2.2 MIQUEL DELS SANTS OLIVER I MALLORCA

El 9 de gener d鈥檈nguany va fer exactament cent anys, dia per dia, que va morir a Barcelona en Miquel dels Sants Oliver. Havia nascut cinquanta-sis anys abans a Campanet, el poble on el seu pare hi exercia de mestre d鈥檈scola. A Barcelona, s鈥檋i havia instal路lat l鈥檃ny 1904. Durant el temps que hi va viure, va tenir un paper molt rellevant, ja fos dirigint el Diario de Barcelona i La Vanguardia, o com a membre fundador de l鈥橧nstitut d鈥橢studis Catalans, o com a Oficial de Biblioteca i Secretaria de l鈥橝teneu Barcelon猫s, o com a president, durant dos anys, de la mateixa entitat, o com a autor d鈥檜na gran quantitat d鈥檃rticles de contingut pol铆tic o literari, o pels seus llibres de tem脿tica hist貌rica o ideol貌gica, o per les seves confer猫ncies i discursos… Va ser un intel路lectual respectat i influent. Dels fets que varen transc贸rrer entre la formaci贸 de Solidaritat Catalana i l鈥檃cabament de la Gran Guerra, passant per la Setmana Tr脿gica, la ruptura del partit conservador amb Antoni Maura, la relaci贸 sempre complexa i convulsa del catalanisme pol铆tic amb els governs de l鈥橢stat i la crisi institucional i parlament脿ria de 1917, n鈥橭liver en va donar testimoni. El testimoni d鈥檜n periodista-intel路lectual que des d鈥檜na ideologia liberal-conservadora i catalanista sempre va apostar per la regeneraci贸 integral i de veritat de l鈥橢spanya de la Restauraci贸, per la moderaci贸 i l鈥檈ntesa, per la conc貌rdia social, pel reformisme constructiu, pel protagonisme de la societat civil i pel reconeixement de la pluralitat interna d鈥檜n Estat que des de feia dos segles 鈥揹鈥檈n莽脿 de la guerra de Successi贸- 煤nicament s鈥檋avia volgut concebre com a mono-nacional.

En establir-se a Barcelona l鈥檃ny 1904 -per raons professionals, i tamb茅 perqu猫 va considerar que els sectors dirigents de la societat mallorquina eren insensibles a les seves propostes-, n鈥橭liver ja havia estat un personatge de gran rellev脿ncia, Com a periodista i intel路lectual, havia fet contribucions decisives a la Mallorca d鈥檈ntre els dos segles. Els pilars de la seva actuaci贸 foren la voluntat de contribuir a la modernitzaci贸 i a la nacionalitzaci贸 de l鈥檌lla. Pocs anys m茅s tard, Gabriel Alomar tamb茅 va reiterar la mateixa opci贸: 鈥淟鈥檃spiraci贸 de Mallorca 茅s la personalitzaci贸, nacionalitzaci贸, individualitzaci贸 o substantivaci贸, com se vulga dir鈥.

Amb el seu primer llibre, Cosecha period铆stica (Art铆culos varios), publicat l鈥檃ny 1891, n鈥橭liver d鈥檃lguna manera va posar la fita d鈥檌nici de la Mallorca contempor脿nia. En primer lloc ens trobam davant l鈥檃parici贸 a la nostra terra de la figura de l鈥檌ntel路lectual europeu modern. Un escriptor-periodista que individualment adopta una actitud molt cr铆tica i alhora molt propositiva envers la seva societat, amb la intenci贸 d鈥檌nfluir-la i de modelar-la d鈥檃cord amb el seu pensament. Aquest va ser l鈥橭liver dels anys mallorquins. Va criticar amb duresa el provincianisme, la indol猫ncia social, la incapacitat de promoure iniciatives pr脿ctiques de car脿cter col路lectiu, la despreocupaci贸 dels sectors dirigents i de la Diputaci贸 provincial a l鈥檋ora d鈥檃frontar els problemes de l鈥檌lla.

