Lluïsa Dubon, Palma XXI
Quan parlem de Palma sempre ens ve al cap la ciutat, cosa d’altra banda lògica per la seva importància passada i present, però Palma també és un municipi amb un important sòl rústic, que massa vegades no és tractat com a tal, sinó que és utilitzat com a lloc on ubicar totes les grans infraestructures i tots els equipaments lligats a la seva capitalitat i que, per tant, ha estat sotmès a fortes pressions urbanes. Així i tot, l’espai periurbà de Palma encara conserva, en el seu conjunt, una qualitat paisatgística important i unes condicions ambientals prou bones que requereixen ser preservades.
La Llei 3/2019, Llei Agrària de les Illes Balears suposa una passa important. En el seu article 24.2 es marca la necessitat d’actuar per tal de protegir, des de l’Administració, aquest estratègic sector productiu i alhora detalla tota la seva transcendència: des del reconeixement social i cultural i de la seva important labor en l’activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura, de les tradicions i els costums més definidors de la identitat balear, les administracions públiques de les Illes Balears han adoptat les mesures polítiques, jurídiques i legislatives que garanteixin els drets d’aquest sector i dels agricultors i ramaders en el seu desenvolupament i protecció.
La Llei pretén introduir un nou progrés mitjançant la innovació en el sector agrari amb una gran diversitat d’accions complementàries que haurien de permetre frenar el deteriorament ambiental i paisatgístic. Aquests espais poden esdevenir uns llocs de referència de l’agricultura periurbana, que han de donar valor a tot el terme municipal i aportar, també, qualitat de vida als habitants de la ciutat.
Estableix així mateix que és l’Ajuntament l’administració a qui correspon liderar la creació del seu Parc Agrari.
Aquest Parc Agrari ha de permetre i possibilitar l’increment dels usos agraris en aquests indrets privilegiats, ja que en realitat hem de parlar de dos espais diferenciats: el de Llevant i el del Nord, que presenten característiques prou diferenciades. En el primer cas es disposa d’aigua depurada, mentre que en el segon hi ha disponibilitat d’aigua de màxima qualitat, que procedeix de tres fonts. Destacarem el cas concret de la Síquia d’en Baster on el regadiu és organitzat per una comunitat de regants, de llarga tradició – més de dos-cents anys- i que actualment compte amb uns 80 usuaris, ara en procés de revisió dels drets d’aigua i de la seva utilització. També hi ha diferències en els usos del sòl entre un i altre. En el cas del de Llevant es mantenen encara de manera significativa els usos agraris, la producció de farratges és el cultiu dominant, mentre que al del Nord ha anat retrocedint l’ús agrícola i són poques les terres cultivades; predomina la producció per autoconsum i són molt poques les explotacions professionals. És un gran espai que, al disposar d’aigua de qualitat, presenta un gran potencial de millora i expansió per a l’agricultura professional.
Font: Ajuntament de Palma
Resulta imprescindible incorporar la innovació tecnològica i la investigació per tal d’aconseguir que la producció sigui rendible i que els pagesos puguin arribar a treure uns guanys que els permetin una vida digna. També que hi hagi menys pèrdues ecològiques en tot el procés de producció i distribució. Les diverses experiències que s’han d’anar proposant i avaluant haurien de contribuir a generar una major rendibilitat i diversitat productiva, que ha de dur associada una regeneració de tot aquest espai i especialment del sòl. Per això tota l’Administració ha d’implicar-se en aquest projecte que hauria d’esdevenir estratègic i així motivar als propietaris i a tots els residents.
No podem oblidar, a més, el canvi climàtic que representa un escull important per al sector primari: les previsions d’augment de les temperatures obliguen a fer un disseny integral dels cultius pensant en una adaptació varietal amb espècies que puguin suportar altes temperatures i una pluviometria més irregular. Per tant, és necessari incorporar tot el coneixement actual i cercar noves estratègies que facin viable posar en actiu aquest terreny rústic mal aprofitat i amb molt de potencial. D’aquesta manera podrem contribuir a una major adaptació al canvi climàtic i, fins i tot, a la seva mitigació. És necessari restaurar la biodiversitat, el sòl i la qualitat de l’aigua, que permeti millorar els resultats que obtinguin els agricultors i que a llarg termini suposarà un benefici per a la sostenibilitat.
Dins de l’àmbit del Parc Agrari Nord, en el qual des de Palma XXI hi hem estat treballant des de fa ja tres anys, s’hi ubiquen diversos equipaments de gran importància: la Universitat de les Illes Balears, l’Hospital Universitari de Son Espases, també tota la infraestructura per al tractament de residus de Son Reus i una complexa xarxa de carreteres i tramvia/metro, que han condicionat enormement tot aquest indret, que fan del tot necessari una actuació decidida per tal de reequilibrar-lo. Des de la nostra entitat hem treballat i cartografiat també l’extensa xarxa de camins que se mantenen, així com els nombrosos i variats elements patrimonials, molts d’ells lligats a la gran importància de la presència de les tres fonts, que han estat durant molt d’anys els elements estructuradors d’aquest paisatge, ara fortament alterat. És indispensable recuperar aquests elements i realitzar una ordenació detallada que permeti recuperar un espai encara tan valuós i que ha de permetre rompre la barrera amb la ciutat, possibilitant així una millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans. També des de Palma XXI hem iniciat un procés per tal d’anar facilitant terres de conreu a joves pagesos, mitjançant la Custòdia del Territori, que en aquest cas es tracta de Custòdia Agrària, que ha de permetre impulsar l’agricultura ecològica.
La presència de la Universitat i de l’Hospital de Son Espases és una oportunitat per tal de que aquest indret esdevingui un camp prioritari per a la investigació i l’experimentació i per implicar a tota la societat en el procés. També des de Palma XXI hem anat duent a terme diverses activitats tant amb la Universitat, com amb l’Hospital de Son Espases per tal de contribuir en la conscienciació i millora de l’entorn i hem treballat especialment coordinats amb la Comunitat de Regants de la Síquia d’en Baster i amb diverses associacions de veïns per tal d’analitzar la situació i cercar maneres que facilitin la implantació d’aquest Parc Agrari, que ha de permetre produir aliments de qualitat i de proximitat i la millora de tot l’entorn.
Ara el que falta és fer arribar a tots aquells que prenen les decisions el coratge suficient per passar de les declaracions als fets, perquè no tornin a donar l’esquena a aquells i aquelles que podrien omplir les nostres taules cada dia i contribuir així definitivament a diversificar l’economia de les illes, amb criteris de sostenibilitat i resiliència.
