Municipalisme: el primer esglaó de qualsevol política transformadora
Aquest 2023 hi ha previstes eleccions autonòmiques, insulars i municipals, i a finals d’any eleccions estatals. Tot i que ben segur aquelles que despertaran més interès als mitjans de comunicació i les xarxes socials seran les estatals, el fet cert és que els canvis polítics sempre comencen per baix, per l’àmbit local. Recordem que així va ser, per exemple, amb la proclamació de la II República, que va començar al balcó dels Ajuntaments.
La democràcia espanyola, això no obstant, ha tractat els Ajuntaments, l’administració més propera a la ciutadania, com una administració subsidiària. És la més propera, i la pitjor finançada. A crisis com la financera dels 2008-2012, que va suposar en el terreny polític retallades de serveis, els Ajuntaments foren l’administració més fiscalitzada, tot i que aquella que concentra el 90% del deute és l’Administració central. Si cada crisi ha anat acompanyada de noves necessitats socials, com vàrem veure amb la pandèmia o, més recentment, amb l’increment de preus dels aliments, l’energia o l’habitatge, des de l’executiu estatal s’ha bloquejat en bona mesura la capacitat d’acció dels municipis, que insistim, segueixen essent la primera porta que toquen els ciutadans i ciutadanes de qualsevol poble o ciutat perquè s’atenguin els seus problemes i necessitats.
En un context de pèrdua de credibilitat de les institucions polítiques, els Ajuntaments adquireixen una importància cabdal i estratègica per tal de recuperar la credibilitat en la democràcia. Perquè malgrat tot, els Ajuntaments “fan coses”, moltes coses, i moltes vegades despleguen polítiques innovadores, inclusives i sostenibles, que són possibles gràcies a l’enorme compromís de regidors, regidores, batles i batlesses -els càrrecs pitjor remunerats, quan són remunerats, cosa que sovint no passa als municipis més petits-, però que no tenen massa ressò als mitjans de comunicació.
La política local és l’àmbit de major compromís del conjunt de la política, i la tasca d’un regidor o una regidora, de govern o d’oposició, comença tan bon punt surt de casa seva i posa un peu al carrer. Juga, a més, un paper fonamental en el manteniment de la cohesió social en un context advers, d’individualisme i fragmentació social, de crisi de tot el que és col·lectiu. Sovint, fins i tot la feblesa del teixit associatiu és compensada amb algunes iniciatives empeses pels mateixos municipis que eviten que tot plegat, la societat sigui una mena de “campi qui pugui”.
El municipalisme, per tant, és una eina estratègica d’intervenció política, de cohesió social i d’articulació democràtica de la societat. Una trinxera contra l’odi que es promou des de les forces d’extrema dreta en municipis cada cop més diversos. Un espai des d’on frenar les dinàmiques especulatives del mercat que impossibiliten l’accés a un habitatge a cada vegada més gent. Un espai per aprendre a participar, i també a reivindicar. Un territori des d’on plantejar alternatives concretes que contribueixin a la transició ecosocial, per tal de superar l’emergència climàtica i social.
L’objectiu d’aquest monogràfic de L’Altra Mirada no és altre que reconèixer la importància del municipalisme i les polítiques socials i situar-les en el lloc que els correspon davant una contesa electoral que probablement, torni a fer-les invisibles. Donar a conèixer allò que es fa i el que es podria fer, i prendre consciència de la importància del municipalisme, especialment per a tota persona que vulgui lluitar per una societat més justa, cohesionada, democràtica i sostenible.
