7.3 Carme Junyent

El futur del català depèn de tu

Escrit a quatre mans amb la periodista i escriptora Bel Zaballa, el darrer llibre de Carme Junyent és un greu toc d’atenció sobre la mala salut del català. Impulsat per l’editora Isabel Martí, el volum s’ha gestat en converses iniciades a la Universitat de Barcelona i s’ha continuat i acabat a distància en temps de confinament. L’obra segueix les petjades de textos anteriors que, més enllà de derrotismes, han suposat un revulsiu en el panorama sociolingüístic i polític català. És el cas de precedents com el manifest d’Els Marges, titulat Una nació sense estat, un poble sense llengua (1979) o el llibre de Prats, Rafanell i Rossich (1996) ple d’interrogants sobre el futur del català.

J unyent, bona coneixedora de processos internacionals d’extinció de llengües, lamenta que, malgrat les advertències de textos com els suara citats, el comportament social i l’exercici polític han anat per uns camins errats que han desembocat en la situació actual. Una situació en què el bilingüisme social fa minvar el nombre de gent que té el català com a llengua inicial i en què menys d’un 25% de la població comença una conversa en català amb un desconegut.

Recorda Junyent que “La mort d’una llengua no és un fenomen sobtat; és un procés que pot arribar a durar segles però que inexorablement arriba a un punt de no retorn: quan s’interromp la transmissió intergeneracional”.

I Zaballa deixa clar que: “perquè el català pervisqui necessita l’actitud compromesa dels seus parlants, però també la dels qui no el parlen però hi conviuen. Sense ells, sense els parlants de les més de tres-centes llengües que es parlen al país, el català no se’n sortirà”.

El moment és greu i, sobretot, decisiu. Per això aquest llibre “és una apel·lació a la responsabilitat individual però també una crida a la revolta. Un «depèn de tu» i un «diguem no» que al final acaben sent la mateixa cosa”. I és que, davant el poc ús que en fan els joves i el canvi quotidià cap al castellà que practiquen els catalans en haver de relacionar-se amb un castellanoparlant, es recorda que “la millor manera que es mantingui viva, l’única, és fent-a servir”.

Carme Junyent.

El futur del català depèn de tu.

Barcelona: 2020. La Campana