CAP A LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL DES DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
Neus Truyol Caimari (Ajuntament de Palma)
Joan Riera Jaume (Ajuntament de Palma)
Biel Horrach Estarellas (Ajuntament de Palma)
Pilar Simón Aznar (Ajuntament de Palma)
Sebastián Olmedo (Territori i Ciutat)
Pedro Górgolas (Territori i Ciutat)
El Nou Pla General de Palma (NPG) potencia l’impuls de la transició eocosocial mitjançant un “urbanisme transformador” basat en els següents 1+5 eixos:
0. Protegir i fer un ús racional del territori
1. Obrir la ciutat al mar i la natura
2. Humanitzar la ciutat i fomentar la mobilitat sostenible
3. Fer de Palma una ciutat de barris i pobles, una ciutat per a la gent
4. Millorar la resiliència urbana i territorial, fent de Palma, una ciutat autosuficient davant l’emergència climàtica
5. Diversificar l’economia, transformant a Palma en una ciutat de trobada i intercanvi
EIX 0 PROTECCIÓ I ÚS RACIONAL DEL TERRITORI
Com a punt de partida, l’Eix 0 se sustenta en prioritzar la conservació i reconversió dels sòls ja transformats en lloc de consumir més territori. Es promociona, per tant, una contenció dels nous creixements (sòl urbanitzable) restringint-los als estrictament necessaris per satisfer les previsions demogràfiques a l’any horitzó del Pla (2040). Així, el creixement urbanístic es redueix a més de la meitat respecte el planejament vigent.
Figura 1: El Nou Model de Ciutat del Nou Pla General de Palma. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 1 REDUCCIÓ DEL CONSUM DE TERRITORI
La significativa reducció del sòl urbanitzable i l’ocupació de territori en relació als planejaments anteriors, s’aconsegueix eliminant els creixements de baixa densitat i/o allunyats de la ciutat com seria el cas de Son Gual, Puntiró o Gènova així com altres urbanitzables monofuncionals com Son Garcies Vell o diversos “falsos urbans”. Això suposa eliminar 256 Has de sòl urbanitzable i malgrat això s’aconsegueix quasi duplicar els habitatges que s’hi poden contruir, dels quals quasi el 50% seria per Habitatge Protegit (HPP). Els urbanitzables prevists al NPG són l’eina que ens permet ampliar espais verds i naturals (un terç del territori dels sols urbanitzables), així com equipament i espais públics (un terç del territori dels sols urbanitzables). És a dir, donaran resposta a les necessitats actuals.
Figura 2: Racionalització dels sòls urbanitzables al Nou Pla General respecte al Planejament Vigent. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 2 PALMA, CIUTAT MEDITERRÀNIA: COMPACTA, COMPLEXA I CONTÍNUA
El model de ciutat del NPG es basa en la ciutat mediterrània, conformada per barris amb diversitat social i d’usos, amb dinamisme econòmic i veïnal. Aquest és el model de ciutat que es pot definir amb les tres “C” de Compacta, Complexa i Contínua: Compacta, amb densitat suficient per aconseguir tenir barris autosuficients i que permetin crear lligams de comunitat i espais d’intercanvi d’idees, comerç, innovació, proximitat funcional i autocontenció de la mobilitat… Complexa, amb diversitat social i d’usos (convivència de classes socials, tipologies de residencia/habitatge, activitats econòmiques, equipaments…). Contínua d’elements urbans estructuradors d’un espai públic intel·ligible i representatiu, concebent l’entorn residencial com un territori plenament accessible, articulat per itineraris cívics que uneixin i cohesionen les centralitats urbanes, permetent la interacció social a l’espai públic.
MESURA 3 INCREMENT DE SÒL RÚSTIC PROTEGIT
L’optimització del sòl urbà i urbanitzable permet augmentar les zones protegides amb l’objectiu d’assegurar el manteniment dels valors productius, paisatgístics i patrimonials del sòl agrícola i dels espais naturals, distingint noves categories i subcategories de sòl rústic protegit, com ara les àrees d’interès natural per planejament municipal (AIN) que conformen els corredors ecològics de la xarxa de torrents o les zones d’interès paisatgístic (ZIP), d’entorns rurals periurbans d’alt valor paisatgístic, com ara la Real o l’entorn del Molinar. Les noves categories municipals de sòl rústic (AIN i ZIP) incrementen el sòl rústic protegit en 2.205Ha.
MESURA 4 POSAR EN VALOR EL PAISATGE
Mitjançant la protecció del paisatge com a gran actiu de l’illa i del territori que envolta la ciutat, s’evita la fragmentació i es corregeixen impactes negatius. Entre els principals objectius de millora paisatgística cal destacar:
• La requalificació dels paisatges urbans de caràcter industrial i residencial.
