Alice Weber
La cultura, des del seu sentit filosòfic i etnogràfic ampli, és tot allò que inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i altres hàbits i capacitats adquirides per l’ésser humà, com a membre de la societat. Plató entenia la paideia com el perfeccionament de l’home, d’acord amb el destí de la seva naturalesa. Nietzsche, per la seva banda, defineix la cultura com la configuració o aparició de la voluntat, en l’intent de construir una “ciència natural” de les il·lusions de l’home i, segons la proposta teòrica de Marx, el domini cultural (constituït sobretot per la ideologia) és un reflex de les relacions socials de producció, és a dir, de l’organització que adopten els éssers humans davant l’activitat econòmica.
Sovint la societat perd la consciència del significat i de la trascendència transversal de la cultura, reduint-la als instants d’evasió de problemes i de plaer que sentim quan gaudim de les seves expressions, en diferents disciplines, motiu pel qual m’ha semblat oportú començar amb la visió en la que l’equip de Cultura, Educació, Normalització lingüística i Memòria Democràtica, hem basat la nostra planificació, programació i intenció, de la tasca desenvolupada durant els gairebé darrers vuit anys a l’Ajuntament d’Inca.
Les persones que dediquen la seva vida a la política, desde la il·lusió i el compromís de la ideologia de les esquerres progressistes (autèntiques, que no del postureig), som ben conscients del significat i l’importància de la cultura, tant com a eina transformadora i transversal, com a guía innovadora, que es basa en els aprenentatges de la seva pròpia construcció, des que l’humà començà a pensar.
Així, les persones que hem estat treballant al servei de la cultura (i mai no al revés) els darrers anys al municipi d’Inca, hem dedicat moltes hores a reflexionar, dialogar i debatre les estratègies per fer arribar a la ciutadania d’Inca i de Mallorca el record dels fonaments de la nostra cultura i llengua, partint de diferents disciplines, àrees, entitats civils, col·lectius i individuals. Sempre cercant unir els orígens, amb el camí cap a un futur que sigui capaç de no oblidar allò propi, de conéixer-lo, mantenir-lo i impulsar-lo enriquit per l’evolució de la societat.
En moments en els quals la bèstia es desperta, a prop de 100 anys acallada, és el deure de les persones compromeses amb la justícia i el benestar social, molt especialment les persones amb responsabilitat política, prendre consciència que serà la cultura, supervivent eterna als atacs cap a ella, l’eina a difondre entre la ciutadania, perquè sigui la ciutadania la que, novament, acabi acallant la bèstia neoliberal i neoconservadora, que res altre preten que controlar a la massa en benefici d’uns pocs que cap escrúpol tindrà a l’hora de tornar a la repressió.
És el saber de la cultura el factor emancipador principal i, per això, ha estat sempre el nostre objectiu el d’emancipar a la ciutadania del nostre país, formant-la i omplint-la amb cultura, en el sentit ampli, amb iniciatives, activitats, formació i eines transversals, innovadores, participatives i integradores.
Les darreres dues legislatures han reconciliat les diferents comunitats educatives d’Inca, amb el seu Ajuntament, gràcies al treball de col·laboració i cooperació que ha donat lloc al diàleg sincer i la participació de l’alumnat inquer en el dia a dia de la gestió municipal.
El Consell D’Infància d’Inca, amb participació en el Consell de la Infància i l’Adolescència de Mallorca i la Trobada Balear de Consell de Participació Infantil i Juvenil a Eivissa, n’és un bon exemple de la participació ciutadana juvenil i infantil, exposant les seves necessitats i prioritats, a través dels seus representants als Consells i exigint respostes satisfactòries als gestors polítics. Iniciatives i respostes que van donar lloc al segell d’Unicef, declarant la Ciutat Amiga de la Infància i altres espais de diàleg com les participacions a la taula rodona “Els plans locals d’Infància i Adolescència als municipis de Mallorca”; a la “I Jornada sobre prevenció i intervenció comunitària” i a les “Jornades de les Comunitats Educatives municipals. Els municipis com a espais dinamitzadors de l’educació”.
Les visites guiades al patrimoni de la ciutat també s’han convertit en una de les propostes culturals que més acollida i demanda han tingut al departament de Cultura. Es tracta d’un cicle mensual molt participatiu, on les principals entitats culturals de la ciutat, i especialment la comissió científica de les Jornades d’Estudis Locals, són les encarregades de decidir les temàtiques a tractar i els guies. Atesa la qualitat dels resultats, que ha sorgit d’aquest compromís entre les diverses institucions locals, actualment les visites també són una eina de formació pel professorat que treballa a la ciutat. De nou ens trobem davant un projecte que es fa popular i camina sol, que es fa autònom i suma, i en aquest procés el nostre rol passarà naturalment d’organitzadors inicials a uns simples impulsors, una plataforma cap a un projecte real fet per al i des del poble.
