Escrit a quatre mans amb la periodista i escriptora Bel Zaballa, el darrer llibre de Carme Junyent és un greu toc d’atenció sobre la mala salut del català. Impulsat per l’editora Isabel Martí, el volum s’ha gestat en converses iniciades a la Universitat de Barcelona i s’ha continuat i acabat a distància en temps de…
Article Tag: Llengua
7.3 El Sànscrit en Català i en EspanyolEls diccionaris Pujol
El Diccionari Gonçal López Nadal A la tardor de l’any 1991, amb el professor Pep Servera, vaig viatjar a Nova Delhi per a participar al Encuentro Indo-Hispánico en el siglo XXI. Aquest tenia lloc al Centre of Spanish, Portuguese, Italian and Latin American Studies de la Jawaharlal Nehru University (JNU) . És, aqueixa, una Universitat…
7.1 ISIDOR MARÍ: UNA MIRADA DES D’EIVISSA
El llibre Poesia, llengua i país ha estat editat per l’Obra Cultural Balear i per Lleonard Muntaner Editor, dins una col·lecció que es titula “Terra d’Argensa”. Aquest nom està inspirat en el títol del segon llibre de poemes que va publicar Josep M. Llompart (l’any 1972). La terra d’Argensa de Llompart és una mostra magnífica…
6.1 Precariat (i identitat nacional)
Segons diverses enquestes, com per exemple el baròmetre postelectoral del CIS del 2015, i del 2019 els votants mallorquinistes són joves, de classe mitjana, amb estudis superiors, en bona part catalanoparlants i de la Part Forana. Algú diria que partits com MÉS o El Pi tenen problemes per arribar a nínxols de votants importants, com…
5.2 La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
No existeixen massa instruments de treball conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans. N’hi ha, és cert, com, entre d’altres, la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut i la Fundació Ramon Llull (tot i algunes destacades absències institucionals), la Universitat Catalana d’Estiu, la revista El Temps… Però la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)…
IN MEMORIAMRafel Crespí i Ramis
Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia…
2.2 MIQUEL DELS SANTS OLIVER I MALLORCA
El 9 de gener d’enguany va fer exactament cent anys, dia per dia, que va morir a Barcelona en Miquel dels Sants Oliver. Havia nascut cinquanta-sis anys abans a Campanet, el poble on el seu pare hi exercia de mestre d’escola. A Barcelona, s’hi havia instal·lat l’any 1904. Durant el temps que hi va viure,…
4.3 Cap agressió lingüística sense resposta
Fa unes setmanes, el consell de Govern va aprovar la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL). La seva posada en marxa fou una de les condicions de MÉS per Mallorca pels Acords de Bellver que possibilitaren l’actual pacte de govern amb el PSIB-PSOE i Podem. Per a la gent que formam MÉS…
4.1 AENA Model de negoci responsable?? Repàs dels impactes silenciats pel renou dels avions i un bon rentat de cara
AENA SME, SA és una societat mercantil estatal que gestiona els aeroports i heliports espanyols d’interès general al seu web podem llegir “Como líder aeroportuario, desarrollamos nuestro negocio con responsabilidad y sostenibilidad, promoviendo la cultura de Responsabilidad Corporativa como pilar del turismo sostenible.” o AENA amb els ODS, “AENA basa el seu model de negoci…
7.4 De consciència a conducta: siguem educades, parlem en català Alguns relats esperançadors
«La llengua és el pilar de la nostra vida , és la nostra història, cultura i identitat» Aina Moll «LLENGUA QUE NO ES PARLA, LLENGUA QUE MOR» «Una llengua no mor perque no guanya nous parlants, només mor si la deixen de parlar aquelles qui la parlen» Manuel Sanchis Guarner. Mal educat no és qui…
7.3 LLENGUATOU-OVA
Ara fa un any es varen commemorar un seguit de fites històriques que han enfortit la llengua catalana són: 150 anys del naixement Pompeu Fabra, i 70 que morí a l’exili. Igualment 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana. A Mallorca els 25 anys de la mort de Josep Maria Llompart, que…
7.1 Bàrbara Sagrera AntichCorpus de fraseologia de les Illes Balears
Avalada pel Premi Ciutat de Manacor d’Assaig del 2017, Bàrbara Sagrera ha publicat el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un important “treball descriptiu d’un corpus de fraseologia representativa del parlar de les Illes Balears”, que segons l’autora tant és un estudi de llengua com una aportació antropològica. Es tracta d’un treball que té…
7.1 GESUALDO BUFALINO
Reconec ignoràncies dient que Bufalino em sonava de molt lluny fins que me’l vaig trobar a l’epíleg d’un llibre del seu gran amic, sicilià com ell, Leonardo Sciascia. Es tractava d’un conversa entre tots dos sobre llibres, literatura i altres temes segons crec recordar. Gesualdo Bufalino (1920-1996) havia portat una vida allunyada del món editorial,…
6.3 LA MALLORQUINITAT MAL ENTESA
«Voleu que els altres pobles facen cas de vosaltres? Començau vosaltres per fer cas de les vostres coses, sobretot de la més acostada i íntima que teniu: la vostra llengua, l’espill més feel, l’expressió més acabada i més exacta i més eloqüent de la vostra ànima». (Parlament en els Jocs Florals de València. València, 1918)…
7.3 «Repressió i cultura durant el franquisme» Miquel López Crespí
Miquel López Crespí ha publicat aquest llibre a l’editorial Llorenç Muntaner, a partir de la ponència que presentà a les Jornades «Mallorca davant el centralisme» que organitzaren les Fundacions Darder-Mascaró, en el marc del recordatori del tricentenari de la desfeta de les nostres institucions en mans del centralisme borbònic. Les investigacions que inicià li han…
6.2 Una mirada lingüística i esportiva
L’any 1986, el Mallorca aconseguí a Logronyo ascendir a la primera divisió. Era el 18 de maig i l’endemà el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears retransmetia el partit íntegrament. Al cap d’uns dies, Josep Melià Pericàs, un dels polítics illencs de més prestigi intel·lectual i cultural de tots els temps, ens comentava que…
Mallorca: La necessitat de construir estructures de país
El procés català, sobretot durant el 2017, va recuperar l’expressió «creació d’estructures d’estat» per definir la voluntat de la Generalitat de dotar-se d’eines legals, administratives i socials per poder fer el bot de la Comunitat Autònoma a la República. Independentment de com de reeixida fos aquella voluntat, és fàcilment constatable que a les Illes Balears…
3.1 Tots feim poble
Hom identifica l’Obra Cultural Balear com a l’entitat degana en la promoció de l’autoestima col·lectiva, la cohesió social, la cultura i la llengua catalana. Aquest reconeixement és fruit de les innombrables iniciatives i campanyes que, durant els seus ja 56 anys d’història, l’entitat ha anat impulsant en favor de la cohesió societat mallorquina. Durant els…
7.4 Mallorquinitat interpel·lada: Un país anomenat nosaltres
Sempre ve de gust poder tenir a les mans un llibre que parla de política, d’idees, que fa anàlisi i ideologia en uns moments en què anam perdent grans referents, com Samir Amin i Josep Fontana, gent insubstituïble però que ens ha deixat eines intel·lectuals però a la vegada de combat, i aquesta és també…
3.1 Manifest PLURAL
PLURAL és una plataforma formada per persones amb arrelament social a l’illa, al marge de quins siguin els seus orígens familiars o el seu lloc de naixement. Sabem bé que la diversitat i el patrimoni d’aquesta terra és ric i les seves possibilitats múltiples. PLURAL és una plataforma no partidista constituïda per ciutadans i ciutadanes…