• La millora de les vores urbanes i l’aprofitament dels espais intersticials com a reductes naturals de la infraestructura verda.
• La creació d’una xarxa connectors verds urbans, renaturalitzant els carrers per als vianants i ciclistes.
• La requalificació dels corredors naturals i culturals com a connectors entre el parc agrari i la ciutat.
• La superació de les barreres que suposen actualment grans infraestructures, com la via de Cintura per a millorar i integrar els barris i pobles perifèrics, així com el paisatge agrari amb la ciutat central
El planejament urbanístic, dota de projecte per primera vegada l’entorn periurbà de la ciutat de Palma, en forma de Parc Agrari, amb l’objectiu de posar en valor els espais de producció agrícola eliminant la forta pressió urbanística que ha sofert especialment en els darrers 60 anys. És així com la nova figura del Parc Agrari permet preservar els valors paisatgístics i patrimonials de l’entorn rural que envolta Palma, reforçant les especificitats de les diferents subunitats de paisatge que el conformen, com ara els elements de la xarxa de sistemes hidràulics d’origen àrab que es troben a l’Horta de Dalt, els sistemes de gestió de l’aigua provinents de la tecnologia flamenca-nerlandesa del segle XIX al Pla de Sant Jordi, o el paisatge agroforestal amb predomini de cultius de secà a l’espai de transició dels turons i barrancs de Son Gual i Xorrigo, així com de la Serra de Tramuntana.
El projecte del Parc Agrari permet potenciar els sòls rústics i convertir-los en el rebost de Palma, permetent:
•Reafirmar aquest espai com a productiu agrícola.
•Preservar la funció ambiental del Pla de Sant Jordi i l’Horta de Dalt.
•Garantir la funció social i cultural.
•Configurar un paisatge agrícola periurbà actiu i connectat amb el territori.
EIX 1 PALMA, OBERTA A LA MAR I LA NATURA
El nou model urbà-territorial es basa en la recuperació dels elements que conformen el paisatge territorial de Palma. Aquest sistema d’infraestructura verda integra els diferents espais lliures urbans, els connectors verds urbans i els corredors ecològics creant una “transició porosa i permeable” entre la ciutat i el seu entorn rural. D’aquesta manera es conforma un gran sistema de parcs que incrementa en més de 2 milions de m2 les zones verdes.
MESURA 5 CONNECTAR ELS ECOSISTEMES: DE LA SERRA A LA MAR
La renaturalització de la ciutat i el seu entorn conforma un sistema ambiental integral que abasta des de la Serra de Tramuntana i els barrancs de Son Gual i Xorrigo fins a l’ecosistema marítim de la Badia de Palma amb la seva pradera de posidònia. La qualitat ambiental l’aigua de la mar de la Badia i les seves platges, dependrà en bona part de les bones pràctiques de les polítiques urbano-territorials de Palma, fomentant els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible i el tancament del cicle de l’aigua, per garantir abocaments cero a la mar.
Figura 3: Recuperació de la connectivitat ecològica dels elements de major valor ambiental de territori i badia de Palma. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 6 CREACIÓ XARXA DE CORREDORS I PARCS VERDS
La connectivitat ecològica adquireix un rol protagonista en la nova xarxa de corredors i parcs lineals, vinculats en alguns casos al traçat dels torrents. Front al model d’espais lliures aïllats, els corredors verds, a més de la seva funció ecològica, suposen una millora molt important de la qualitat de vida dels ciutadans, facilitant llargs recorreguts a peu i en bicicleta, connectant els barris entre ells, així com amb la natura que envolta la ciutat.
És així com la infraestructura verda del Nou Pla General de Palma està conformada pels següents sistemes i elements a preservar i potenciar
1. Les àrees de serveis ecosistèmics, conformada pels espais de major protecció ambiental, com ara les zones ANEI.
2. Els corredors ecològics, conformats per la xarxa de torrents que connecten Serra de Tramuntana i Badia de Palma
3. El connectors verds urbans que cohesionen les zones verdes de la ciutat, i les connecten amb el territori
4. El Parc Agrari de Palma.
MESURA 7 LA CREACIÓ DEL PARC AGRARI, L’IMPULS PER LA SOSTENIBILITAT I SOBIRANIA ALIMENTARIA
Figura 4: El Parc Agrari de Palma. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 8 OBRIM PALMA A LA MAR: PROJECTES ESTRATÈGICS AL FRONT LITORAL
Dos projectes estratègics permetran millorar la relació entre Palma i la mar, augmentar els espais de lleure i la qualitat de vida dels ciutadans: per un costat la millora del front marítim de ciutat entre el Parc de la Mar i el Portixol i per altre la renaturalització de Platja de Palma entre Can Pastilla i les Meravelles.