No puc deixar anar l’ocasió sense mencionar un projecte que fa temps que camina tot sol, i que entre tots, hem aconseguit que es converteixi en un gegant: les Jornades d’Estudis Locals. Aquestes Jornades, de les més antigues de Mallorca, compten amb més de XX edicions, plenes d’articles que ens permeten aprofundir i investigar la realitat passada i present d’Inca. El que més m’agrada d’aquest projecte és que compta amb una participació enorme i que augmenta any rere any. Les Jornades ja no tan sols han resultat ser un espai d’investigació de qualitat sobre la nostra identitat, sinó que a més s’han convertit en un punt de trobada intergeneracional. Les persones que hi participen, sigui presentant ponències o assistint com a públic tenen la plena consciència que hi són per parlar del nostre municipi, i és gràcies a aquest interès compartit que les connexions i amistats sorgeixen a cada edició.
La participació de la ciutadania ha d’estar basada en la formació de l’individu per a ser capaç, competent i crític, davant del seu projecte de vida i la seva convivència en societat i aquesta participació ha de ser integral, tenint especial cura a l’atenció a la diversitat, per la qual cosa sempre han reflexionat sobre les diferents sensibilitats, problemàtiques o necessitats i construir models integradors que facilitin precisament la participació de col·lectius exclosos per no tenir en compte les seves diversitats.
Així, sempre hem treballat diferents iniciatives que facilitessin la inclusió i participació de persones que no perceben viable participar d’una societat que no els té presents. Hem obert projectes i espais de preadaptació, també espais de trobada per compartir experiències i resoldre dubtes, oberts a tothom, però especialment orientat a les famílies que es troben en un procés d’incorporació dels infants a l’escola. A això hi sumem també eines de suport i aprenentatge, professors de reforç, etc. Especial esment es mereix el programa de llengües que impulsam des de fa més de 8 anys, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Baleàrics, i que ofereix cursos gratuïts, presencials o virtuals, de tots els nivells de català.
Més enllà d’aquests essencials serveis, també som conscients de les realitats econòmiques que moltes famílies que viuen a Inca han patit, especialment des de la pandèmia. Hem mantingut i continuarem mantenint una línia de subvencions per l’adquisició de llibres de text o material escolar, durant els darrers anys hi hem pogut destinar 90.000 euros del nostre pressupost, així com diverses subvencions aportades a les AMIPAS dels centres educatius d’Inca, destinada a afavorir la conciliació familiar. I és que, si bé som conscients que la participació social en la gestió municipal és totalment necessària i constructiva, també som conscients que esteim operant des d’una institució i la gestió econòmica de la mateixa amb finalitats socials és també essencial.
Un altre aspecte en el qual ens hem centrat especialment és treballar la inclusió de les persones amb necessitats especials. Sovint quan es parla d’aquesta qüestió des d’una perspectiva municipal es tendeix a treballar i aportar solucions en l’àmbit urbanístic. Sembla que per altres qüestions més concretes del dia a dia ja hi ha altres institucions i entitats que se’n fan càrrec. És per això que nosaltres hem intentat tenir una perspectiva molt més global i ser-ne partíceps, des de la perspectiva del dia a dia. Ens hem deixat orientar per la Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat i l’entitat Esment, dues entitats que en l’àmbit local es troben molt actives i que ens han fet obrir els ulls cap a realitats que no ens plantejàvem. Hem treballat a l’àmbit del carrer però també en altres espais com ara la Biblioteca Municipal, i a més a més de tractar i solucionar barreres arquitectòniques, hem desenvolupat un projecte per remodelar i fer accessible cognitivament diversos espais municipals: canvi de cartelleria, de tipografies, plànols orientatius, taules i altre mobiliari adaptat a diverses alçades, racons de Lectura Fàcil, escàners i diversos elements tecnològics amb ajudes cognitives…
Els exemples que he comentat, són tan sols una petita mostra de tot allò que impulsam i treballam des d’Inca. En cada activitat, projecte, decisió, des de l’àmbit municipal, hem trobat nous camins d’aprenentatge compartits. Qui no ho viu i participa d’això, mai podrà veure quin potencial transformador tenen les coses senzilles, les del dia a dia, les que ens vinculen amb la resta de veïns. A Inca sabem que l’acció municipalista és essencial i des d’aquesta es poden aconseguir i crear grans idees, aquelles que impregnen el canvi a aquest món.
