Neus Ramis, facilitadora de processos, La Bombeta www.labombeta.net
Al llarg d’aquests darrers anys alguns municipis de l’illa de Mallorca han apostat per impulsar experiències d’implicació ciutadana, mostrant una voluntat d’incloure les necessitats i anhels de distints col·lectius en el disseny i implementació de les polítiques municipals.
Aquesta primera passa, tot i ser tímida i moderada, entreveu un canvi en la manera de fer municipal. Un canvi, com menciona el catedràtic Quim Brugué, que transita entre la que inicialment era la vella política, referint-se a Ajuntaments enfocats en la tecnocràcia i la “professionalitat en la gestió de serveis”, cap a una manera de fer més oberta, inclusiva, que confia en la contribució ciutadana.
Els municipis que podríem anomenar “promotors de la nova política”, justament estan fent una tasca de re-polititzar les institucions, combinant elements de la democràcia deliberativa, que permeten generar espais col·laboratius amb la ciutadania sobre determinats assumptes d’interès general. I és en el municipi on realment s’ha d’instaurar aquest nou model de governança, atès que pot esdevenir un veritable agent d’innovació social i de mobilització, que interrelaciona perfils i interessos plurals i que té capacitat per facilitar espais d’aprenentatge col·lectiu.
En aquest article, m’agradaria ressaltar dues experiències que he facilitat i que crec que han estat exitoses i aprofitables per a altres contextos i moments. En primer lloc, cal destacar “Imagina Ca n’Escarrinxo” www.canescarrinxo.net del municipi de Pollença, un procés de reflexió ciutadana per definir un model consensuat del recinte (usos i equipaments), tan emblemàtic pel poble que recentment ha passat en mans municipals. En segon lloc, el Consell d’Infants de Porreres, un espai de participació que dona veu a les inquietuds i aspiracions dels nins i nines en la construcció col·lectiva del municipi.
Pel que fa el primer cas, Imagina Ca n’Escarrinxo, es va produir entre octubre de l’any 2021 i juny de l’any 2022. Ha tingut dues parts diferenciades: en la primera s’han obert espais d’indagació col·lectiva per recollir preguntes com “què significa per a tu Ca n’Escarrinxo?”, “què hi has viscut?”, “quines necessitats socials pot cobrir aquest espai? (tipus d’activitat)”, “quins tipus d’espais interiors i exteriors cal preveure?”.
La segona part, tal volta la més interessant, va tenir l’objectiu de valorar les aportacions recollides i prendre una decisió, que segons Batlia, seria vinculant.
Així, es va crear una Assemblea Ciutadana seguint els criteris metodològics de les assemblees ciutadanes que han estat replicats en diversos països i regions d’Europa. L’assemblea “Imagina Ca n’Escarrinxo” estava conformada per algunes entitats culturals i per persones escollides a l’atzar. Concretament, s’havien enviat 2.500 cartes a l’atzar adreçades als ciutadans i ciutadanes del municipi i a les entitats culturals. D’aquestes, 21 persones varen respondre, especificant que estarien interessades en formar part del sorteig cívic, en el qual havien de seleccionar un total de 24 persones de forma estratificada segons criteris de gènere, edat i territori, de manera que poguessin representar al màxim la societat pollencina. Degut a l’escassetat de respostes, aquest sorteig no es va poder fer i, finalment, les 21 persones que mostraren interès, foren les que finalment conformaren l’Assemblea.
L’Assemblea Ciutadana es va estructurar en dues sessions de feina de dues hores cada una. La primera sessió va ser acompanyada per persones tècniques de l’Ajuntament i expertes en urbanisme i va tenir la intenció d’informar a les participants sobretot el que cal saber per mantenir un debat “informat” per poder prendre una decisió amb criteri. S’informà sobre la breu història de Ca n’Escarrinxo fins a dia d’avui, les seves característiques legals a nivell de qualificació del sòl, la ubicació d’aquest recinte en un context de poble i també de barri, el per què del procés participatiu, explicació sobre què és una assemblea ciutadana escollida per sorteig cívic i la devolució de totes les aportacions recollides al llarg del procés. També, hi va haver un breu espai deliberatiu per iniciar la reflexió sobre el què havia de ser i representar el recinte de Ca n’Escarrinxo.
Es va continuar amb aquesta reflexió en la segona assemblea i, finalment, es varen poder prendre decisions que foren transmeses a l’equip tècnic d’urbanisme i a l’equip de govern per tal que poguessin ser implementades. Els i les assembleistes reberen una compensació econòmica pel temps i dedicació dispensada. Tots manifestaren una alta satisfacció per haver participat en el procés i un increment de confiança amb el que significa “lo públic” i en espais de deliberació col·lectiva. Actualment, l’àrea de participació ciutadana està fent un seguiment dels resultats per tal de verificar que aquests siguin definitivament implementats.
Una segona experiència d’èxit a ressaltar és el Consell d’Infants de Porreres. Enguany estam ja a la 5ena edició d’aquest espai participatiu infantil en el qual hi participa l’alumnat de 5è de primària de les dues escoles, Verge de Monti-sion i CEIP Climent Serra. El Consell convida als infants a la reflexió i elaboració de propostes que tenen un impacte municipal entorn a la temàtica de l’any que, en aquest cas, ve proposada per la Batlessa, Francisca Mora.
Els anys precedents es va treballar en temes com la reducció de la petjada ecològica i en l’aprenentatge i resiliència que havia comportat el confinament durant el COVID. L’any passat, aquesta temàtica ens va fer especial il·lusió: es tractava de valorar el poble urbanísticament des de la mirada de l’infant per descobrir els punts de fricció o zones d’hostilitat, que no són acollidores per a ells (per manca d’arbres, d’ombres, massa ciment, cotxes…) i, pel contrari, les zones que sí que consideren agradables. S’organitzaren tot un seguit d’actuacions orientades a desenvolupar un diagnòstic urbanístic participatiu a partir de mapes emocionals a on, a través de rutes pels carrers i indrets més freqüentats del poble, els infants s’aturaven a valorar cada espai a partir de variables com: com ens sentim?, què hi trobem a faltar?, què valoram positivament?, quines són les nostres relacions en aquest espai?…
A més d’aquest diagnòstic, crearen un conjunt de propostes de millora i visibilitzaren un model de poble més amable, segur i còmode, accessible per a totes i tots, especialment per als vianants, que despuntava unes pinzellades sobre com hauria de ser el futur de Porreres d’aquí a deu anys. Tot aquest material, en format de llibre digital, fou presentat i valorat per part de l’equip de govern, que després en va fer la seva devolució.
Les dinàmiques contribuïren a canviar el concepte que es tenia de l’aspecte urbà del poble per part dels governants, a partir de la mirada dels infants sobre l’entorn immediat que els rodeja, incidint en la reapropiació dels espais públics per part de la ciutadania i la seva capacitat de proposta.
Tant el procés de Ca n’Escarrinxo (Pollença) com el del Consell d’Infants de Porreres obren una porta a favor del diàleg i de la confiança amb la gent del poble que contribueix a l’empoderament ciutadà i a establir mecanismes col·laboratius de reflexió i de presa de decisions que incrementen la legitimitat de les institucions municipals. És teixint aquests ponts on realment es fa política, es fa comunitat i es fa poble.