Entre el Parc de la Mar i el Portitxol, la remodelació del nus de son Bordoy pot suposar una reducció substancial del trànsit motoritzat a primera línia, permetent superar la barrera que actualment suposa l’autopista i a entendre tot aquest front com un Parc – Platja des del llac del Parc de la Mar fins al Portitxol.
A Platja de Palma es proposa recuperar la idea de renaturalització ja plantejada al Pla d’actuació Integral de PdP, i que a més de suposar un gran canvi d’imatge del destí turístic, servirà per fer la platja més resilient front a les conseqüències del canvi climàtic. En aquest sentit són espais d’oportunitat els espais lliures públics situats a 1ª línia i també la possibilitat de connexió amb altres espais com la zona humida de ses Fontanelles.
Figura 5: Renaturalització del front marítim de Palma, connectant la platja de Can Pere Antoni, amb el sistema de parcs de façana marítima. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad.
EIX 2 HUMANITZACIÓ DE LA CIUTAT I L’IMPULS DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE
Aplicant els principis del “cronourbanisme” el NPG dibuixa les línies mestres del futur: millora de l’eficiència del transport públic col·lectiu, eixos cívics transversals i radials i la implementació del model de les superilles per fomentar la ciutat de proximitat i afavorir el vincle de la ciutadania al seu hàbitat quotidià.
Figura 6: El Sistema Territorial d’Espais Oberts integra els corredors ecològics territorials amb els connectors verds urbans conformats per la xarxa d’eixos cívics radials i transversals Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 9 LA CIUTAT DELS 15 MINUTS
La Ciutat dels 15 minuts és la que posa en el centre a les persones, on la proximitat articuli la vida quotidiana. Una ciutat de distàncies curtes, de recorreguts segurs i barris amb diversitat social i d’usos. El nou PG reconeix 32 unitats funcionals residencials a la ciutat, espais adequats per a ser recorreguts a peu amb menys de 15 minuts. El nou PG fa propostes per a dotar de serveis i equipaments cada un d’aquests barris entorns, afavorint així la reducció de la mobilitat obligada i fomentant la convivència i la cohesió social.
MESURA 10 MOBILITAT A ESCALA HUMANA: EIXOS CÍVICS I SUPERILLES
La creació d’eixos cívics vol afavorir els desplaçaments dels vianants i la connexió entre els barris. El nou Pla General defineix també eixos de connexió transversal i la prolongació dels eixos cívics en el territori que envolta la ciutat. Es proposa tant a la ciutat existent com als nous creixements, la delimitació de superilles, consistents en zones de baixes emissions caracteritzades per la pacificació del trànsit, conformant carrers amb prioritat pels vianants a la fi d’aconseguir espais urbans més verds i lliures de contaminació acústica i atmosfèrica. Aquesta xarxa d’espais pacificats està connectada amb la xarxa ciclista i de transport públic, conformant una xarxa estructurant de mobilitat sostenible que permet:
- Connectar l’entorn periurbà i l’urbà;
- Crear una xarxa contínua que enllaça amb els diferents connectors verds urbans, així com els espais lliures locals,
- Fer més accessibles els equipaments, especialment als col·lectius més vulnerables, mitjançant recorreguts de proximitat per als vianants
MESURA 11 INCREMENT I RACIONALITZACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC
El NPG defineix un nou model de xarxa de transport públic, front a l’actual sistema on centralitza quasi be tot l’intercanvi de mode de transport a l’estació intermodal. És així com es dissenya una xarxa de corredors de transport públic d’alta capacitat que integra una xarxa de nodes d’intermodelitat, on cada estació representa un nou centre urbà fomentant un model de sistema urbà policèntric de Palma, extrapolable a la resta de l’illa.
Entre les principals actuacions per a la millora de la xarxa de corredors de transport públic d’alta capacitat cal destacar:
- El tramvia a Platja de Palma – Plaça d’Espanya. La creació de la línia de tramvia Aeroport – Platja de Palma al seu pas per Avingudes, ha de suposar una millora important en el transport públic en el principal corredor de mobilitat de la ciutat i també per a les condicions d’urbanització i humanització del seu entorn.
- La prolongació circumval·lar del tramvia a l’Hospital de Son Espases, primer regenerant l’actual traçat del tren de Soller, i passat Son Espases, la posterior continuïtat cap a camí dels Reis – Son Moix – Son Rapinya – Sant Ferran – Avingudes – Plaça d’Espanya
- La prolongació del metro al Parc Bit, en forma de tramvia, fomentant la cohesió UIB-Parc Bit.
- La conformació d’una malla d’autobusos, radial i circumval·lar, que millori la connectivitat i flexibilitat de desplaçaments entre els barris i pobles de Palma.
