Àlex Segura
Comencem pel principi, definint-los. Els Consells de joventut són òrgans de representació de la joventut d’un territori determinat i entre els seus objectius hi destaquen el del foment de l’associacionisme juvenil i el de ser l’òrgan d’interlocució principal i prioritari amb les administracions públiques en qualsevol aspecte que afecti la vida de les persones joves. De forma general, els Consells de joventut estan formats per entitats de lleure educatiu, culturals, sindicals, polítiques, entre d’altres, i el seu àmbit d’actuació sol ser autonòmic o local, tot i que també hi trobem altres fórmules en l’àmbit estatal i europeu.
Al nostre context el Consell de Joventut de les Illes Balears – d’ara endavant CJIB – va començar a caminar el 1985, dos anys després de l’arribada de les competències en joventut, i va desenvolupar una gran tasca de promoció de l’associacionisme jove. Al llarg de la seva trajectòria va consolidar una estructura professional eficient que va provocar que el Consell arribés a ser l’impulsor de la primera llei balear de la joventut. Aquesta etapa es va trencar amb l’arribada al govern balear del Partido Popular el 2011 i la posterior supressió del CJIB. Començà així un període de reivindicació per part de les entitats juvenils, les quals constituïren la plataforma #CJIBviu. Aquesta plataforma va continuar reivindicant la necessitat que les Illes Balears comptessin amb un Consell de joventut la qual cosa no es produí fins al canvi de govern el 2015. Amb la publicació de la nova Llei de polítiques de Joventut de les Illes Balears el juliol del 2022 es tancava el procés jurídic de recuperació del CJIB. Amb la nova norma el Consell de joventut passa a ser una corporació pública sectorial de base privada, una figura que permet a les entitats que hi formen part tenir el control dels seus objectius així com del pressupost que el Govern balear els hi assigna anualment.
La recuperació del Consell de joventut és sense dubte una de les grans victòries recents de la joventut associada. Que onze anys després de la supressió, s’hagi mantingut l’espurna de la reivindicació d’aquest espai de representació, fins a arribar a la seva constitució, parla molt bé de les associacions juvenils i de moltes persones que hi han dedicat hores, esforços i recursos. Amb aquest final d’etapa, però s’obri un nou període, com és el de recuperar la presència social del CJIB i la seva capacitat d’incidència. Per contextualitzar aquest nou període cal una anàlisi acurada de la realitat associativa juvenil de les Illes.
Un dels efectes més nocius a llarg termini que va provar la supressió del CJIB el 2011 ha vengut donada de l’evolució natural de les entitats juvenils i els seus representants al Consell de joventut. Són molt poques les persones joves que formen part de les associacions juvenils actuals que varen conèixer el CJIB en ple funcionament. Aquest relleu generacional – característica intrínseca de tota organització juvenil – no ha conegut el funcionament, ni els recursos i ni la utilitat d’un Consell de joventut, sinó només la reivindicació de la necessitat de la seva recuperació. Vet aquí, doncs, el gran repte del CJIB actual: explicar-se i fer-se valer com a espai útil per a les seves pròpies associacions que en formen part. Un espai de recursos, de formació, de visibilització, de mediació amb l’Administració, de transmissor de demandes de tot el jovent, i altres. Davant aquest repte és important, però ser sincers amb l’anàlisi i explicar en quina situació trobem l’associacionisme juvenil, sigui formal o informal, a casa nostra.
No és sorprenent si afirmam que l’associacionisme clàssic, aquell tipus de participació reglada amb ordre del dia, quotes, juntes, assemblees de socis i plans de treball, viu un procés de desmobilització. Són moltes les entitats que es veuen amb dificultats de trobar relleus i suports socials a les seves demandes, el que provoca de manera inevitable que es tanquin en si mateixes, deixant de banda els llaços de col·laboració establerts durant anys a òrgans de representació, federacions i plataformes.
