Llengua

IN MEMORIAM

Rafel Crespí i Ramis

Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble M’agradaria poder encabir en aquestes ratlles tot el que ha suposat la pèrdua d’un bon amic. No record amb exactitud en quin moment ens vam conèixer, perquè la memòria és fràgil i els records es confonen amb el pas del temps, però devia […]

2.2 MIQUEL DELS SANTS OLIVER I MALLORCA

El 9 de gener d’enguany va fer exactament cent anys, dia per dia, que va morir a Barcelona en Miquel dels Sants Oliver. Havia nascut cinquanta-sis anys abans a Campanet, el poble on el seu pare hi exercia de mestre d’escola. A Barcelona, s’hi havia instal·lat l’any 1904. Durant el temps que hi va viure, […]

4.1 AENA

Model de negoci responsable??

Repàs dels impactes silenciats pel

renou dels avions i un bon rentat de cara

AENA SME, SA és una societat mercantil estatal que gestiona els aeroports i heliports espanyols d’interès general al seu web podem llegir “Como líder aeroportuario, desarrollamos nuestro negocio con responsabilidad y sostenibilidad, promoviendo la cultura de Responsabilidad Corporativa como pilar del turismo sostenible.” o AENA amb els ODS, “AENA basa el seu model de negoci […]

4.3 Cap agressió lingüística

sense resposta

Fa unes setmanes, el consell de Govern va aprovar la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics (ODDL). La seva posada en marxa fou una de les condicions de MÉS per Mallorca pels Acords de Bellver que possibilitaren l’actual pacte de govern amb el PSIB-PSOE i Podem. Per a la gent que formam MÉS […]

5.2 La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)

No existeixen massa instruments de treball conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans. N’hi ha, és cert, com, entre d’altres, la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut i la Fundació Ramon Llull (tot i algunes destacades absències institucionals), la Universitat Catalana d’Estiu, la revista El Temps… Però la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) […]

Mallorca: La necessitat de construir estructures de país

 

El procés català, sobretot durant el 2017, va recuperar l’expressió «creació d’estructures d’estat» per definir la voluntat de la Generalitat de dotar-se d’eines legals, administratives i socials per poder fer el bot de la Comunitat Autònoma a la República. Independentment de com de reeixida fos aquella voluntat, és fàcilment constatable que a les Illes Balears […]

6.1 Precariat (i identitat nacional)

Segons diverses enquestes, com per exemple el baròmetre postelectoral del CIS del 2015, i del 2019 els votants mallorquinistes són joves, de classe mitjana, amb estudis superiors, en bona part catalanoparlants i de la Part Forana. Algú diria que partits com MÉS o El Pi tenen problemes per arribar a nínxols de votants importants, com […]

               6.2            

Una mirada lingüística i esportiva

L’any 1986, el Mallorca aconseguí a Logronyo ascendir a la primera divisió. Era el 18 de maig i l’endemà el Centre Territorial de TVE a les Illes Balears retransmetia el partit íntegrament. Al cap d’uns dies, Josep Melià Pericàs, un dels polítics illencs de més prestigi intel·lectual i cultural de tots els temps, ens comentava que […]

6.3 LA MALLORQUINITAT

MAL ENTESA

«Voleu que els altres pobles facen cas de vosaltres? Començau vosaltres per fer cas de les vostres coses, sobretot de la més acostada i íntima que teniu: la vostra llengua, l’espill més feel, l’expressió més acabada i més exacta i més eloqüent de la vostra ànima». (Parlament en els Jocs Florals de València. València, 1918) […]

7.1 GESUALDO BUFALINO

Reconec ignoràncies dient que Bufalino em sonava de molt lluny fins que me’l vaig trobar a l’epíleg d’un llibre del seu gran amic, sicilià com ell, Leonardo Sciascia. Es tractava d’un conversa entre tots dos sobre llibres, literatura i altres temes segons crec recordar. Gesualdo Bufalino (1920-1996) havia portat una vida allunyada del món editorial, […]