Figura 7: Xarxa de corredors de transport públic que integra diferents punts d’intermodelitat. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 12 RECONVERSIÓ DE LA VIA DE CINTURA
La reconversió de la via de cintura, a més de potenciar la ciutat com a recurs renovable i reciclable, incentiva la transformació del viari de rang supramunicipal de Palma millorant l’harmonia amb el teixit urbà adjacent. És així, com el NPG dissenya els projectes estratègics, anomenats “nusos del canvi”, amb l’objectiu de coordinar les diferents competències administratives per solucionar problemàtiques urbanes complexes, com ara la reconversió de la via de cintura o la reordenació dels enllaços d’aquests carrers metropolitans amb la xarxa viària urbana. Totes aquestes actuacions permetran cosir barris, eliminant barreres viàries, així com generar noves dotacions com zones verdes i equipaments.
Figura 8: Reconversió de la Via de Cintura integrant a les barriades del seu entorn. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
En aquest cas es pot veure com millorant la integració urbana del nus de Son Bordoy fins al carrer Aragó, , baixant la cota de via de cintura de forma que permeti cobriments parcials per a la creació d’espais lliures o per a donar continuitat als carrers situats a banda i banda, s’elimina: la barrera entre barris, així com la contaminació acústica i atmosfèrica, generadora d’un gran nombre d’enfermetats cròniques entre els seus veïnats. Per altra part, la remodelació del nus de Son Bordoy ha de permetre també una millor distribució del trànsit d’entrada a la ciutat i reduir el trànsit de primera línia front a la ciutat històrica.
EIX 3 PALMA, CIUTAT DE BARRIS I POBLES. UNA CIUTAT PER A LA GENT
El Nou Pla General impulsa la ciutat policèntrica caracteritzada per la barreja d’usos, equilibri de dotacions d’equipaments, zones verdes i habitatge assequible per garantir una ciutat de les cures, inclusiva i segura, basada en la cohesió social. En definitiva, una ciutat de proximitat, dels 15 minuts.
Figura 9: La ciutat dels 15 minuts. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad, a partir del model de la ciutat del quart d’hora de Paris.
MESURA 13 CIUTAT POLICÈNTRICA I MESCLA D’USOS: ELS CENTRES DE REFERÈNCIA DELS BARRIS I POBLES
El Nou Pla General representa una nova manera d’entendre Palma. De la concepció que es té de centre, primer i segon eixample, extraradi o perifèria a projectar la Palma del futur com un sistema urbà policèntric on es posin en valor el conjunt de barris i pobles que la conformen, podent tenir cadascun d’ells un centre de referència on hi conflueixen una o varies barriades.
MESURA 14 CIUTAT DE LES CURES: URBANISME INCLUSIU I FEMINISTA
L’activitat urbana de Palma ha desenvolupat una estructura urbana en la que es poden diferenciar unitats funcionals. El Nou Pla General ofereix eines per poder cobrir les necessitats bàsiques de la ciutadania i promou un urbanisme basat en la proximitat.
L’estratègia de transformació qualitativa de la ciutat consolidada ens permetrà posar en valor els nostres barris i pobles, dotant a Palma d’un caràcter més inclusiu. Entre les principals actuacions cal destacar:
Les actuacions de Transformació Urbanística d’escala de Ciutat, com ara de les antigues casernes de Son Busquets, les d’impacte local, així com les actuacions de millora de dotacions, com ara equipaments i zones verdes, com per exemple les de millora del barri de Pere Garau.
Figura 10: La ciutat policèntrica cohesiona les barriades de Palma creant nous centres de referència, millorant els equipaments i zones verdes, així com la seva connectivitat. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 15 CIUTAT ESTIMADA: PROTECCIÓ DEL PATRIMONI BARRIS I PAISATGE URBÀ
Les actuacions de millora urbana, també passen pel reconeixement i posada en valor del elements arquitectònics que la conformen. És així com el NPG impulsa la preservació d’una part molt important del patrimoni urbà que fins ara el planejament urbanístic no havia recollit, com ara els nuclis urbans tradicionals de Palma, una part important de la primera corona de l’eixample, així com tot un conjunt d’edificacions que passen a ampliar el catàleg de patrimoni arquitectònic o són reconegudes amb la clau urbanística “r” per la seva qualitat arquitectònica de caràcter ambiental. Aquest nou model de sistema de valors patrimonials multiplicar per dos la seva superfície respecte al model anterior, que es centrava en únicament en el centre històric. D’aquesta manera es du a terme una millora de l’ordenació normativa orientant-la, entre altres aspectes, a procurar la conservació dels parcel·laris originaris, de les tipologies característiques, o el tractament dels acabats de les façanes i de l’espai públic urbà a fi de significar els valors tradicionals i ambientals de cada conjunt urbà, precisant-se en cas d’intervenció del corresponent informe favorable de la Comissió de Centre Històric.
