Què és el municipalisme feminista?
Rosa Cursach Salas
El municipalisme feminista parteix de la consciència –i la total convicció– que hem de transformar les ciutats, els barris i els pobles per tal que aquests siguin més inclusius, sostenibles socialment i mediambientalment i, per tant, més habitables.
Cal la transformació dels pobles perquè aquests siguin de les veïnes i els veïns, de totes. Per això diem que el municipalisme feminista posa les persones en el centre.
La pandèmia va fer evident que l’agenda de la vaga feminista del 2018 no només era pertinent, sinó que assenyalava la urgència d’un canvi de rumb en els sistemes econòmic, social, polític.
Perquè el sistema patriarcal i capitalista, és un sistema depredador de les persones i dels recursos naturals que sostenen la vida. De fet, la pandèmia ens mostrà que el sistema capitalista i patriarcal posava en risc la vida.
Aquella vaga feminista fou de cures, laboral, de consum, d’estudiants. L’acció va fer evident que allò que sentíem o que experimentàvem individualment havia de ser una denúncia col·lectiva: el sistema capitalista i patriarcal només se sosté en el fet que les dones s’ocupin de la cura de la vida, que a nivell laboral cobrin manco que els homes per la mateixa feina i que una economia centrada en el consum només pot ser depredant vides i territoris, sobretot del sud.
També es feu evident és que des dels municipis podem protagonitzar aquest canvi de rumb i on la transformació feminista pot avançar. Simplement, perquè és en els pobles on transcorre la vida.
Construir pobles feministes
Des del Consell de Mallorca vàrem crear i impulsar l’Aula María José Varela amb l’objectiu d’oferir formació en feminisme i en polítiques públiques feministes a regidors i regidores, i també a personal tècnic municipal i activistes de diferents col·lectius.
Ho dèiem només unes línies més amunt: en els pobles és on transcorre la vida, la vida quotidiana; on es manifesten les desigualtats i les necessitats dels veïns i veïnes; dels infants i grans, de les persones migrades i és on tenen lloc totes les diversitats. Per això és en els pobles on es pot impulsar gairebé a peu de carrer aquesta transformació feminista.
És en els carrers, places, mercats, botigues, cafès, clubs de tercera edat, escoles, clubs esportius, associacions, comissions de festes etc, on més es pot incidir en la prevenció del masclisme, el racisme o lgtbifòbia. És als pobles i entre els veïns i les veïnes
A peu de carrer, en el poble, és on t‘adones de les dificultats de poder conciliar amb uns horaris que no permetin viure, treballar i tenir cura dels altres; és en el poble on tens les dificultats de poder accedir a un habitatge; és en el poble on te trobes en dificultats per poder participar perquè fa poc que has arribat; en el poble és on experimentes si els recursos pel benestar i la cura de les persones arriben a tothom; també és on te’n adones si els recursos públics arriben o no a les persones; és en el poble on escasseja l’aigua, on les ombres no són suficients.
És en la informalitat del veïnatge on es construeix el poble, però precisament per poder construir poble calen eines i estratègies encaminades a millorar la vida de la comunitat; unes eines que els Ajuntaments han de posar a l’abast de tots i totes.
Amb l’Aula María José Varela hem posat a l’abast de l’alumnat tota una sèrie d’eines pedagògiques, teòriques i pràctiques per poder implementar polítiques públiques feministes.
Les matèries que es tracten a l’aula van des d’algunes més conceptuals, s’ha d’entendre que vol dir perspectiva de gènere i el mateix concepte de gènere. D’altres suposen més una mirada personal i comunitària per reconèixer des de quins marcs conceptuals entenem els feminismes i com les aportacions decolonials i dels feminismes comunitaris són les propostes que ens ofereixen la visió més adequada per construir municipis feministes amb tota la ciutadania, i transformar els nostres pobles des de la interseccionalitat perquè siguin de totes.
A més incideix en diferents àrees de gestió municipal com són l’urbanisme, la cultura, els pressupostos municipals o els serveis socials comunitaris, i en com introduir en aquestes la perspectiva feminista.
Totes aquestes aportacions, reflexions teòriques i pràctiques que ens ofereixen les professores de l’Aula Varela són els sabers que ens menen a la proposta d’impulsar plans estratègics participatius feministes i interseccionals.
L’Impuls de plans estratègics participatius feministes i interseccionals
Com hem dit els pobles es construeixen, en part, en la informalitat, però perquè aquests esdevinguin pobles de totes i tots, i pobles habitables i sostenibles cal una planificació estratègica transversal que parteixi de totes les àrees de gestió municipal.
Aquesta, a més, ha de ser participativa, que es construeixi entre tots i totes les veïnades del poble, així com també interseccional, que s’afanyi en posar en el centre la participació no només les dones i els homes, sinó també la infància i la gent gran, la gent amb diversitat funcional i les diversitats sexuals, la gent arribada més recentment de qualsevol lloc del món i la gent que de sempre o de fa molts anys que viu al poble, i a més ha de ser decididament antiracista.
I tot això com es cuina? Com posem en marxa plans estratègics feministes i interseccionals?. Solem dir que el primer que cal és voluntat política, això és la decisió i la convicció que perquè els nostres pobles siguin pobles en els que fa ganes viure-hi, ens els que fa ganes envellir-hi i créixer, en els que fa ganes treballar-hi, seure a la plaça i ajudar a la veïna, cal que qui emprèn la gestió municipal ho vulgui, que l’equip que surti de les urnes tengui clara la voluntat que vol construir amb la gent un poble per viure-hi.
La democràcia participativa i interseccional és central de la governança, els pressupostos, el disseny de l’entramat urbà i la mobilitat no es poden desenvolupar sense els feminismes.
El municipalisme feminista –i d’aquí la planificació estratègica– exigeix que la sostenibilitat de la vida ha d’estar en el centre, de tal manera que cal demanar-se quina gestió fem de la cura de les persones? com comptem amb les persones grans i amb les persones migrades? poden conciliar la vida personal, de cures i laboral les persones del nostre poble? És l’Ajuntament corresponsable?
Els nostres municipis, els nostres pobles, han de ser lliures de violències masclistes, no serà un municipi sostenible socialment si hi tenen lloc discriminacions i violències pel fet de ser dona, ser una persona del col·lectiu LGTBI o ser una persona migrada o racialitzada no blanca.
Han de ser, en definitiva, municipis amb polítiques valentes que posin les persones al centre.