A aquesta situació associativa no és aliena al context juvenil. A la societat de consum i de la immediatesa, on l’individu és la mesura de les coses, la dedicació del temps personal a projectes col·lectius mitjançant associacions és, per a la majoria de les persones joves, una fórmula poc atractiva i adaptable a les seves vides. Aquesta darrera afirmació contrasta, però amb les dades de participació juvenil les quals afirmen que les persones joves participen molt, fins a tres punts més que els seus progenitors quan tenien la seva edat (INJUVE, 2022). Per tant, el que ha variat no és la implicació social de les persones joves, sinó la utilitat de les eines d’organització social que fins ara havien funcionat. A aquesta realitat hi hem de sumar, també, el procés de precarització que viuen les persones joves als diferents àmbits de la seva vida el que els hi resta temps i forces per pensar en altres realitats i organitzar-se col·lectivament per aconseguir-les.
És en aquest context de crisi de l’associacionisme clàssic en el qual es recupera el CJIB i es fa més evident la necessitat de dedicar-se reconstruir la base, a enfortir les entitats juvenils que en formen part, abans que no sigui possible. En cap cas, però s’ha de confondre la base amb aquelles organitzacions que estiguin més actives, sinó que s’ha d’anar a cercar a aquelles entitats que desconeixen el CJIB o en aquelles que, tot i formar-ne part del Consell de joventut, no poden assumir tasques de representació o no l’acaben d’entendre. Sense dubte el repte és alt i encoratjador.
Debats pel futur (pròxim)
Voldria acabar aquestes línies assenyalant tot un seguit de preguntes sobre el futur del CJIB des d’un punt de vista del sobiranisme municipalista d’esquerres.
El primer és si no ens estem equivocant en aprofundir en el model autonomista de Consell de joventut. Des del 2015 s’ha avançat en la descentralització de competències cap als consells insulars, en canvi, aquesta descentralització no ha entrat, o s’ha ajornat, en el debat de redacció de la llei de joventut de les illes balears per part de les entitats juvenils. La pregunta, des d’una òptica sobiranista, és si el model estructural de CJIB actual respon a les nostres demandes polítiques o si cal dedicar esforços a construir els Consells de joventut insulars – Consell Mallorquí de la Joventut i similars – i articular algun espai de coordinació entre ells, que mantingui la coordinació amb el GOIB i fora dels territoris insulars.
Aquesta idea té pros i contres. A favor hi trobaríem que aquest òrgan seria més correlacionat amb el seu nom. Actualment, el 90% de les entitats que hi formen part són de Mallorca i tenen àmbit d’actuació municipal i/o insular. En contra hi trobaríem, per ventura, la manca de coordinació d’aquests nous òrgans insulars a l’hora d’elevar al GOIB qüestions estructurals com ara l’accés a l’habitatge i l’atur juvenil. Hi ha debat.
Una altra qüestió a resoldre a Mallorca des de l’associacionisme juvenil és l’articulació d’aquelles organitzacions juvenils d’àmbit municipal. A Mallorca gairebé tots els municipis – excepte Escorca i Fornalutx – tenen una associació o grup informal de joves que es dedica a l’organització d’esdeveniments ludicofestius. La posada en marxa d’aquests esdeveniments no és una qüestió menor des d’una perspectiva juvenil, de fet, molts de joves que s’animen a organitzar-ne desenvolupen els aprenentatges que qualsevol altre jove associat, com és el coneixement de com relacionar-se amb l’Administració, la gestió d’un pressupost, les dinàmiques i regles de l’assemblearisme o la sistematització d’informació, etc. La força organitzada de totes aquestes persones joves ha de poder articular-se d’alguna manera.
Una possible fórmula la podríem trobar en la constitució de Consells supramunicipals de joventut. Amb el foment d’aquests espais d’autoorganització, previst a la llei de joventut actual, es podria mobilitzar a un nombre considerable de persones i evitaria l’atomització de petits consells locals de joventut de municipis amb població reduïda i permetria fer una major força de tant de les entitats com dels joves no associats.
Com s’ha intentat explicar al llarg d’aquest article la nova etapa a la qual ha de fer front el CJIB defineix grans reptes pel seu futur i el de l’associacionisme juvenil, però també obre la porta a nous debats que han de resoldre les entitats i les persones joves que en formin part, però sense cap mena de dubte el sobiranisme d’esquerres hi haurà d’estar preparat.