MESURA 16 HABITATGE DIGNE: GARANTIR DRETS BÀSICS D’ACCÉS A L’HABITATGE
El NPG permet dotar de recursos a les polítiques públiques d’habitatge, per tal de posar-les al mateix nivell de la sanitat o l’educació. Entre les principals accions cal destacar:
1. Els Programes de Revitalització i Millora de Barris per garantir habitatge digne en els entorns urbans socialment més vulnerables com ara les barriades de Son Gotleu, La Soledat, o als antics edificis turístics, com els Pullman o els Pannams, actualment en situació de vulnerabilitat vertical.
2. La regulació de les dinàmiques socioecòmiques globals que afecten el preu i accés a l’habitatge, com ara la limitació de l’ús turístic en habitatge.
3. L’ampliació del Patrimoni Públic Municipal per a promoure Habitatge Social.
4. Increment considerable del percentatge d’habitatges socials del 0,89 actual al 5,6% mitjançant l’ampliació de la reserva mínima d’habitatge de protecció pública al 46,7% en sòls de transformació urbanística, i destinant un mínim del 50% de l’habitatge de protecció pública a règim de lloguer. És així com el Nou Pla General preveu un increment de quasi bé 10.000 (9.997) habitatges socials d’aquí a 2.040.
5. Foment de la diversitat tipològica de l’habitatge social, per tal que respongui a la diversitat socio-demogràfica de Palma i generacional, com ara l’Habitatge de Protecció Pública i l’Habitatge Cooperatiu. La nova figura de l’Allotjament Dotacional que integrat en equipaments multifuncionals ens permetrà facilitar l’emancipació del joves, evitar la solitud de la gent gran o cobrir les necessitats de diferents col·lectius vulnerables. El Residencial Comunitari per l’impuls de residències d’estudiants, ara amb la mitjana més baixa de l’estat, residències de gent gran depenent i no depenent, així com serveis d’acollida municipal.
6. Implicar a la iniciativa privada en la creació d’Habitatge de Protecció Pública, com ara mitjançant:
- La reconversió de l’ús turístic en habitatge de protecció pública.
- L’ampliació de l’Index d’Intensitat residencial per adaptar el parc d’habitatges a l’actual i futura estructura sociodemogràfica, ampliant el nombre d’habitatges de protecció pública.
- Condicionar el canvi d’ús de terciari a habitatge en carrers no comercials, a que l’habitatge sigui habitatge de protecció pública
EIX 4 PALMA, UNA CIUTAT RESILIENT I AUTOSUFICIENT FRONT A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
L’emergència climàtica és una realitat experimentant-se any darrera any continues onades de calor, el fenomen de l’illa de calor, períodes de sequeres cada vegada més habituals, o la fragilitat que mostra el nostre litoral i territori front els fenòmens climatològics. És així com el NPG introdueix diferents mesures d’adaptació i mitigació dels seus efectes, per tal de fer de Palma un territori més resilient, duguent a terme les següents mesures:
MESURA 17 AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA: CAP A LA DESCARBONITZACIÓ DE LA NOSTRA CIUTAT
L’estratègia Verda d’Europa marca com objectiu aconseguir un balanç zero d’emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050. El Nou Pla General, malgrat tenir un horitzó fins 2040, es compromet amb els objectius de la Unió Europea. Per aconseguir-ho treballa des d’una doble estratègia:
La reducció de la demanda energètica actual fent més eficient energèticament el funcionament del territori de Palma, optimitzant el sòl transformat per a instal·lacions d’energies renovables.
Palma disposa d’una important superfície de sòl transformat pel que la revisió del PG vol potenciar d’optimització d’aquests sòl per implantar instal·lacions d’energies renovables, com ara:
1. Els desenvolupaments dels sols urbanitzables.
2. Les operacions transformació urbana.
3. Les noves edificacions.
4. Les rehabilitacions integrals.
5. Els canvis d’usos.
6. La regeneració dels espais industrials.
7. Les cobertes espais d’aparcaments.
8. Fomentant les Comunitats energètiques i l’autoconsum compartit
Reducció de la demanda energètica actual:
9. Fent més eficient energèticament el funcionament del territori de Palma.
10. Fomentant de la rehabilitació energètica.
11. Fomentant la reducció de la petjada carboni en construcció.
12. Reduint la mobilitat induïda.
MESURA 18 AUTOSUFICIÈNCIA HÍDRICA: TANCAM EL CICLE DE L’AIGUA
El Nou Pla General potencia el tancament del cicle de l’aigua, fent de Palma una ciutat més permeable (espais verds i renaturalitzats), millorant els sistemes de sanejament, tancant el cicle de l’aigua i eliminant els abocaments a la mar. I així preservar la mar i la posidònia. De fet, la idea de reaprofitar l’aigua és principalment una mesura de resiliència climàtica: l’aigua infiltrada, tant sigui d’escorrentia com de depuració, ens permetrà adaptar-nos i garantir subministrament d’aigua tant per la ciutat com per a l’agricultura davant la futura disminució del règim de pluges.
