6.1 Precariat (i identitat nacional)

Segons diverses enquestes, com per exemple el baròmetre postelectoral del CIS del 2015, i del 2019 els votants mallorquinistes sĂłn joves, de classe mitjana, amb estudis superiors, en bona part catalanoparlants i de la Part Forana. AlgĂş diria que partits com MÉS o El Pi tenen problemes per arribar a nĂ­nxols de votants importants, com l’empresariat hoteler; els castellanoparlants o els nouvinguts… i en general, amb els sectors de la classe treballadora mĂ©s humils. Sobre aquests darrers, vull fer alguna reflexiĂł.

Ara m’atrevesc a posar un concepte damunt la taula, un element que podria ser un pont amb aquestes comunitats –i dic un, no el mĂ©s important ni tampoc potser el mĂ©s clau: “el precariat”.
Ara fa uns anys, quan estava realitzant una recerca sobre el sentiment d’identitat col·lectiva a Mallorca, alguns peninsulars entrevistats em digueren que quan varen aterrar a l’illa als anys 60 el seu mĂłn era l’hotel. En aquell context, els Ăşnics “mallorquins” amb els que es relacionaven –entesos com els catalanoparlants- eren els amos i, en alguns casos, els caps de recepciĂł, ningĂş mĂ©s.

Com sentir-se identificat amb un paĂ­s on els “nadius” eren qui et feien treballar 10 o 12 hores diĂ ries per uns salaris baixĂ­ssims?, em deien. Els mateixos entrevistats afirmaven que la situaciĂł era ben diferent a Catalunya: allĂ  hi havia obrers, teixit industrial, i a les fĂ briques, els catalanoparlants hi eren presents. El paĂ­s era la terra dels amos, però tambĂ© d’una part dels seus companys de feina, dels seus amics. AixĂ­ justificaven perquè el castellanoparlant immigrant s’acabava integrant a Catalunya, mentre que a Mallorca, no.

Ă’bviament, això Ă©s una simplificaciĂł. En cas d’haver-se donat d’aquesta forma, el catalĂ  hauria desaparegut de Mallorca. Els meus entrevistats obvien d’altres elements que jugaren (i juguen!) com a eines d’uniĂł del paĂ­s. Em referesc a factors com la simple interacciĂł entre persones als barris i als pobles, a l’associacionisme divers i mĂ©s recentment, a l’escola en catalĂ , per dir-ne els mĂ©s importants.

NomĂ©s aixĂ­ es pot entendre com, amb unes condicions demogrĂ fiques, polĂ­tiques i socials tan adverses, bona part dels mallorquins hem arribat a grans consensos socials entorn del paper fonamental de la llengua catalana aixĂ­ com a interioritzar la importĂ ncia del seu ensenyament i la seva protecciĂł. Recordem que l’any 2013 100.000 persones sortiren al carrer defensant aquests valors contra el TIL i la dreta espanyola mĂ©s rĂ ncia.

Sigui com sigui, aquestes converses amb els immigrants que arribarem als anys 60 em feren pensar que, entre els mallorquins “de soca-arrel” i els “nouvinguts” existien als inicis del “boom turĂ­stic”, ara fa mĂ©s de cinquanta anys, unes diferències de classe importants… algunes potser, encara hi sĂłn presents.

I això que suposava? Que “mallorquins” i “forasters” tenien problemes materials objectivament diferents, que feia difĂ­cil que es vehiculessin mitjançant partits polĂ­tics similars. Què podia tenir en comĂş un petit pagès de l’interior de la Mallorca rural, que vivim d’esquena al turisme, amb un treballador peninsular que vivia i treballava a un hotel de la costa? I encara mĂ©s: què tenia en comĂş un treballador de classe baixa amb el seu cap, catalanoparlant i botifarra?

Aquesta Ă©s una idea que se’m corrobora en part quan llegesc els estudis demoscòpics sobre el perfil del votant mallorquinista avui, però tambĂ© quan veig les diferències de suport per municipis a la independència de Catalunya. AixĂ­, una part del paĂ­s, hi viu d’esquena a ell.

AquĂ­ em ve al cap, com ja he dit al tĂ­tol de l’article, el terme “Precariat”. Guy Standing va teoritzar sobre aquesta nova classe social l’any 2014. Per saber sobre ella, no fa falta anar mĂ©s enfora, Viquipèdia la defineix molt bĂ©: “En sociologia i economia, el precariat Ă©s una classe social formada per persones que pateixen de precarietat, una condiciĂł de l’existència sense previsibilitat o de seguretat, el que afecta el benestar material i/o psicològic (…)

L’apariciĂł d’aquesta classe ha estat atribuĂŻt al fiançament del capitalisme neoliberal.” Potser Ă©s un terme post-modern i que no triomfarĂ , però defineix molt bĂ© la situaciĂł en la qual ens trobem gran part dels illencs, majoritĂ riament joves, avui en dia. El “precariat” afecta a tothom: gent amb, i sense estudis, especialitzats en qualsevol de les branques productives, i de qualsevol origen i llengua, i aquests darrers dos punts sĂłn molt importants. Perquè el fet que aquesta nova classe social sigui un element trans-indentitari, ens iguala a tots (per baix): aixĂ­, “nous” i “antics” mallorquins comparteixen, avui, mateix paĂ­s, i el que Ă©s mĂ©s important: mateixos problemes de classe.

Correspon, doncs, al mallorquinisme, ser capaç de vehicular aquests anhels en una mateixa proposta política.



Aquesta web utilitza galetes. AquĂ­ pots veure la polĂ­tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l’acceptes.    Veure
Privacidad