribat als 100.000 euros i hem organitzat múltiples actes i activitats però sempre amb el suport d’altres agents imprescindibles en la prevenció i la visibilització. Durant el curs escolar 2023-2024 realitzarem més de 70 tallers a les escoletes, escoles i instituts. Això sense el suport de la comunitat educativa seria impensable. Un altre exemple és la Fira de les Dones, on hi participen més de cent cinquanta persones entre entitats socials, artistes de múltiples disciplines, artesanes, col·lectius feministes, alumnat, etc. Sense comptar amb tot aquest teixit de gent organitzada de Manacor i voltants, seria una fira buida de contingut. Les coses arrelen i tenen èxit si el poble se les sent seves. Perquè participar d’aquestes iniciatives és una manera no només de fer poble, sinó de ser poble. Mentre l’Ajuntament de Palma regalava milers d’euros a una empresa alemanya pel dia de l’Orgull LGTBI+, a Manacor organitzàvem el cicle Manacorinitats Dissidents amb entitats de Mallorca. Estam parlant de maneres de fer i de reconèixer que un Ajuntament per si sol no arriba on s’espera que ho faci. Tenim l’encomana de millorar la vida de la gent, o almenys, d’intentar-ho. I hem de reconèixer amb sinceritat i humilitat que sense agents que siguin aliats, la transformació és difícil.
Un altre exemple de mirada feminista al municipi és el projecte dels patis oberts. Repensar l’espai públic en clau col·lectiva, inclusiva i feminista és un repte que tenim quan parlam de ciutats habitables per a tothom. Les escoles són espais públics que fins ara han estat tancats de les tres del migdia fins a les vuit del matí de l’endemà. Gràcies a l’impuls dels infants, ben prest engegarem un projecte perquè cinc patis del municipi estiguin oberts tots els horabaixes i els dissabtes per fomentar el joc lliure entre infants i joves. Seran espais oberts a tothom, que serviran de punt de trobada també entre famílies. Tenir espais oberts és operar en lògica col·lectiva, és tenir un lloc on anar, és tenir un lloc on pertànyer, és tenir un poble que permet que et desenvolupis com a infant.
Per això penso que el paper de l’administració local ha de ser el d’impulsor d’iniciatives, però sovint també ens toca recollir el que el teixit associatiu fa anys que reclama o que ha treballat abans de la nostra arribada. Com apuntàvem abans, el cas de l’Assemblea Antipatriarcal n’és un gran exemple. Hem de ser generosos i mirar sempre pel bé comú. Després de la devastadora pandèmia de la Covid-19, el teixit associatiu s’ha vist molt afectat. Per això, des de l’administració hem de fer un esforç perquè puguin tornar a organitzar-se, no per salvar-nos de res, sinó per continuar construint. En un moment on la salut democràtica, els projectes comunitaris i la represa econòmica estan a l’ordre del dia, a Manacor i arreu, l’associacionisme és essencial. Si hi ha entitats fortes, hi ha vertebració de la comunitat.
Com dèiem al principi, el poble són les persones, el fan les persones. Avui podem dir que Manacor és més poble que fa quatre anys. I no és una qüestió de dimensions, perquè si fos així podríem parlar ja d’una petita ciutat. Ho esmento en clau sentimental o d’orgull col·lectiu. Hem posat el fer poble per davant de tot, perquè vol dir pensar en les persones, amb totes. Ens queda molta feina per fer, però estam en el camí. Des del feminisme i el republicanisme d’esquerres seguirem lluitant per fer Manacor un poble més habitable per a tothom.