Tanmateix, a Cosecha period铆stica hi ha alguna cosa m茅s que cr铆tiques. A m茅s de promoure la modernitat, entesa com un rebuig 鈥de las pesadeces de la rutina. Moderno en la significaci贸n de nuevo, de genial, de progresivo y hasta de cosmopolita鈥, Oliver va formular tres propostes: la primera, la conveni猫ncia i la utilitat de l鈥檃utoconeixement; la segona, la possibilitat de la creaci贸 a Mallorca d鈥檜na ind煤stria per a viatgers; i la tercera, 鈥渦n poco m谩s de mallorquinismo en todos los 贸rdenes鈥. L鈥檃utoconeixement havia de tenir una orientaci贸 doble: d鈥檜na banda, calia con猫ixer els problemes i els defectes col路lectius del present ja que, si no eren reconeguts expl铆citament, era impossible que fossin afrontats i resolts; de l鈥檃ltra, calia con猫ixer el passat, perqu猫 d鈥檃questa manera es podria comprovar que segles enrere Mallorca havia tengut un r茅gimen pol铆tico aut贸nomo, una constituci贸n propia, unos privilegios siempre defendidos y una vida regional perfecta. El per铆ode hist貌ric en qu猫 Mallorca hauria estat un subjecte pol铆tic diferenciat s鈥檋auria acabat amb el desenlla莽 de la Guerra de Successi贸. El mateix Oliver ho explica a la seva obra Mallorca durante la primera Revoluci贸n: 鈥淟a Nueva Planta que, a partir de 1716, vari贸 radicalmente el gobierno de la isla, fue sin disputa el hecho capital de su historia contempor谩nea. Qued贸 equiparado este territorio a los dem谩s de Espa帽a y reducido a la uniformidad de Castilla. Dej贸 de ser 谩rbitro de sus destinos y no rigi贸 en adelante su propia vida鈥. Oliver va ser conseq眉ent amb la seva proposta de fomentar l鈥檃utoconeixement. El va practicar amb intensitat i solv猫ncia fent dues aportacions que representen el punt de partida dels estudis hist貌rics i literaris contemporanis a Mallorca: es tracta de les obres Mallorca durante la primera Revoluci贸n (1901) i La literatura en Mallorca (1903).

La Mallorca dels voltants de 1890 es trobava mancada d鈥檌niciatives econ貌miques que poguessin satisfer suficientment les necessitats de treball de la poblaci贸. Per aix貌, aquells anys hi va haver molts de mallorquins que emigraren a Am猫rica. Va ser en aquell context socioecon貌mic negatiu quan n鈥橭liver va elaborar i proposar una alternativa econ貌mica: la creaci贸 d鈥檜na ind煤stria per a viatgers. N鈥橭liver igualment pensava que el turisme podria contribuir a la modernitzaci贸 dels costums de la societat illenca. El seu plantejament, exposat a Cosecha period铆stica, es desenvolupava en els termes seg眉ents: a Europa ja hi ha unes minories burgeses que tenen l鈥檃fecci贸 de viatjar i d鈥檈stiuejar, Mallorca t茅 unes condicions climatol貌giques mot aptes per a atendre鈥檒s, a m茅s, t茅 uns paisatges bells i de gran varietat 鈥搗a definir l鈥檌lla com una antologia de paisatges- i es troba geogr脿ficament pr貌xima al continent, per tant no 茅s dif铆cil arribar-hi. Tot i aix貌, aquest medi natural encara no era idoni per a la recepci贸 dels viatgers. Tot seguit n鈥橭liver n鈥檃ssenyala les mancances que pr猫viament s鈥檋aurien de resoldre: caldria construir 鈥un Hotel en grande escala, suntuoso, bien amueblado, bien servido, con habitaciones preparadas para familias鈥, s鈥檋aurien de millorar les comunicacions amb el continent i les interiors de l鈥檌lla, i s鈥檋auria de crear una entitat que es dedic脿s a la promoci贸 de Mallorca com a dest铆 tur铆stic atractiu. Els anys seg眉ents, el somni de n鈥橭liver va comen莽ar a fer-se realitat: el Gran Hotel (1903), el vapor Miramar, el Foment de Turisme de Mallorca (1905). Reiteradament el seu nom va ser invocat com el primer impulsor de totes aquestes realitzacions.

聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 Foto: arabalears.cat

L鈥檃ltra gran proposta de n鈥橭liver va ser el mallorquinisme. En va fer una primera exposici贸 en un article que va publicar l鈥檃ny 1890. El mallorquinisme era el regionalisme aplicat a Mallorca, i el regionalisme era la denominaci贸 del particularisme aplicat a la pol铆tica. El particularisme representava 鈥渆l reconocimiento de la variedad regional, contra el teorema de la absorci贸n uniformista o contra el de la divisi贸n territorial arbitraria鈥. I el particularisme igualment era un sistema cient铆fic derivat del positivisme i dels m猫todes d鈥檃n脿lisi propis de les ci猫ncies experimentals i responia a la convicci贸 que la modernitat cient铆fica de l鈥櫭╬oca consistia en l鈥檈studi dels fen貌mens particulars de tot ordre, defugint les abstraccions universalitzadores. 脡s important aquest fet: el mallorquinisme en el seu moment fundacional ja apareix indissolublement lligat a la idea de modernitat. Mallorquinisme, per a n鈥橭liver, significava el reconeixement de la varietat enfront de la uniformitat, de la llibertat enfront de la imposici贸, la preocupaci贸 pels assumptes propis, la defensa 鈥de la personalidad de la regi贸n y el acrecentamiento cont铆nuo y directo de los intereses locales鈥, el rebuig de la desnaturalitzaci贸 dels territoris no castellans que impulsava des de feia dos segles, l鈥櫭簊 de la llengua catalana i la reivindicaci贸 de la vig猫ncia del dret civil propi, l鈥檕portunitat d鈥檃favorir el desenvolupament de les iniciatives de tot tipus que anassin sorgint dins la mateixa societat illenca… El mallorquinisme propugnat per n鈥橭liver formulava una cr铆tica contundent contra l鈥橢stat espanyol nascut el segle XVIII amb l鈥檈ntronitzaci贸 dels borbons i refor莽at pel liberalisme jacob铆 al llarg del segle XIX. Enfront de l鈥橢stat centralista i castellanitzador que tenia com a objectiu la uniformitzaci贸 de tot el territori, n鈥橭liver reivindicava la pluralitat origin脿ria d鈥橢spanya i en reclamava que s鈥檃uto-reconegu茅s com un Estat compost i que, en conseq眉猫ncia, adopt脿s una organitzaci贸 pol铆tic-administrativa que fos coherent amb la seva naturalesa diversa. En llenguatge actual, podr铆em dir que n鈥橭liver aspirava a un estat de car脿cter confederal. Ell pensava que el mallorquinisme, el regionalisme 鈥揳quest 茅s el terme que usava- no tan sols serviria per a donar m茅s reconeixement i plenitud a la personalitat hist貌rica de Mallorca sin贸 que tamb茅 contribuiria al desenvolupament social, econ貌mic i pol铆tic de l鈥檌lla en la mesura que els seus ciutadans haurien de responsabilitzar-se dels seus assumptes i, com a conseq眉猫ncia, abandonarien l鈥檃ctitud fins llavors vigent d鈥檈sperar que fos l鈥檈stat central que resolgu茅s els seus problemes i les seves mancances. Aix铆 mateix, la regionalitzaci贸 de l鈥橢stat tamb茅 serviria per a la regeneraci贸 del conjunt d鈥橢spanya, la qual amb el seu centralisme i el seu uniformisme impedia que poguessin desenvolupar-se sense entrebancs les iniciatives sorgides de la societat civil i, molt especialment, d鈥檃quells territoris de la perif猫ria que tenien una major capacitat de modernitzaci贸 i d鈥檃ctivaci贸 social, pol铆tica i econ貌mica.

Amb la publicaci贸, l鈥檃ny 1899, de l鈥檕bra La cuesti贸n regional, n鈥橭liver va arrodonir i detallar la seva teoria mallorquinista. Es tracta del llibre sobre el qual es fonamentarien totes les reivindicacions del mallorquinisme i de l鈥檃utogovern que s鈥檃nirien desenvolupant al llarg del segle XX i que han arribat fins a l鈥檃ctualitat. El mallorquinisme cultural, constru茂t sobre la base de la catalanitat origin脿ria del poble mallorqu铆, en el moviment reivindicatiu del reconeixement pol铆tic de la personalitat nacional de Mallorca hi va trobar el suport i l鈥檈mpenta necessaris per a desenvolupar-se en plenitud i en llengua catalana, fent contribucions liter脿ries i intel路lectuals que en el cas d鈥檜n bon nombre d鈥檈scriptors varen acabar essent molt valuoses i mereixedores d鈥檜n reconeixement universal.

Aquell Miquel dels Sants Oliver que va morir fa exactament cent anys encara continua essent un personatge viu i present. La lectura de qualsevol de les seves obres 鈥搕ant les liter脿ries, com les ideol貌giques, com els seus estudis hist貌rics o literaris- permeten comprovar-ho. Per aix貌 hem volgut commemorar el centenari d鈥檃quest veritable pare de l鈥檃utogovern de Mallorca, en coher猫ncia amb el fet que l鈥檃ny 2004 ja va ser declarat Fill predilecte de la nostra illa per aquesta mateixa instituci贸 que, amb l鈥檃cte del 9 de gener proppassat, ha volgut recordar-lo i homenatjar-lo.



Aquesta web utilitza galetes. Aqu铆 pots veure la pol铆tica de galetes. Si continues navegant vol dir que l鈥檃cceptes.    Veure
Privacidad