AENA SME, SA és una societat mercantil estatal que gestiona els aeroports i heliports espanyols d’interès general al seu web podem llegir “Como líder aeroportuario, desarrollamos nuestro negocio con responsabilidad y sostenibilidad, promoviendo la cultura de Responsabilidad Corporativa como pilar del turismo sostenible.” o AENA amb els ODS, “AENA basa el seu model de negoci amb l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, per contribuir, amb accions locals, per aconseguir objectius globals”
Sense Ser exhaustiu ni expert es poden anunciar alguns dels impactes socials i ambientals que provoca l’operador aeroportuari sovint ocults amb el renou dels avions (com si fos l’únic impacte) i el rentat de cara social i ambiental (greenwashing & socialwashing) de la companyia:
Accionariat compost de grans fons d’inversió Internacionals
ENAIRE que és una empresa pública encarregada de la navegació civil aèria i dels aeroports civils a Espanya controla el 51% la resta d’accionistes està compostada de fons d’inversió internacional com l’anglès TCI Fund Management Limited, 7,71%, el suís HSBC Holdings, 3,27% el nord-americà Blackrock 2,69% i Deutsche Bank 2,12% que fan que AENA es comporti com una empresa més de l’IBEX 35 més que com un operador de transport públic que vulgui esdevenir pilar del turisme sostenible.
Son Sant Joan, la joia de la corona de la xarxa d’AENA
Les actuals instal·lacions daten de 1999. Des de llavors que l’evolució de l’activitat ha estat frenètica, passant de menys de 20 milions de passatgers anuals a 29.081.787 de passatgers i 220.329 operacions el 2018 això suposà uns beneficis que podrien rondar els 400 milions d’euros (228 milions el darrer any que AENA va publicar dades segregades el 2014) i suposant que és el 3r aeroport de la xarxa en volum i que el 2019 AENA tancà amb un benefici rècord de 1.327,9 milions d’euros.
Creixement infinit
L’informe “The Limits to Growth” (Els límits del creixement) data de 1972 però pareix que el 2019 AENA obvia aquest model i s’estima més seguir creixent.
La realitat dels titulars d’AENA dels darrers anys, rècord històric, tritura el seu mateix record, Resultat tancament de 2019 29 milions de passatgers, 3 milions més (un 7%) de passatgers que en el 2017.
Els germans Marx i la metàfora de “… MÉS FUSTA!, … MÉS FUSTA!”
Si el 2014 abans d’impostos amb 23 milions guanyava 158 milions d’euros …, ara amb 29 milions (un 25% més d’ingressos) la contribució de l’aeroport de Palma podria rondar els 300 milions d’euros. Més fusta, més passatgers, més operacions fins que, Thomàs Cook i altres bombolles futures, esclatin.
Impactes cap al medi ambient
-
El pitjor davant el renou, acostumar-s’hi
El renou és potser un dels impactes mediàtics més coneguts de l’Aeroport. Els vols generen renous que pateixen els veïnats propers a l’aeroport. Els enlairaments però també els aterratges produeixen soroll intens, vibracions i sotracs que afecten principalment a l’estiu quan sovint a les llars s’ha de decidir entre passar calor i sofrir la molèstia. És evident que a més operacions per hora, més pressió sonora i més molèsties.
AENA reacciona aïllant un nombre limitat d’habitatges que inclou dins el Pla d’Aïllament, aquest Pla paga el “doble vidre” de les llars afortunades d’entrar-hi. Es poden aïllar els edificis però no els patis d’escola ni les places i l’exposició al renou pertorba el son, afecta el desenvolupament cognitiu infantil i pot provocar malalties psicosomàtiques.
-
Emergència Climàtica Fridays for Future
El model de creixement il·limitat no és gratuït, els guanys 1.327 milions es privatitzen a raó de 6,93 euros per acció però hi ha unes contingències, unes pèrdues ambientals que socialitzam: aquest transit també suposà el subministrament de més de 600.000 m³ de Querosè per a motors de reacció (Jet-A1) el que suposa l’emissió d’1,5 milions de tones de CO₂ a l’atomósfera cada any.
En plena efervescència del fenomen Greta Thumberg, creix la tendència de fer vacances sense agafar l’avió per no contaminar, i el sector turístic s’inquieta. Parlem de ‘Flygskam’ “la vergonya de volar” sense tabús i reclamem una intermodalitat per viatjar còmodament amb transport públic-vaixell entre illes i entre illes i península.
Només mirant el ràda1r on es pot veure el nombre d’operacions en temps real sobre l’aeroport ens podem fer una idea de la barbaritat i del fum de kerosé cremat sobre nostre.
-
Perdem biodiversitat Extinction Rebellion
La protecció de la biodiversitat i de les zones humides ha estat una prioritat al terme de Palma, això molesta a l’Ens Aeroportuari perquè no ho veu com una riquesa sinó com un increment del risc de col·lisió amb les aus. Projectes com la recuperació de Es Carnatge, Ses Fontanelles, o la situació de les depuradores i les basses d’aigua depurada pel rec del Pla de Sant Jordi son motiu de preocupació per la seguretat aèria. Curiosament no ho és l’increment alarmant de les operacions per hora!!!
-
Contaminació Lumínica
La constel·lació AENA de Son Sant Joan és el que fa que la nit fosca hagi desaparegut en varis km s a la redona de l’aeroport. Això afecta la biodiversitat sobre manera, ja que priva de la foscor i desorienta a moltes espècies, fa per exemple que moltes aus canviïn els hàbits i volin de nit per sobre les pistes. Però per altra banda és un malbaratament energètic descomunal. Les anomenades torres MEGA tenen una potència desmesurada i estan enceses totes les nits de l’any. No són necessàries per a la navegació aèria ni tampoc per les operacions de terra “handling”, ja que la majoria d’operacions es fan a través de les passarel·les conegudes com a “fingers” que disposen d’enllumenat propi. Basta viatjar a qualsevol aeroport d’alguna ciutat europea per adonar-se’n.
4 Lletania de drets vulnerats:
-
Drets laborals
Els treballadors han denunciat enguany tot una sèrie d’abusos que es cometen a l’Aeroport baix l’empar de la cadena de contractes i subcontractes: hores extres, manca de mesures de seguretat, treballadors dormint a l’aeroport per encadenar contractes a temps parcial.
-
Drets lingüístics i culturals
Els incidents repetitius causats per la manca de respecte pel fet de parlar català a passatgers i fins i tot el cas d’una treballadora aquest estiu són habituals i denoten una manca de sensibilitat en aquest tema.
Des del 2015 que l’Ajuntament de Palma va aprovar el canvi de nom deixant enrere la imposició de “Palma de Mallorca”.
-
Drets de la infància
Per acabar crec que forçar a infants i adolescents a passar per passadissos plens de licors i tabacs i incitar-los al consum és potser és una imatge més cruel i poc respectuosa amb els drets de la infància.
Seria bo que Tomàs Melgar, recentment anomenat director de l’Aeroport en pogués prendre nota: Hi ha molta feina per fer més enllà de les medalles d’autobombo de la política de Responsabilitat Social i Corporativa.