7.1 Bàrbara Sagrera Antich

Corpus de fraseologia de les Illes Balears

Avalada pel Premi Ciutat de Manacor d’Assaig del 2017, Bàrbara Sagrera ha publicat el Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un important “treball descriptiu d’un corpus de fraseologia representativa del parlar de les Illes Balears”, que segons l’autora tant és un estudi de llengua com una aportació antropològica. Es tracta d’un treball que té […]

7.1 ISIDOR MARÍ:

UNA MIRADA DES D’EIVISSA

El llibre Poesia, llengua i país ha estat editat per l’Obra Cultural Balear i per Lleonard Muntaner Editor, dins una col·lecció que es titula “Terra d’Argensa”. Aquest nom està inspirat en el títol del segon llibre de poemes que va publicar Josep M. Llompart (l’any 1972). La terra d’Argensa de Llompart és una mostra magnífica […]

7.3 LLENGUATOU-OVA

Ara fa un any es varen commemorar un seguit de fites històriques que han enfortit la llengua catalana són: 150 anys del naixement Pompeu Fabra, i 70 que morí a l’exili. Igualment 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana. A Mallorca els 25 anys de la mort de Josep Maria Llompart, que […]

7.3 «Repressió i cultura durant el franquisme»

Miquel López Crespí

Miquel López Crespí ha publicat aquest llibre a l’editorial Llorenç Muntaner, a partir de la ponència que presentà a les Jornades «Mallorca davant el centralisme» que organitzaren les Fundacions Darder-Mascaró, en el marc del recordatori del tricentenari de la desfeta de les nostres institucions en mans del centralisme borbònic. Les investigacions que inicià li han […]

7.4 De consciència a conducta:

siguem educades, parlem en català

Alguns relats esperançadors

“La llengua és el pilar de la nostra vida , és la nostra història, cultura i identitat” Aina Moll “LLENGUA QUE NO ES PARLA, LLENGUA QUE MOR” “Una llengua no mor perque no guanya nous parlants, només mor si la deixen de parlar aquelles qui la parlen” Manuel Sanchis Guarner. Mal educat no és qui […]

3.1                    Tots feim poble

Hom identifica l’Obra Cultural Balear com a l’entitat degana en la promoció de l’autoestima col·lectiva, la cohesió social, la cultura i la llengua catalana. Aquest reconeixement és fruit de les innombrables iniciatives i campanyes que, durant els seus ja 56 anys d’història, l’entitat ha anat impulsant en favor de la cohesió societat mallorquina. Durant els […]

3.1                   Manifest PLURAL

PLURAL és una plataforma formada per persones amb arrelament social a l’illa, al marge de quins siguin els seus orígens familiars o el seu lloc de naixement. Sabem bé que la diversitat i el patrimoni d’aquesta terra és ric i les seves possibilitats múltiples. PLURAL és una plataforma no partidista constituïda per ciutadans i ciutadanes […]

7.4              Mallorquinitat interpel·lada: 

        Un país anomenat nosaltres

Sempre ve de gust poder tenir a les mans un llibre que parla de política, d’idees, que fa anàlisi i ideologia en uns moments en què anam perdent grans referents, com Samir Amin i Josep Fontana, gent insubstituïble però que ens ha deixat eines intel·lectuals però a la vegada de combat, i aquesta és també […]

E                    JOAN ISAAC, CANTAUTOR

«En aquest país la memòria és molt fràgil» Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) és un cantautor català que porta una llarga trajectòria musical sobre les seves espatlles. D’ençà del 1974, any marcat pel llançament del seu primer disc, Rèquiem, fins avui, tan sols ha estat truncada per catorze anys de silenci. Actualment, és reconegut […]

5.1                    UN ESBORRANY DE PAÍS: SEGUIM

Amb l’equip de les Fundacions, decidirem fer una enquesta. Entre l’octubre i el desembre de l’any passat sondejarem a més de 400 lectors i amics de la Revista l’Altra Mirada amb l’objectiu de conèixer el seu posicionament amb alguns dels temes claus que emergiren als debats i sobretaules de les jornades “Un Esborrany de País” […]