Concretament, està contemplada la implementació de sistemes de drenatge sostenible en qualsevol intervenció d’urbanització, ja sigui en l’àmbit privat com en actuacions públiques en l’espai urbà. Així mateix, es delimiten àrees de laminació devora els torrents per captar i filtrar l’aigua i aprovisionar els aqüífers. Els nous urbanitzables o noves àrees de desenvolupament urbà han de preveure mecanismes per a tancar el cicle de l’aigua amb uns determinats percentatges d’aprofitament i retenció d’aigua de pluja. Això s’aconseguirà gràcies a les cobertes verdes que facilitin la retenció i aprofitament de l’aigua de pluja. D’aquesta manera els nous projectes d’urbanització han de gestionar les aigües pluvials i disposar de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible que afavoreixin la permeabilitat i la infiltració en el terreny, tant als carrers com en els espais lliures de l’àmbit de l’actuació.
MESURA 19 REDUCCIÓ DE L’EFECTE ILLA DE CALOR
Palma té un clima mediterrani amb estius secs i càlids. La incidència del canvi climàtic preveu la pujada de les temperatures. En l’evolució dels darrers 38 anys podem observar un increment de les temperatures mitjanes de fins a 5 °C, passant a tenir uns 40 dies a l’any amb temperatures superiors de 30 °C. Pels propers 20 anys es preveu que la pujada de temperatures continuï avançant de forma substancial. A la pujada de les temperatures se li afegeix l’efecte de l’illa de calor, fent que l’àrea urbana presenti uns 4 °C superiors que l’àrea circumdant, a causa de la impermeabilització dels nostres sòls i dels efectes que ocasionen calor i materials com el formigó o l’asfalt. L’estratègia d’infraestructura verda del Nou Pla General permetrà adaptar a Palma als efectes adversos de les noves dinàmiques climàtiques, mitigant l’efecte d’illa de calor i fent més resilient el territori, com ara mitjançant:
1. Els corredors ecològics: renaturalitzant torrents i zones humides, actuant com a línies verdes de refrigeració urbana.
2. La malla de connectors verds urbans i superilles: augmentant l’arbrat, els espais enjardinats i reduint la presència dels vehicles motoritzats a l’espai públic, permetran transformar l’entorn urbà en un refugi climàtic.
3. El parc agrari i l’ampliació dels espais protegits reforçant l’arc verd que envolta el sistema urbà de Palma
Figura 11: Recuperar els torrents de Palma com a línies de refrigeració urbana és clau per fer front als efectes de l’illa de calor i l’augment de temperatures. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad.
Figura 12: Renaturalització del front litoral de la Platja de Palma Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 20 ACONSEGUIR UN LITORAL MÉS RESILIENT
El litoral és un sistema natural de gran valor perquè interactuen els sistemes naturals terrestres i els sistemes naturals marins, donant lloc a un espai amb una gran biodiversitat. Entre els ecosistemes naturals de gran valor cal destacar les praderes de posidònia, les zones humides costaneres, el litoral rocós i els sistemes platja-duna.
Les noves dinàmiques litorals derivades dels efectes del canvi climàtic, generaran un increment del nivell de la mar així com un canvi substancial del règim de tormentes, generant processos d’erosió de la franja litoral, especialment la que ha experimentat un fort procés d’articifialització, fent desaparèixer platges. La renaturalització del front litoral prevista en el nou pla general a dos dels seus Projectes Estratègics: el de Renaturalització de Platja de Palma i al de Transformació del Front marítim de Llevant entre el Nus de Son Bordoy i el Parc de la Mar, permet dotar d’una planificació integral de la costa, adaptant-la millor als efectes del canvi climàtic, i fer més resilient la primera línia de mar, potenciant els valors ambientals, socials i econòmics que representa. Reconèixer els valors naturals del front marítim, com ara d’es Carnatge, mitjançant la protecció d’AIN-Ribera de mar. La nova figura d’Àrea d’Interès Natural permetrà preservar i gestionar de forma òptima aquests espais complementant-se amb el seu nou Pla Especial.
