Ricard Gomà (IERMB. UAB/IGOP)
Travessem ja la tercera dècada del segle XXI. És un temps nou, emmarcat en les grans transicions del canvi d’època (climàtica, digital, demogràfica…). Una era de complexitats i d’incerteses que convoca a l’articulació d’un nou contracte social, ecològic i de gènere. Una ciutadania possible que haurà de ser forjada en comú. I on el projecte municipalista esdevé central i irrenunciable: és la força de pobles i ciutats valentes per teixir projectes col·lectius, per cuidar la vida i el planeta. L’aposta del municipalisme s’inscriu en el convenciment que la vida quotidiana és l’únic espai tangible on van cristal·litzant canvis i millores, on és viable retornar les institucions a la ciutadania i coproduir polítiques transformadores. I en el convenciment, d’altra banda, que les persones tenim més poder del que ens han fet creure: és als carrers, places i barris, amb els seus equipaments i espais comuns, on la gent senzilla va teixint el ventall de pràctiques i vincles que permeten superar injustícies i pors.
1. Entre el dret a la ciutat i el nou municipalisme
El segle XX va situar en l’àmbit dels estats els relats i les pràctiques d’emancipació. Es va donar, tanmateix, un primer punt d’inflexió. Era la primavera del 1968. Sota les llambordes de places i carrers arrelaven llavors de llibertat. I també de ‘dret a la ciutat’. Henri Lefebvre publicava Le droit à la ville, on plantejava retornar les claus d’un futur millor als temps de la quotidianitat i als espais de la proximitat. Anys després, al tombant del mil.leni, es desplegaven nous mapes de ciutadania: els moviments socials polititzaven la globalització, i les ciutats emergien com a espais de fraternitat. David Harvey publicava Spaces of hope, una crida a traçar ecologies locals d’esperança, a construir somnis a peu de barri.
Al llarg de les dues últimes dècades, la vella política ha anat acumulant problemes i limitacions per processar els canvis. Han aparegut lògiques globals des-regulades i escenaris estatals de replegament autoritari. Però ha anat avançant també, en clau progressista, el projecte del nou municipalisme: governs de proximitat –en interacció amb pràctiques d’innovació social i moviments urbans- com a àmbits de transformació i ampliació democràtica; de recuperació de les institucions en tant que patrimoni popular, reconnectades al bé comú. Es tracta en definitiva de la disputa sobre la configuració dels entramats de la governança; i, en aquest combat, afrontar el repte de situar ciutats i governs locals com a protagonistes -subjectes polítics- d’un món on erigir alternatives possibles al capitalisme global i a les fronteres estatals. Les ciutats del segle XXI poden resultar l’espai on cuidar sense tancar, on articular equitat amb diferències i autonomia amb vincles. I el nou municipalisme pot resultar el projecte col·lectiu on generar comunitat i acollida, obertura i protecció; l’esfera democràtica de trobada entre benestar de proximitat, dret a l’hàbitat i compromís climàtic.
Venim de temps convulsos, amb dificultats i esperances. La gran recessió de fa una dècada va esperonar les energies ciutadanes del 15m, i el 2015 es van trenar confluències a pobles i ciutats per guanyar i sembrar les llavors del canvi. Al llarg dels últims anys, les coses s’han complicat encara més: la crisi climàtica ha entrat en fase d’emergència, la política de l’odi segueix ben activa, la covid-19 ha desplegat efectes intensos sobre poblacions vulnerables. I amb la fi de la pandèmia irrompen la invasió, la guerra i les espirals d’inflació. Però el nou municipalisme ha mantingut oberta la finestra democràtica i responsable. Ha construït escuts socials de quotidianitat i aliances público-comunitàries, ha accelerat i aprofundit les polítiques urbanes de transició ecològica. No s’ha plegat als múltiples intents d’intimidació orientats a frenar les noves formes col.lectives i saludables de viure les ciutats. I molt rellevant, s’ha activat un nou cicle de solidaritats de base: xarxes veïnals i comunitàries com a eines de suport mutu enfront els impactes materials i relacionals de la pandèmia; com a espais de fraternitat i sororitat.
Les ciutats del 2023 expressen totes les tensions i els reptes del segle XXI: són tan vulnerables a l’especulació com lluitadores i cooperatives; carregades de tantes fragilitats socials com energies comunitàries; responsables de l’escalfament global i referents alhora de transicions ecològiques avançades. I s’enforteix en elles el municipalisme com a projecte polític, des de la suma d’experiències concretes. Ciutats com Londres, París, Berlín, Viena, Amsterdam, Copenhague o Barcelona són actualment referents municipalistes de multiculturalitat, gestió pública de l’aigua, control de lloguers, dret a l’habitatge, mobilitat sostenible, transició energètica i transformació urbana.
2. Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
Tot això configura els paràmetres on caldrà, els propers anys, seguir desplegant amb força l’aposta del municipalisme democràtic. Diu el poema de Martí i Pol: ‘Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir’; no valen inèrcies ni nostalgies en un temps nou on calen respostes creatives a reptes emergents (barris verds, sobiranies de proximitat, pobles i ciutats feministes, comunitats cuidadores). Un temps nou on creix també el desafiament de les noves formes de fer: una política honesta i pròxima, lluitadora i arriscada; que s’assembli a la vida de la gent i no sigui aliena a cap dels seus problemes i inquietuds. Es tracta de teixir un municipalisme capaç de generar vincles comunitaris en dies d’incerteses; compromès a convertir il·lusions en millores tangibles.