7.2 Neus Nogué Serrano: La nova normativa a la butxaca

Qui més qui manco sap que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i que, mesos després, també va donar a conèixer l’Ortografia catalana (OIEC). La primera va veure la llum el novembre del 2016 i la segona va aparèixer el maig del 2017. Són dues obres de referència […]

6.1                    El país que no va poder ser:

la mobilització per l’autogovern de 1991

La nit del 4 de novembre de 1991, les 1.100 localitats que llavors disposava el Teatre Principal de Palma s’ompliren per reclamar un millor finançament i unes cotes d’autogovern més altes per als pobles de les Illes Balears. La representació i la transversalitat de la societat civil mallorquina reunida al teatre mai no ha estat […]

                 

6.4                    SAL PICA DURAS (II)

El pincel, ávido y travieso, se sumergió en cada tema como en botes de pintura. Iba tan ahíto, que goteó, después yo lo sacudí y cayeron las Sal Pica Duras… Ya sabéis: en todos los botes de colores temáticos, mojé el pincel. Por descuido, al trasladarlo hacia la tela, cayeron las GOTAS. Contrariado, lo sacudí […]

5.2                    Nova etapa a

         l’OBRA CULTURAL BALEAR

Permeteu-me començar amb unes línies d’agraïment per l’oportunitat de ser aquest espai on per primera vegada public un text en la recentment estrenada condició de President de l’Obra Cultural Balear. L’actual Junta de l’OCB tot just iniciam el repte de dirigir durant els pròxims temps una de les entitats de referència de la nostra societat […]

6.3 Un home de Déu, proper i atent

El bisbe Sebastià Taltavull i Anglada va néixer a Ciutadella l’any 1948. Va créixer en un ambient que afavoria una vida cristiana i de pietat. Ja d’infant va manifestar la seva intenció d’entrar al Seminari per arribar a ser capellà. Una vegada ordenat capellà el bisbe l’envia al Santuari de la Mare de Déu del […]

7.2 Any Llompart 2018: homenatge a un intel·lectual polifacètic

L’any 2018 serà ric i divers pel que fa a commemoracions culturals -moltes d’elles literàries-, al nostre país: des de la celebració dels 550 anys de la mort de Joanot Martorell, els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra; els 125 anys de la naixença de J. V. Foix, Frederic Mompou, Joan Miró o Carles […]

3.3 “Amb més ganes que mai”

Joves de Mallorca per la Llengua és una entitat històrica de la nostra terra. Prop de complir vint-i-cinc anys des de la seva fundació, Joves ha estat una de les entitats més importants quant a la defensa de la nostra llengua i cultura en l’àmbit juvenil. Qui no recorda l’Acampallengua o el Correllengua? Fa un […]

3.2 Manifest per la plena autonomia*

Amb motiu de l’aniversari de la manifestació del 29 d’octubre del 1977 a la plaça Major de Palma, publicam el text del Manifest unitari llegit pel President de l’OCB d’aquell any, l’escriptor Josep Maria Llompart de la Penya. Mallorquins! Ens reunim avui aquí, amb representacions de les forces polítiques de l’illa germana de Menorca i […]

Els debats del Mallorquinisme

Hi ha una crisi de creixement al si del mallorquinisme polític (o catalanisme, o sobiranisme, o independentisme… com vulgueu dir-li). Això és bo, perquè és una crisi de creixement. Cal recordar que primer amb les mobilitzacions socials contra el TIL, i després amb les eleccions autonòmiques del 2015, a poc a poc s’han anat apropant […]

Facem Xarxa pel Català: la societat civil s’organitza

Dia 13 de març l’STEI-Intersindical i la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC) -amb la col·laboració d’Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació i mitjans didàctics- organitzàrem una taula rodona – col·loqui a l’edifici Sa Riera per tractar el tema de la normalització lingüística, cultural i nacional. A la taula hi […]

El que queda per fer en matèria lingüisticocultural

Jaume Mateu i Martí President de l’Obra Cultural Balear És tan bo com recomanable, en ser a l’equador de la legislatura, esbrinar i avaluar allò que s’ha fet, comparar-lo amb el que encara espera l’execució –atenent els plans de govern- i d’aquesta anàlisi refer, si cal, la intensitat en l’acció i reorientar el rumb. En […]