EIX 5 DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA: UNA CIUTAT DE TROBADA I INTERCANVI
El NPG té com a objectiu establir les bases per a una transició ecosocial del model econòmic de Palma, mitjançant
la regulació de les activitats econòmiques i la diversificació -Economia Blava, la BioEconomia o l’Economia Cultural i Creativa-. La diversificació econòmica passa també per la reconversió del sector industrial mitjançant mesures de millora dels polígons industrials. El petit i mitjà comerç de proximitat mereix una atenció especial, i per això s’han incorporat actuacions i limitacions per aturar la seva desaparició a la ciutat.
En paral·lel s’estableixen mesures de limitació de l’activitat turística per avançar cap al decreixement en aquest sector, mentre s’incrementa l’activitat en la resta d’economies, tot generant llocs de treball de qualitat i desestacionalitzats.
Figura 13: Cap al model de ciutat policèntrica, diversificant l’economia. Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 21 CREACIÓ D’ÀREES DE NOVA CENTRALITAT URBANA
El Nou Pla General defineix 10 àrees de nova centralitat, amb l’objectiu de construir els espais de trobada dels 4 actors claus per fomentar la innovació econòmica, com són la recerca i el coneixement que aporta la universitat, el sector empresarial, l’administració pública i la societat. Entre els nous centres urbans de referència pels propers 20 anys cal destacar: el Districte Innovador de Llevant, el Pol Marí, Son Busquets, Antiga Presó, Son Pardo, Son Güells, o l’Eixample de Ponent-Son Moix. Mitjançant la planificació integral del model urbanístic i econòmic a les àrees de nova centralitat, s’estableixen les bases per l’impuls d’una economia més diversificada i inclusiva, apropant-la als barris i pobles de Palma.
MESURA 22 IMPULS DE L’ECONOMIA DIGITAL, CULTURAL I CREATIVA
El nou Pla General dur a terme la planificació integral de nous espais de creació per l’impuls de l’Economia Cultural i Creativa (ECC), generant sinergies amb la digitalització del nou model econòmic. L’objectiu és passar de la tradicional promoció de la cultura mitjançant nous espais d’exposició a empoderar el sector que treballa al camp de la cultura i la creativitat per tal de que puguin disposar dels equipaments i recursos necessaris per projectar-se professionalment. Per això, en base a l’impuls de la ciutat policèntrica, es proposa una xarxa d’espais de creació per l’impuls de dit sector, uns caracteritzats per la seva especialització, mentre que d’altres busquen conformar un ecosistema generant sinergies amb altres sectors d’activitats econòmiques. Entre els centres equipats per l’impuls de l’ECC, cal destacar:
• El Districte d’Innovació de Llevant, amb Can Ribes, la Caixa de Música i el futur Hub Digital.
• El Centre d’Art i Creació de l’Antiga Presó al Nord de l’Eixample de Palma, complementant-se amb el nou programa de Son Busquets.
Com a altres espais previstos es troben:
• La Fundació Miró i les noves operacions de millora de Cala Major.
• L’antiga fortificació de Torre d’en Pau al Coll d’en Rabassa, integrat al Sistema General d’Equipaments Socioculturals.
Davant la progressiva terciarització dels polígons industrials i amb la voluntat d’enfortir el sector, es proposa potenciar la regeneració dels polígons industrials existents. Per altre costat s’introdueixen mesures per la millor integració dels polígons industrials amb la resta de trama urbana existent, per apropar el ciutadà als polígons d’aquelles activitats econòmiques que no es poden integrar a la trama urbana residencial. Cal destacar el cas de Son Castelló, com a principal polígon industrial de Palma, on s’introdueixen les següents mesures:
- Millorar la integració a l’entorn i la seva connectivitat mitjançant sistemes de mobilitat sostenible en relació al centre de Palma i sa Indioteria, duent a terme una millora substancial del seu espai públic.
- Revitalització pacífica del principal polígon industrial de la ciutat, fomentant la seva regeneració així com la introducció de serveis avançats vinculats a l’activitat industrial i logística.
- Les principals actuacions que recull el Nou Pla General són la renovació de la Façana al parc del torrent de na Bàrbara i la reordenació de l’eix de Gremi Boneters com articulador entre sa Indioteria i Son Pardo.
Finalment cal destacar la proposta d’optimitzar els polígons industrials més aïllats, com Son Morro o Son Oms, pel foment d’activitats industrials-logístiques.
MESURA 23 FOMENT DEL COMERÇ DE PROXIMITAT
El nou model comercial proposat es basa en reactivar el petit i mitjà de comerç de proximitat vinculat al nou model urbà i territorial, fent una transposició dels principis de racionalització de l’activitat comercial del PECMA (Pla d’equipaments comercial de Mallorca, 2019), adaptats a les especificitats de Palma. Entre els objectius marcats pel Nou Pla General, cal destacar:
- Fomentar el petit i mitja comerç de proximitat
- Potenciar el comerç de carrer existent i estenent-lo al conjunt de barris de la ciutat, assegurant-ne l’accessibilitat mitjançant itineraris i eixos comercials basats en la mobilitat sostenible.