Enfront la geopolítica dels estats i els seus tambors bèl·lics, s’haurà de fer valer la cultura de pau de pobles i ciutats; enfront d’injustícies globals i estats excloents, s’haurà d’escriure el dia a dia amb la gramàtica d’acollida de les comunitats; enfront la depredació climàtica dels poderosos, caldrà bastir l’ecologisme de la proximitat. Pobles i ciutats per viure amb drets i dignitat, on protegir la vida i el planeta, on cuidar les persones i la democràcia. Un municipalisme que, com Helen Todd i les dones de Lawrence, aspiri a ‘bread for all and roses too’. Les polítiques públiques i els sabers compartits hauran de traçar el camí, dibuixar el territori on arrelar les pràctiques concretes. És possible, però, cartografiar el que poden ser els grans eixos del projecte.
– Protegir la vida. Construir transicions verdes, mobilitats saludables i espais comuns
Pobles i ciutats on protegir en comú la salut i la vida, on fer avançar la transformació urbana i la transició ecològica. Un municipalisme en defensa del clima, on construir sobiranies de proximitat: comunitats energètiques locals, gestió pública de l’aigua, model alimentari sostenible. Un futur de barris verds i biodiversitat, mobilitat activa i compartida, carrers i places sense cotxes, on respirar aire net, conviure i exercir ciutadania. Ciutats amb economies des-carbonitzades, circulars i de residu zero.
– Protegir les persones. Construir inclusió i drets socials de proximitat
Pobles i ciutats inclusives, on tots els projectes de vida es puguin realitzar lliurement: un municipalisme en lluita contra tot tipus de discriminacions i desigualtats. Un futur on l’habitatge sigui un dret, i on l’especulació no hi tingui cabuda. Barris educadors, amb la cultura al centre. Un municipalisme de la diversitat, obertament feminista i LGTBI, acollidor i intercultural, amb dret a la ciutat per a totes les edats. Comunitats pròsperes i dinàmiques, on la transició digital sigui oberta; economies del bé comú, amb creació i distribució col·lectiva de valor. Un municipalisme compromès amb els treballs dignes i la renda bàsica.
– Protegir els barris. Construir comunitats diverses, suport mutu i cures compartides
Pobles i ciutats amb barris dignes: diversitat i mixtura enfront la segregació; seguretat residencial enfront la gentrificació. Comunitats vertebrades per l’organització col·lectiva i compartida de les cures, on els vincles solidaris i les xarxes de suport mutu articulin la protecció de totes les vulnerabilitats. Un municipalisme que aposti per ecosistemes públics d’innovació i creativitat; per barris actius, amb comerç de proximitat i amb infraestructures econòmiques comunals.
Creuant les tres dimensions anteriors, i com a lògica vertebradora en clau d’ampliació democràtica, el projecte municipalista ha d’expressar un model de política oberta, honesta i transparent: humil per escoltar i aprendre; empàtica per incorporar sabers i el batec de les intel·ligències col·lectives; valenta per innovar i articular relacions de poder socialment distribuïdes. Un municipalisme amb la participació ciutadana i la deliberació gravades a la pell; amb la construcció del comú com a lògica quotidiana.
- Articular la participació i la deliberació
L’objectiu de generar un entramat participatiu potent, divers i ubicat en el nucli de la governança municipal passa per articular a) instruments (assemblees deliberatives, consultes i iniciatives ciutadanes), b) processos (pressupostos participatius) i c) espais (consells i taules temàtiques, territorials i de ciutat).
- Articular la col·laboració públic-comunitària
Reconèixer l’acció col.lectiva (en el seu doble vessant de moviments socials i pràctiques prefiguratives) i entrellaçar-la amb les polítiques municipals implica forjar una esfera del comú amb tres plasmacions clau: a) la transformació comunitària suposa empoderar les comunitats, enfortir capacitats col·lectives a través del territori (plans de barri) i de la infraestructura social (els ‘palaus del poble’); b) la coproducció de polítiques implica abordar el repte de construir polítiques locals de codi obert com a exigència ètica; però també com a valor operatiu: en ciutats d’estructura complexa, cal articular experteses diverses i socialment distribuïdes i c) el patrimoni ciutadà condueix a la gestió cívica d’equipaments per mitjà del teixit social de cada territori: la geografia física del benestar esdevé també col·lectiva i democràtica; els serveis públics esdevenen béns comuns, llocs de construcció de ciutadania.
S’han traçat els eixos que articulen una proposta municipalista connectada als reptes democràtics i ecosocials del segle XXI, al bell mig de la reconstrucció d’una ciutadania possible. Al llarg dels últims anys, als ajuntaments i els carrers s’han dibuixat camins que humanitzen la política i amplien la democràcia; camins per avançar en comú, forjant ponts de diàleg enfront a discursos d’odi i pràctiques de trinxera. Queden moltes coses a canviar, molts privilegis a superar, preservant la confiança en la força de la gent per a fer possible els canvis. En dies d’incerteses i d’emergències, cal treballar per pobles i ciutats on cuidar-nos en comú; cal llaurar un municipalisme que esdevingui clau de volta en la protecció de la vida. Guanyar el futur, perquè volem el pa i les roses també.