- Garantir una dotació comercial equilibrada a totes les barriades.
- Potenciar la mescla i diversitat d’usos en les noves actuacions urbanístiques.
- Evitar l’aparició de grans superfícies comercials als polígons industrials i de serveis existents. En aquest sentit es limita a un 30% la superfície de sostre que es pot destinar a usos comercials, sempre vinculats a l’activitat industrial.
- Incentivar el comerç de proximitat als nous barris residencials, obligant a que el 50% de l’edificabilitat comercial (amb uns límits fixats entre un 5% i el 10% del total de sostre edificable) estigui situat a les plantes baixes dels edificis a la fi de generar vida de carrer.
És així com, per aconseguir dits objectius es proposa una estructura urbana fonamentada en les següents accions:
- Construir una xarxa de carrers comercials conformats pels: Eixos cívics radials, consistents en les zones “C”, amb la planta baixa destinada a activitats econòmiques. Eixos d’Activitats Econòmiques, conformats en la major part pels carrers, Via de Cintura endins, d’una amplada de 20 metres o superior. En aquests eixos urbans almenys el 60% de la planta baixa s’ha de destinar a activitats econòmiques.
- Reforçar la xarxa de mercats municipals com a vertaders dinamitzadors del comerç de proximitat de les barriades.
- Regulació dels establiments públics i recreatius (com a bars i restaurants) a tota la ciutat, per evitar que desplacin el petit comerç.
Figura 14: Model de reestructuració de l’economia urbana, amb els nous eixos d’activitat econòmica que complementen els eixos cívics i cohesionen els nous centres de referència de la ciutat Font: Oficina de Pla General de l’Ajuntament de Palma– Territorio y Ciudad
MESURA 24 LA REGENERACIÓ DELS POLÍGONS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Regulació de l’allotjament turístic Per evitar la saturació dels espais de Palma i els recursos limitats de l’illa, així com per evitar que afecti al dret a l’accés a l’habitatge digne, la nova regulació no permet la substitució d’habitatge per fer establiments d’Allotjament Turístic o Albergs,
Regulació de les Estades Turístiques en Habitatge. El Pla General incorpora les modificacions necessàries per regular el marc turístic que venen marcades per la Llei de turisme i el PIAT, i es prohibeix el lloguer turístic en edificis plurifamiliars, que tenen un component més social. L’objectiu és evitar que això afecti el preu de l’habitatge i que augmenti la dificultat d’accedir a un habitatge a un preu raonable. A més, es limita la possibilitat de fer-ne en unifamiliars entre mitgeres.
MESURA 25 CAP EL DECREIXEMENT TURÍSTIC
Palma ha experimentat un increment d’un 20% de pernoctacions hoteleres en només 10 anys, dades a les que cal afegir el fenomen de les estades turístiques en habitatge (ETH). Entre els principals canvis que han suposat les noves dinàmiques turístiques globals cal destacar la turistificació de la ciutat d’origen no turístic. Per això el Nou Pla General de Palma, transposant la Llei General Turística i el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT), regula l’activitat turística per tal que es desenvolupi de forma coherent amb la nova estructura urbana i territorial, sense crear distorsions i que garanteixi un ús adequat dels recursos naturals. Vol contribuir a limitar l’activitat turística per tal de reduir o eliminar els impactes i externalitats negatives que produeix el model turístic predominant igual que contribuir a la implantació i desenvolupament d’un turisme responsable. Entre les principals accions que dur a terme el Nou Pla General cal destacar:
MESURA 26 REGULACIÓ DELS EXCESSOS
El NPG dur a terme la regulació de l’alta concentració d’algunes activitats econòmiques que poden afectar a la convivència ciutadana, com ara els establiments públics, els usos recreatius o les sales de jocs i apostes. Per un costat, s’estén la regulació d’un màxim de tres establiments públics en 100 metres al conjunt de la ciutat per evitar la substitució del petit comerç, així com equilibrar la seva distribució al conjunt de la ciutat, evitant provocar situacions de zones acústicament contaminades, quan es produeix una alta concentració. Per altra costat s’estableix la limitació d’ubicar les sales de joc i apostes a una distància de 500 metres de zones verdes i equipaments, evitant noves implantacions, per tal d’evitar les addiccions que generen especialment entre els col·lectius més vulnerables de la nostra societat.
És així com el Nou Pla General de Palma, mitjançant aquests 5+1 eixos i 26 mesures defineix el nou model de ciutat dels propers 20 anys basat en la sostenibilitat social, ambiental i econòmica.
